El president de la Generalitat, Salvador Illa, impulsa l’aprovació dels pressupostos del 2026 en un context de negociacions complexes. Després de pactar amb els Comuns la limitació de la compra especulativa d’habitatge, el Govern necessita el suport indispensable d’ERC. No obstant això, els republicans, amb Oriol Junqueras al capdavant, es neguen a negociar mentre no es compleixi el traspàs de la recaptació del 100% de l’IRPF, una condició que el govern espanyol del PSOE considera inviable. Malgrat aquest bloqueig, Illa ha anunciat que aprovarà el projecte de llei en un Consell Executiu extraordinari per forçar el debat al Parlament, una decisió que compta amb el suport d’agents socials i econòmics. ERC ha advertit que aquesta via podria repetir l’escenari que va obligar Pere Aragonès a convocar eleccions anticipades.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat liderats per Salvador Illa s’ha estancat després d’una trobada fallida entre el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El rebuig de Sánchez a oferir garanties públiques per a la cessió de la recaptació de l’IRPF a Catalunya, una condició clau per als republicans, ha provocat que ERC congeli les converses i ha obert una crisi de confiança amb el govern català. Malgrat el compromís explícit d’Illa amb l’acord, Junqueras exigeix un compromís ferm que el PSOE no vol fer públic de moment, arribant a proposar un acord “en diferit” a través de la ministra María Jesús Montero, que va ser rebutjat. Aquest nou obstacle sorgeix tot i els avenços previs en la negociació, com el pacte assolit amb els Comuns i l’acord sobre el consorci d’inversions.

La negociació per aprovar els primers pressupostos del govern de Salvador Illa es troba bloquejada per la manca d’un acord amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Els republicans, liderats per Oriol Junqueras, exigeixen un compromís públic i tangible del govern espanyol per complir el pacte d’investidura que permetria a la Generalitat recaptar el 100% de l’IRPF. Malgrat una reunió secreta a la Moncloa entre Junqueras i Pedro Sánchez, el PSOE es nega a assumir aquest compromís públicament, principalment per la resistència de la ministra María Jesús Montero davant les properes eleccions andaluses. A canvi de posposar la seva pròpia llei sobre l’IRPF al Congrés, ERC també demana accelerar la creació d’un consorci d’inversions Estat-Generalitat per garantir l’execució pressupostària a Catalunya. Mentrestant, Illa ja ha tancat un acord amb els Comuns per als comptes.

L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat del govern de Salvador Illa depèn de manera crucial del suport d’ERC, malgrat que ja s’ha tancat un acord amb els Comuns. Els republicans mantenen dues condicions indispensables per iniciar la negociació formal dels comptes. Per una banda, han assolit un “acord polític” pràcticament tancat amb el govern espanyol per a la creació d’un consorci d’inversions que supervisi l’execució de les obres de l’Estat a Catalunya, una qüestió impulsada per la crisi de Rodalies. No obstant això, la segona exigència, la gestió del 100% de l’IRPF, continua encallada per la negativa del Ministeri d’Hisenda. Malgrat que ERC ha retirat la seva proposició de llei del Congrés per facilitar el diàleg, insisteix que sense garanties fermes en ambdues carpetes no s’asseurà a negociar els comptes catalans.

Les negociacions entre ERC i el govern espanyol avancen cap a un acord imminent per a la creació d’un consorci d’inversions, un organisme participat per ambdues administracions que ha de garantir l’execució de les inversions estatals a Catalunya. Aquest progrés, impulsat per la necessitat de corregir la desinversió històrica evidenciada en crisis com la de Rodalies, és un pas important però insuficient perquè els republicans s’asseguin a negociar els pressupostos amb el govern de Salvador Illa. El partit liderat per Oriol Junqueras manté com a condició indispensable un compromís ferm per al traspàs de la recaptació del 100% de l’IRPF, una qüestió que roman estancada per la resistència del Ministeri d’Hisenda. Davant d’aquest bloqueig, ERC ha retirat la seva proposició de llei sobre l’impost i planteja ara introduir la seva demanda mitjançant esmenes al futur model de finançament.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, avança en la proposta per limitar la compra especulativa d’habitatge en zones tensionades, una condició “irrenunciable” dels Comuns per aprovar els pressupostos. La mesura compta amb l’aval de quatre informes d’experts que la consideren jurídicament viable i constitucional. L’exmagistrat Carles Viver Pi-Sunyer afirma que les comunitats autònomes estan constitucionalment legitimades per limitar el dret a la propietat, mentre que altres experts com Pablo Feu, Jaime Palomera i Fuensanta Alcalá la justifiquen com una intervenció administrativa vàlida per prioritzar l’ús residencial. Per implementar-la, el Departament de Territori treballa en una modificació de la llei d’urbanisme que garanteixi la seguretat jurídica i un caràcter temporal. La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha reclamat “valentia i voluntat política” a l’executiu per fer-la efectiva.

El govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), encapçalat per Salvador Illa, afronta un moment de gran dificultat a causa del malestar generalitzat pel deteriorament dels serveis públics. Les crisis a Rodalies, sumades a les vagues i mobilitzacions en sectors clau com la sanitat i l’educació, a més de les protestes dels pagesos, han esquerdat el relat de bona gestió socialista. Aquesta situació ha estat capitalitzada per l’oposició, amb Junts demanant una qüestió de confiança al president. El retorn d’Illa a l’activitat política ha intensificat la pressió de tots els partits, inclosos els seus socis potencials. L’aprovació dels pressupostos es perfila com un baló d’oxigen crucial per a l’executiu, però la seva viabilitat depèn del suport d’ERC, que el condiciona al compliment dels acords d’investidura per part del PSOE a Madrid.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es reincorpora de forma progressiva a les seves funcions després d’un mes de baixa mèdica a causa d’una greu infecció òssia, una osteomielitis púbica, que va requerir la seva hospitalització a l’Hospital Vall d’Hebron. Tot i que ha de continuar amb el tractament d’antibiòtics i la rehabilitació, Illa reprèn el control del Govern, finalitzant així la delegació de funcions al conseller de la Presidència, Albert Dalmau. El seu retorn es produeix en un moment complex, marcat per diverses crisis que han tingut lloc durant la seva absència, com la crisi de Rodalies, vagues i protestes socials, a més de la reprovació parlamentària de la consellera Sílvia Paneque. Entre els reptes immediats que ha d’afrontar hi ha la negociació dels pressupostos.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, torna a l’activitat pública aquest dilluns de manera progressiva després de gairebé un mes de baixa mèdica per una osteomielitis púbica. Durant la seva absència, en què el conseller Albert Dalmau ha assumit les funcions presidencials, el Govern ha hagut d’afrontar diverses situacions complexes, destacant la crisi ferroviària de Rodalies, considerada sense precedents, a més d’episodis de ventades, aiguats i una vaga de mestres. Tot i rebre l’alta de l’Hospital Vall d’Hebron, Illa continuarà amb el tractament i la rehabilitació. El seu retorn inclou una declaració institucional i una entrevista als mitjans públics, i haurà d’abordar de manera immediata reptes com la gestió del caos a Rodalies, l’impuls a la negociació dels pressupostos i la resposta al malestar en diversos serveis públics.

Arran del retorn del president Salvador Illa a l’activitat política, Junts per Catalunya l’ha instat a sotmetre’s a una qüestió de confiança al Parlament. La petició, liderada per veus com Mònica Sales i Antoni Castellà, sorgeix després que la cambra catalana reprovés per segona vegada la consellera Sílvia Paneque per la seva gestió de la crisi de Rodalies. Junts subratlla que els socis d’investidura d’Illa, ERC i els Comuns, van donar suport a aquesta reprovació, posant en dubte la solidesa del seu suport. El partit opositor critica una “falta de lideratge” i qualifica el govern de “desastrós”, citant altres problemes com la manca de pressupostos i el malestar social de sectors com la pagesia o el professorat. Per la seva banda, els Comuns han rebutjat la proposta, titllant-la de “politiqueria”.