El papa Lleó XIV arriba a Catalunya per a una visita oficial de dos dies centrada a Barcelona i Montserrat. Després d’aterrar a l’aeroport del Prat, la seva agenda inclou una visita a la catedral de Barcelona i una multitudinària vetlla a l’Estadi Olímpic Lluís Companys davant de 40.000 persones. L’esdeveniment principal serà la missa a la Sagrada Família per beneir i inaugurar la torre de Jesús, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí. La visita, que també preveu parades a la presó de Brians i l’abadia de Montserrat, ha generat una gran expectació sobre l’ús del català en els actes públics, arran d’una polèmica inicial. El pontífex, que serà rebut pel president Salvador Illa i el cardenal Joan Josep Omella, s’enfronta a un context social marcat per protestes sota el lema “Jo no t’espero”, la selectivitat i una vaga de docents.

Una investigació judicial dirigida pel jutge Santiago Pedraz i la Unitat Central Operativa (UCO) apunta a una presumpta trama criminal dins del PSOE per desmuntar procediments judicials que afectaven el partit i protegir els interessos del president Pedro Sánchez. La trama estaria liderada per l’exsecretari d’Organització, Santos Cerdán, i l’exmilitant Leire Díez, qui hauria rebut pagaments mensuals. La investigació, que implica figures com la gerent del partit, Ana María Fuentes, i l’exdirigent Gaspar Zarrías, ha portat a un escorcoll de la seu del PSOE a Ferraz, on es va requerir documentació, inclosa la de la campanya del PSC del 2024. El PSOE nega qualsevol implicació institucional, ho qualifica de lawfare i intenta aïllar les responsabilitats en individus concrets. A Catalunya, el president Salvador Illa ha hagut de defensar-se de les acusacions de l’oposició i els socis, assegurant que el PSC està “lliure de corrupció”.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta una forta pressió a causa de diverses investigacions judicials que afecten el PSOE, incloent-hi casos que involucren la seva dona, Begoña Gómez, i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Durant el Congrés de les Joventuts Socialistes, Sánchez ha acusat l’oposició de “jugar brut” per intentar “enderrocar el govern”, tot defensant els èxits del seu mandat i assegurant que el partit actua amb “contundència” davant comportaments inadequats. En la mateixa línia, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que els socialistes no tenen “cap por” a la justícia. Paradoxalment, una eina clau per a la transparència, la llei de lobbys, que regularia l’activitat d’ex-alts càrrecs, es troba bloquejada al Congrés per la falta d’acord entre el PSOE i el PP, principalment sobre quin organisme hauria de supervisar-ne el compliment.

El Govern de la Generalitat, per mitjà del president Salvador Illa, ha anunciat l’ampliació de l’edat màxima per sol·licitar els Préstecs Emancipació, que passa dels 35 als 40 anys. Aquesta mesura, impulsada per l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, busca facilitar l’accés al primer habitatge oferint crèdits de fins a 50.000 euros al 0% d’interès per cobrir el 20% de l’entrada. A més, el programa ara permetrà finançar pàrquings i trasters situats al mateix edifici i agilitzarà els tràmits per a pisos d’obra nova. En els seus primers onze mesos de funcionament, aquesta iniciativa ja ha permès a 1.698 joves adquirir 1.158 habitatges. Una condició clau és que l’immoble comprat obté de manera permanent la qualificació d’habitatge amb protecció oficial (HPO) de preu limitat.

El Govern de la Generalitat ha pactat amb els sindicats CCOO i UGT i les patronals del sector social un acord per equiparar en quatre anys els salaris de més de 120.000 professionals amb els del sector públic. Per aconseguir-ho, s’invertiran 600 milions d’euros fins al 2030, amb una aportació anual de 150 milions, per tancar una bretxa salarial mitjana del 37%, especialment greu en l’àmbit de la gent gran (42%). El nou model de finançament, anunciat pel president Salvador Illa, vincularà directament els increments de les tarifes públiques que reben les entitats a la millora dels sous dels seus treballadors. Aquest sistema incentivarà les empreses a apujar els salaris per sobre d’uns llindars mínims per rebre més finançament, amb l’objectiu de dignificar un sector considerat precari i garantir que els recursos públics es destinin efectivament a millorar les condicions laborals.

El líder del Partit Popular de Catalunya, Alejandro Fernández, ha exigit responsabilitats polítiques al president de la Generalitat, Salvador Illa, en relació amb el cas mascaretes. Arran de la recent declaració de l’empresari Víctor de Aldama al Tribunal Suprem, Fernández ha instat Illa, que era ministre de Sanitat durant la pandèmia, a demanar disculpes públiques per haver escollit com a mitjancers persones com Koldo García i José Luís Ábalos. En una entrevista al programa “L’hemicicle” de 3Cat, el dirigent popular ha criticat durament l’entorn de Pedro Sánchez, qualificant el grup que el va impulsar al poder d’“absolutament torrentià”. Fernández considera que Illa hauria de fer autocrítica per haver-se envoltat d’aquesta “gent tronada” i assumir les conseqüències polítiques de les seves decisions.

La intercepció de la Global Sumud Flotilla per part d’Israel en aigües internacionals ha provocat la detenció de dos dels seus activistes, Saif Abukeshek i Thiago Ávila, i una onada de reaccions polítiques i socials. Mentre la majoria dels 175 tripulants van ser alliberats a Creta, on van denunciar maltractaments per part de les forces israelianes, Abukeshek, resident a Barcelona, va ser traslladat a Israel sota l’acusació de tenir vincles amb Hamas. Aquest fet va desencadenar una manifestació a Barcelona amb més de 300 persones davant del consolat d’Israel, que va acabar amb càrregues dels Mossos d’Esquadra. Figures polítiques com el president espanyol Pedro Sánchez i el de la Generalitat, Salvador Illa, han condemnat l’acció, qualificant-la de “segrest il·legal” i una violació del dret internacional, exigint l’alliberament immediat dels dos retinguts.

El pla pilot del Govern de la Generalitat, liderat per Salvador Illa, per incorporar agents dels Mossos d’Esquadra de paisà a catorze instituts ha generat una forta controvèrsia. El govern defensa la iniciativa com una “prova de concepte” voluntària per millorar la prevenció i la mediació, argumentant que respon a una demanda de sectors educatius. No obstant això, la mesura ha rebut un rebuig frontal de partits de l’oposició com Junts, ERC, els Comuns i la CUP, així com de sindicats i diverses entitats del món educatiu. Aquests col·lectius sostenen que els centres necessiten més docents i recursos pedagògics, no policies, i acusen el govern d’estigmatitzar els instituts. Com a resultat d’aquesta oposició, quatre dels centres seleccionats —l’Institut Margarida Xirgu de l’Hospitalet i els instituts Comtat d’Osona, Jaume Callís i La Plana de Vic— ja han anunciat la seva retirada del programa.

El president Salvador Illa ha defensat al Parlament una polèmica prova pilot per introduir Mossos d’Esquadra de paisà als centres educatius que ho sol·licitin voluntàriament. Illa ha emmarcat la mesura com una “prova de concepte” que serà avaluada i ha subratllat que, si cap centre la demana, no s’aplicarà. No obstant això, la iniciativa ha generat un rebuig frontal per part de l’oposició. Partits com Junts, ERC, els Comuns i la CUP acusen el Govern d’estigmatitzar les escoles i de respondre a conflictes socials amb més policia en lloc de destinar-hi més recursos educatius, com psicòlegs o personal de suport. Aquesta controvèrsia s’afegeix a la crisi del sector, agreujada per la convocatòria de 17 dies de vaga contra l’acord laboral que el Govern va signar amb CCOO i UGT.

La rehabilitació política de l’expresident Jordi Pujol s’ha consolidat arran de la seva citació a l’Audiència Nacional per a una revisió mèdica que determinarà si és apte per ser jutjat. Aquest tràmit ha generat una onada de solidaritat des de l’espai de Junts, amb suports explícits de figures com Jordi Turull i Carles Puigdemont, i fins i tot el suport institucional del president Salvador Illa, qui ha demanat “seny” al tribunal. Aquesta restitució pública contrasta amb l’ostracisme que va patir des de la seva confessió el 2014, mentre la seva defensa invoca l’Operació Catalunya. Paral·lelament, un jutjat de Barcelona ha arxivat provisionalment la causa contra tres agents dels Mossos d’Esquadra investigats per la fugida de Carles Puigdemont l’agost de 2024. La jutgessa ha conclòs que no hi ha proves suficients per demostrar que els agents col·laboressin en la fugida de l’expresident, malgrat que un d’ells era el propietari del vehicle utilitzat.