El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat la compra de 1.064 pisos a InmoCaixa per 87,2 milions d’euros, una operació gestionada per l’Incasòl per ampliar el parc públic d’habitatge. Aquesta adquisició, considerada la més gran feta mai pel govern català, destinarà els immobles a lloguer assequible de manera permanent en 14 municipis i eleva a gairebé 2.000 els pisos comprats en un any. La mesura, que garanteix l’estabilitat dels llogaters actuals, ha estat celebrada com una “victòria” pel Sindicat de Llogateres. Paral·lelament, el Govern ha creat un grup de treball amb els Comuns per estudiar la limitació de la compra especulativa d’habitatges, mentre altres regulacions clau, com la dels lloguers de temporada, avancen amb dificultats al Parlament.

El govern espanyol, liderat per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha iniciat el debat per a la reforma del sistema de finançament autonòmic en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquesta negociació, que s’emmarca en els acords d’investidura amb ERC, busca un model que garanteixi la solidaritat entre territoris però que alhora augmenti els recursos per a tothom. Com a punt de partida, s’ha proposat un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per a les comunitats entre 2026 i 2028, la qual cosa suposaria 1.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya. Aquesta xifra, juntament amb un sostre de despesa rècord de 212.026 milions d’euros, ha generat tensions: Junts la considera insuficient i reclama un “concert econòmic”, mentre que les comunitats del PP denuncien un tracte de favor. Mentrestant, el president Salvador Illa pressiona Junts perquè doni suport a un acord clau per als pressupostos catalans i estatals.

El debat sobre la reforma del finançament autonòmic s’ha intensificat amb la cerca d’aliances entre comunitats perjudicades pel model actual, considerat caduc. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha buscat una postura conjunta amb les Illes Balears, presidides per Marga Prohens (PP), de cara al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Ambdós líders coincideixen en la necessitat de respectar el principi d’ordinalitat, una posició que també ha rebut el suport del PP català, tot i el rebuig històric de la direcció nacional del partit. Malgrat els avenços en el diàleg, el Ministeri d’Hisenda, dirigit per María Jesús Montero, ha anunciat que la proposta per al nou sistema no es presentarà fins a principis de l’any vinent. Aquest retard ha estat assumit per ERC, que prioritza l’assoliment d’un “bon acord” per a un finançament singular per a Catalunya.

El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha iniciat la reforma de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) amb l’aprovació de la memòria preliminar d’un nou avantprojecte de llei. La iniciativa pretén modernitzar l’organisme i convertir-lo en l’eix central de la selecció de personal per a totes les administracions públiques catalanes, amb un enfocament especial en el suport als ens locals per cobrir llocs clau com secretaries i intervencions. Un dels objectius fonamentals és la implementació de la direcció pública professional per reduir la influència política en el nomenament d’alts càrrecs. Segons la secretària de Funció Pública, Alícia Corral, la reforma busca millorar la qualitat dels serveis i agilitzar processos obsolets. El projecte també vol que l’Escola esdevingui una “plataforma de pensament i transformació” per fomentar la innovació.

El Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Salvador Illa i el conseller Jaume Duch, ha presentat l’Estratègia Àsia 2025-2030, un full de ruta per enfortir les relacions amb el continent asiàtic. L’objectiu principal és la diversificació de mercats davant la incertesa geopolítica, especialment la política comercial de Donald Trump. El pla defineix la Xina com a “soci prioritari” i se centra en països clau com el Japó, Corea del Sud, l’Índia, el Pakistan i diverses nacions del Sud-est Asiàtic. L’estratègia s’estructura en cinc eixos: l’enfortiment d’aliances institucionals, la cooperació econòmica per captar inversions i turisme de qualitat, la col·laboració en recerca i tecnologia, el desenvolupament sostenible i la promoció cultural, que inclou l’expansió de l’ensenyament del català a través de l’Institut Ramon Llull.

El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha iniciat una ambiciosa reforma de l’administració pública catalana, basada en un full de ruta de 50 propostes elaborat pel grup d’experts CETRA. Aquesta transformació busca modernitzar el sector públic i reduir la burocràcia a través de diverses mesures clau. Entre les més destacades hi ha la implementació de la direcció pública professional, un sistema per seleccionar alts càrrecs basat en la meritocràcia i la transparència, permetent la captació de talent del sector privat per evitar els vaivens polítics. A més, la reforma preveu modificar el sistema de selecció pública, amb oposicions menys memorístiques i més centrades en competències, i introduir nous models d’avaluació del rendiment dels funcionaris. Per supervisar el procés, s’ha creat el Consell Assessor de la Reforma (CARE), presidit per Carles Ramió.

El rector de la Universitat Ramon Llull (URL), Josep Antoni Rom, ha mort sobtadament als 62 anys a causa d’un infart. Rom havia assumit el càrrec el setembre de 2022, succeint Josep Maria Garrell, amb l’objectiu de reforçar “la cohesió, els valors i la innovació” dins la institució. Doctor en Publicitat i Relacions Públiques, la seva trajectòria va estar estretament lligada a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, de la qual va ser cofundador i on va exercir diversos càrrecs de gestió, com a vicedegà i vicerector de Recerca i Innovació. A més de la seva tasca acadèmica i de gestió, va ser autor de nombroses publicacions científiques. Figures polítiques com Salvador Illa han lamentat la seva pèrdua, destacant el seu compromís amb la creativitat en l’àmbit universitari.

Un informe de la UCO de la Guàrdia Civil, en el marc del cas Koldo, revela les intenses gestions i la frustració de l’aleshores president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, davant les reticències del ministre de Sanitat, Salvador Illa, per autoritzar tests d’antígens als aeroports canaris durant la pandèmia. Per tal de reactivar el turisme, Torres va recórrer a Koldo García, assessor de José Luis Ábalos, perquè el ministre de Transports intercedís davant Illa. Els missatges intervinguts mostren el malestar creixent de Torres, qui va expressar que “no hi ha puta manera amb Illa” i va advertir que no podia “portar Canàries a la ruïna”. Davant el bloqueig, va arribar a plantejar recórrer directament al president Pedro Sánchez com a “opció desesperada” i va amenaçar de signar un decret unilateralment per implementar la mesura.

Les administracions del Consorci de la Mina, liderades per la Generalitat, han presentat un nou pla de transformació per al barri de Sant Adrià del Besòs amb un horitzó fins al 2030 i una inversió de 113 milions d’euros. El projecte se centra en l’enderrocament del bloc Venus, un símbol de la degradació del barri. Per accelerar el procés, s’ha canviat l’estratègia de reallotjament de les 200 famílies restants, que seran reubicades en pisos de segona mà per poder buidar l’edifici el 2027 i enderrocar-lo el 2028. A més, el pla inclou la construcció de 356 habitatges socials, una residència per a gent gran, una escola bressol i un Centre Internacional de Lluites Olímpiques. El president Salvador Illa ha destacat el compromís institucional, mentre que l’alcaldessa Filo Cañete ha subratllat que l’enderroc del bloc Venus suposa “enderrocar l’estigmatització”.

La relació entre Junts per Catalunya i el PSOE es troba en un moment crític, amb Carles Puigdemont convocant l’executiva del partit a Perpinyà per revaluar el suport al govern de Pedro Sánchez. La trobada sorgeix del presumpte incompliment de l’Acord de Brussel·les, especialment en qüestions clau com l’aplicació de l’amnistia, l’oficialitat del català a Europa i la delegació de competències en immigració. Davant l’amenaça de ruptura, partits com el PSC, ERC i els Comuns han pressionat Junts perquè mantingui la negociació, advertint del risc de facilitar un govern del PP i Vox. Malgrat un intent del govern espanyol per calmar la tensió dialogant amb Alemanya sobre el català, la direcció de Junts ha comunicat la seva intenció de trencar. La decisió definitiva, però, serà ratificada mitjançant una consulta a la militància.