El Govern de la Generalitat ha pactat amb els sindicats CCOO i UGT i les patronals del sector social un acord per equiparar en quatre anys els salaris de més de 120.000 professionals amb els del sector públic. Per aconseguir-ho, s’invertiran 600 milions d’euros fins al 2030, amb una aportació anual de 150 milions, per tancar una bretxa salarial mitjana del 37%, especialment greu en l’àmbit de la gent gran (42%). El nou model de finançament, anunciat pel president Salvador Illa, vincularà directament els increments de les tarifes públiques que reben les entitats a la millora dels sous dels seus treballadors. Aquest sistema incentivarà les empreses a apujar els salaris per sobre d’uns llindars mínims per rebre més finançament, amb l’objectiu de dignificar un sector considerat precari i garantir que els recursos públics es destinin efectivament a millorar les condicions laborals.

El líder del Partit Popular de Catalunya, Alejandro Fernández, ha exigit responsabilitats polítiques al president de la Generalitat, Salvador Illa, en relació amb el cas mascaretes. Arran de la recent declaració de l’empresari Víctor de Aldama al Tribunal Suprem, Fernández ha instat Illa, que era ministre de Sanitat durant la pandèmia, a demanar disculpes públiques per haver escollit com a mitjancers persones com Koldo García i José Luís Ábalos. En una entrevista al programa “L’hemicicle” de 3Cat, el dirigent popular ha criticat durament l’entorn de Pedro Sánchez, qualificant el grup que el va impulsar al poder d’“absolutament torrentià”. Fernández considera que Illa hauria de fer autocrítica per haver-se envoltat d’aquesta “gent tronada” i assumir les conseqüències polítiques de les seves decisions.

La intercepció de la Global Sumud Flotilla per part d’Israel en aigües internacionals ha provocat la detenció de dos dels seus activistes, Saif Abukeshek i Thiago Ávila, i una onada de reaccions polítiques i socials. Mentre la majoria dels 175 tripulants van ser alliberats a Creta, on van denunciar maltractaments per part de les forces israelianes, Abukeshek, resident a Barcelona, va ser traslladat a Israel sota l’acusació de tenir vincles amb Hamas. Aquest fet va desencadenar una manifestació a Barcelona amb més de 300 persones davant del consolat d’Israel, que va acabar amb càrregues dels Mossos d’Esquadra. Figures polítiques com el president espanyol Pedro Sánchez i el de la Generalitat, Salvador Illa, han condemnat l’acció, qualificant-la de “segrest il·legal” i una violació del dret internacional, exigint l’alliberament immediat dels dos retinguts.

El pla pilot del Govern de la Generalitat, liderat per Salvador Illa, per incorporar agents dels Mossos d’Esquadra de paisà a catorze instituts ha generat una forta controvèrsia. El govern defensa la iniciativa com una “prova de concepte” voluntària per millorar la prevenció i la mediació, argumentant que respon a una demanda de sectors educatius. No obstant això, la mesura ha rebut un rebuig frontal de partits de l’oposició com Junts, ERC, els Comuns i la CUP, així com de sindicats i diverses entitats del món educatiu. Aquests col·lectius sostenen que els centres necessiten més docents i recursos pedagògics, no policies, i acusen el govern d’estigmatitzar els instituts. Com a resultat d’aquesta oposició, quatre dels centres seleccionats —l’Institut Margarida Xirgu de l’Hospitalet i els instituts Comtat d’Osona, Jaume Callís i La Plana de Vic— ja han anunciat la seva retirada del programa.

El president Salvador Illa ha defensat al Parlament una polèmica prova pilot per introduir Mossos d’Esquadra de paisà als centres educatius que ho sol·licitin voluntàriament. Illa ha emmarcat la mesura com una “prova de concepte” que serà avaluada i ha subratllat que, si cap centre la demana, no s’aplicarà. No obstant això, la iniciativa ha generat un rebuig frontal per part de l’oposició. Partits com Junts, ERC, els Comuns i la CUP acusen el Govern d’estigmatitzar les escoles i de respondre a conflictes socials amb més policia en lloc de destinar-hi més recursos educatius, com psicòlegs o personal de suport. Aquesta controvèrsia s’afegeix a la crisi del sector, agreujada per la convocatòria de 17 dies de vaga contra l’acord laboral que el Govern va signar amb CCOO i UGT.

La rehabilitació política de l’expresident Jordi Pujol s’ha consolidat arran de la seva citació a l’Audiència Nacional per a una revisió mèdica que determinarà si és apte per ser jutjat. Aquest tràmit ha generat una onada de solidaritat des de l’espai de Junts, amb suports explícits de figures com Jordi Turull i Carles Puigdemont, i fins i tot el suport institucional del president Salvador Illa, qui ha demanat “seny” al tribunal. Aquesta restitució pública contrasta amb l’ostracisme que va patir des de la seva confessió el 2014, mentre la seva defensa invoca l’Operació Catalunya. Paral·lelament, un jutjat de Barcelona ha arxivat provisionalment la causa contra tres agents dels Mossos d’Esquadra investigats per la fugida de Carles Puigdemont l’agost de 2024. La jutgessa ha conclòs que no hi ha proves suficients per demostrar que els agents col·laboressin en la fugida de l’expresident, malgrat que un d’ells era el propietari del vehicle utilitzat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, han presentat els resultats positius del pla de xoc contra la multireincidència, fruit de la col·laboració entre administracions. Gràcies a aquesta estratègia, els delictes físics s’han reduït un 8% i els digitals un 2,9% durant els primers mesos de 2026. Una peça clau ha estat el Pla Kanpai dels Mossos d’Esquadra, que ha aconseguit disminuir l’activitat dels delinqüents reincidents en un 40%. A més, s’ha reforçat el sistema judicial, aconseguint un augment del 40% en les sentències a Barcelona i una agilització dels judicis. L’ofensiva es complementarà amb l’ampliació de la plantilla dels Mossos fins als 25.000 agents el 2030 i la creació de 180 noves unitats judicials, tal com han destacat la consellera Núria Parlon i el conseller Ramon Espadaler.

El judici contra la família Pujol a l’Audiència Nacional arriba a una fase clau amb la citació presencial de l’expresident Jordi Pujol a Madrid per a un reconeixement mèdic. Aquesta avaluació forense ha de determinar si, als seus 95 anys i amb un estat de salut fràgil marcat per biomarcadors d’Alzheimer, està en condicions de declarar i ser jutjat per presumptes delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. La decisió del tribunal, que ha generat reaccions polítiques com la del president Salvador Illa demanant “seny”, serà determinant per al llegat de Pujol. Malgrat els informes mèdics previs, la defensa ha confirmat que l’expresident assistirà per evitar un conflicte judicial. Mentrestant, el procés s’ha centrat en gran part en els negocis del seu fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, qui s’enfronta a les peticions de pena més elevades.

Eduard Rivas, actual cap de gabinet del president Salvador Illa, està sent investigat per un jutjat de Martorell per presumptes irregularitats durant la seva etapa com a alcalde d’Esparreguera (2015-2024). La investigació se centra en un possible delicte de malversació de cabals públics relacionat amb contractes de serveis de neteja i manteniment adjudicats a la Fundació per a la Inclusió Laboral (FIL). Se sospita que aquests contractes haurien servit per sufragar despeses privades de membres de l’entitat. En el marc de la investigació, els Mossos van confiscar el telèfon mòbil de Rivas el passat 15 de gener i van requerir documentació a l’ajuntament. Malgrat la investigació, el president Illa i la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, han reafirmat la seva plena confiança en Rivas, qui ha mostrat la seva disposició a col·laborar amb la justícia.

Barcelona ha acollit una important cimera internacional que ha reunit líders progressistes de tot el món amb l’objectiu de crear un front comú contra l’onada reaccionària i l’autoritarisme. L’esdeveniment, impulsat principalment per Pedro Sánchez i el president del Brasil, Lula da Silva, es va estructurar en diversos actes, incloent-hi la Cimera Bilateral Espanya-Brasil i la Mobilització Global Progressista. Durant les jornades, figures com Cyril Ramaphosa, Bernie Sanders o Hillary Clinton van fer una crida a la unitat per defensar la democràcia, la pau i els drets humans. Els discursos van emfatitzar la necessitat de combatre la desigualtat i van condemnar les guerres, amb Lula da Silva fent una crida explícita per aturar el conflicte a Gaza. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va exercir d’amfitrió, visitant el Barcelona Supercomputing Center amb Lula i reivindicant el “seny català” com a eina política.