El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, han presentat els resultats positius del pla de xoc contra la multireincidència, fruit de la col·laboració entre administracions. Gràcies a aquesta estratègia, els delictes físics s’han reduït un 8% i els digitals un 2,9% durant els primers mesos de 2026. Una peça clau ha estat el Pla Kanpai dels Mossos d’Esquadra, que ha aconseguit disminuir l’activitat dels delinqüents reincidents en un 40%. A més, s’ha reforçat el sistema judicial, aconseguint un augment del 40% en les sentències a Barcelona i una agilització dels judicis. L’ofensiva es complementarà amb l’ampliació de la plantilla dels Mossos fins als 25.000 agents el 2030 i la creació de 180 noves unitats judicials, tal com han destacat la consellera Núria Parlon i el conseller Ramon Espadaler.

El judici contra la família Pujol a l’Audiència Nacional arriba a una fase clau amb la citació presencial de l’expresident Jordi Pujol a Madrid per a un reconeixement mèdic. Aquesta avaluació forense ha de determinar si, als seus 95 anys i amb un estat de salut fràgil marcat per biomarcadors d’Alzheimer, està en condicions de declarar i ser jutjat per presumptes delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. La decisió del tribunal, que ha generat reaccions polítiques com la del president Salvador Illa demanant “seny”, serà determinant per al llegat de Pujol. Malgrat els informes mèdics previs, la defensa ha confirmat que l’expresident assistirà per evitar un conflicte judicial. Mentrestant, el procés s’ha centrat en gran part en els negocis del seu fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, qui s’enfronta a les peticions de pena més elevades.

Eduard Rivas, actual cap de gabinet del president Salvador Illa, està sent investigat per un jutjat de Martorell per presumptes irregularitats durant la seva etapa com a alcalde d’Esparreguera (2015-2024). La investigació se centra en un possible delicte de malversació de cabals públics relacionat amb contractes de serveis de neteja i manteniment adjudicats a la Fundació per a la Inclusió Laboral (FIL). Se sospita que aquests contractes haurien servit per sufragar despeses privades de membres de l’entitat. En el marc de la investigació, els Mossos van confiscar el telèfon mòbil de Rivas el passat 15 de gener i van requerir documentació a l’ajuntament. Malgrat la investigació, el president Illa i la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, han reafirmat la seva plena confiança en Rivas, qui ha mostrat la seva disposició a col·laborar amb la justícia.

Barcelona ha acollit una important cimera internacional que ha reunit líders progressistes de tot el món amb l’objectiu de crear un front comú contra l’onada reaccionària i l’autoritarisme. L’esdeveniment, impulsat principalment per Pedro Sánchez i el president del Brasil, Lula da Silva, es va estructurar en diversos actes, incloent-hi la Cimera Bilateral Espanya-Brasil i la Mobilització Global Progressista. Durant les jornades, figures com Cyril Ramaphosa, Bernie Sanders o Hillary Clinton van fer una crida a la unitat per defensar la democràcia, la pau i els drets humans. Els discursos van emfatitzar la necessitat de combatre la desigualtat i van condemnar les guerres, amb Lula da Silva fent una crida explícita per aturar el conflicte a Gaza. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va exercir d’amfitrió, visitant el Barcelona Supercomputing Center amb Lula i reivindicant el “seny català” com a eina política.

Impulsat per un vídeo viral de Flaixbac on un jove el confonia amb Salvador Dalí, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha intensificat la seva presència a xarxes socials com TikTok i Instagram amb una estratègia de comunicació més personal i directa. Aquesta nova línia, que també segueixen altres consellers com Albert Dalmau i Alícia Romero, busca augmentar el seu reconeixement entre el públic jove i comunicar l’acció de govern de manera més propera, abandonant els formats institucionals per vídeos curts i un to desenfadat. L’objectiu és ocupar un espai digital on els discursos progressistes puguin contrarestar la desinformació. Aquesta tendència mostra una clara sintonia i “retroalimentació” amb l’estratègia digital del president espanyol, Pedro Sánchez, tot i que experts en comunicació adverteixen que per ser efectiva cal complementar-la amb campanyes segmentades.

Barcelona s’ha convertit en l’epicentre d’un front progressista internacional, impulsat per Pedro Sánchez i el PSOE, per plantar cara a l’onada global de l’extrema dreta. La capital catalana ha acollit diversos esdeveniments clau, com la IV Reunió en Defensa de la Democràcia, la primera Cimera bilateral Espanya-Brasil i la Global Progressive Mobilisation. Aquestes trobades han reunit líders mundials de 22 països, entre els quals destaquen Lula da Silva (Brasil), Claudia Sheinbaum (Mèxic), Gustavo Petro (Colòmbia) i Cyril Ramaphosa (Sud-àfrica). L’objectiu comú ha estat defensar les institucions democràtiques, el multilateralisme i la justícia social com a alternativa a l’autoritarisme. En la cloenda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer una crida a l’esquerra a “deixar de queixar-se i actuar”, afirmant que “els demòcrates del món no tenim por”.

Barcelona és l’escenari de la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, liderada pel president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva. La trobada, celebrada al Palau de Pedralbes, té com a objectiu reivindicar les polítiques progressistes i culminarà amb la signatura d’una desena d’acords en matèria econòmica, social, cultural i científica. A més de la relació bilateral, els líders aborden temes geopolítics com el conflicte a l’Orient Mitjà. El president de la Generalitat, Salvador Illa, actua com a amfitrió i aprofita l’esdeveniment per intensificar la seva agenda exterior, amb reunions previstes amb altres líders internacionals com Claudia Sheinbaum o Gustavo Petro. Aquesta cimera és el preludi d’una reunió en defensa de la democràcia que congregarà a la ciutat una quinzena de líders mundials.

Barcelona es converteix aquest cap de setmana en l’epicentre del progressisme internacional amb la celebració de tres esdeveniments clau organitzats pel president espanyol, Pedro Sánchez. La trobada principal és la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, on Sánchez i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, segellaran diversos acords, incloent-ne un d’estratègic sobre minerals crítics. Paral·lelament, se celebra la IV Reunió per a la Defensa de la Democràcia i la Global Progressive Mobilisation, fòrums dissenyats per enfortir el multilateralisme com a resposta a l’auge de l’extrema dreta, encapçalada per figures com Donald Trump. La presència de líders com la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, evidencia també una millora de les relacions diplomàtiques. El president de la Generalitat, Salvador Illa, exerceix d’amfitrió i aprofita l’ocasió per intensificar la seva agenda exterior.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat al Parlament que un acord per a la participació de Catalunya en la governança de l’Aeroport del Prat és “bastant immediat”. En resposta a ERC, Illa ha assegurat que les negociacions “van pel bon camí” per garantir la presència del Govern en la planificació i presa de decisions de les grans infraestructures, malgrat la forta oposició d’Aena, que defensa un model de gestió centralitzat. L’acord, que s’emmarca en els pactes d’investidura, preveu la creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya. Paral·lelament, la cambra ha aprovat un suplement de crèdit de gairebé 6.000 milions d’euros amb els vots de PSC, Comuns i ERC. La sessió de control també ha inclòs debats sobre política lingüística amb Junts, habitatge amb els Comuns i baixes mèdiques amb la CUP.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha aprovat un fons extraordinari de 100 milions d’euros per a la millora i rehabilitació de centres educatius. Aquesta mesura, inclosa en un decret llei durant la pròrroga pressupostària, eleva la inversió total per al 2026 a 258 milions, una xifra que quadruplica la de fa una dècada per combatre la desinversió en infraestructures escolars, moltes de les quals daten d’abans de 1960. Els fons es destinaran a 723 municipis (excloent Barcelona) per a actuacions com la retirada d’amiant, la renovació de cuines i tancaments, i la millora de l’eficiència energètica. Els ajuntaments seran els encarregats de determinar les necessitats dels 1.112 centres potencialment beneficiaris, amb les obres previstes per al període 2026-2028. L’anunci ha coincidit amb la reincorporació de la consellera d’Educació, Esther Niubó.