La tensió entre els Estats Units i Espanya ha escalat després que el president Donald Trump ordenés trencar les relacions comercials i qualifiqués Espanya d’“aliat horrible” de l’OTAN. Aquesta decisió sorgeix de la negativa del govern de Pedro Sánchez a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a atacs contra l’Iran. En resposta, Sánchez ha reafirmat públicament la seva posició de “No a la guerra”, defensant la sobirania espanyola i la legalitat internacional. El conflicte es desenvolupa en un context d’accions militars, com l’enfonsament d’una fragata iraniana per part d’un submarí nord-americà. La crisi s’ha intensificat amb declaracions contradictòries: la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, va assegurar que Espanya havia acceptat cooperar, fet que el ministre José Manuel Albares va desmentir rotundament, mantenint la postura inicial del govern.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha criticat públicament Espanya per ser, segons ell, l’únic aliat de l’OTAN que es nega a comprometre’s amb un augment de la despesa en defensa fins al 5% del PIB. Aquesta acusació, formulada en fòrums com el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on va qualificar el país d’“aprofitat”, ha generat tensions diplomàtiques i amenaces de represàlies comercials. Malgrat la pressió, el govern de Pedro Sánchez ha aconseguit evitar càstigs concrets mitjançant una estratègia que combina la fermesa amb l’elusió de la confrontació directa. Segons analistes com Eduard Soler, Espanya s’ha presentat com un aliat fiable i estratègicament útil per als EUA, destacant la importància de les bases de Rota i Morón, la qual cosa ha permès gestionar la situació sense cedir a les exigències ni patir conseqüències negatives fins ara.