Un atac amb drons atribuït al Marroc ha causat la mort de Lahbib Mohamed Abdelaziz, un alt dirigent del Front Polisario, i de dos combatents més al Sàhara Occidental. Abdelaziz, fill del fundador històric del moviment i considerat un possible successor de l’actual líder, Brahim Gali, va ser abatut prop del mur de separació marroquí. Aquest assassinat selectiu es produeix en un moment de màxima tensió i coincideix amb la visita de l’enviat de l’ONU, Staffan de Mistura, als camps de refugiats de Tinduf per intentar reactivar les negociacions de pau. El conflicte es va intensificar notablement des del 2020, quan el Front Polisario va reprendre la lluita armada després de tres dècades d’alto el foc, agreujant un escenari marcat pel suport internacional al pla d’autonomia marroquí i la demanda sahrauí d’un referèndum d’autodeterminació.

Cinquanta anys després de la Marxa Verda, el Marroc ha consolidat el seu domini sobre el Sàhara Occidental mitjançant una estratègia de fets consumats. Aprofitant la debilitat del règim franquista agonitzant el 1975, el rei Hassan II va impulsar una invasió civil i militar que va forçar Espanya a signar l’Acord de Madrid, cedint l’administració del territori i violant el dret internacional que preveia un referèndum d’autodeterminació. Durant les dècades següents, Rabat va afermar el seu control amb una guerra contra el Front Polisario que va provocar l’exili de la població sahrauí, la construcció d’un mur de 2.700 km i una política de colonització que va alterar la demografia. Aquesta estratègia ha culminat recentment amb el reconeixement dels Estats Units i el canvi de postura del govern de Pedro Sánchez, que ara considera el pla d’autonomia marroquí com la solució “més realista”, una visió avalada per una recent resolució del Consell de Seguretat de l’ONU.