Impulsat per un vídeo viral de Flaixbac on un jove el confonia amb Salvador Dalí, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha intensificat la seva presència a xarxes socials com TikTok i Instagram amb una estratègia de comunicació més personal i directa. Aquesta nova línia, que també segueixen altres consellers com Albert Dalmau i Alícia Romero, busca augmentar el seu reconeixement entre el públic jove i comunicar l’acció de govern de manera més propera, abandonant els formats institucionals per vídeos curts i un to desenfadat. L’objectiu és ocupar un espai digital on els discursos progressistes puguin contrarestar la desinformació. Aquesta tendència mostra una clara sintonia i “retroalimentació” amb l’estratègia digital del president espanyol, Pedro Sánchez, tot i que experts en comunicació adverteixen que per ser efectiva cal complementar-la amb campanyes segmentades.

Barcelona s’ha convertit en l’epicentre d’un front progressista internacional, impulsat per Pedro Sánchez i el PSOE, per plantar cara a l’onada global de l’extrema dreta. La capital catalana ha acollit diversos esdeveniments clau, com la IV Reunió en Defensa de la Democràcia, la primera Cimera bilateral Espanya-Brasil i la Global Progressive Mobilisation. Aquestes trobades han reunit líders mundials de 22 països, entre els quals destaquen Lula da Silva (Brasil), Claudia Sheinbaum (Mèxic), Gustavo Petro (Colòmbia) i Cyril Ramaphosa (Sud-àfrica). L’objectiu comú ha estat defensar les institucions democràtiques, el multilateralisme i la justícia social com a alternativa a l’autoritarisme. En la cloenda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer una crida a l’esquerra a “deixar de queixar-se i actuar”, afirmant que “els demòcrates del món no tenim por”.

Barcelona és l’escenari de la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, liderada pel president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva. La trobada, celebrada al Palau de Pedralbes, té com a objectiu reivindicar les polítiques progressistes i culminarà amb la signatura d’una desena d’acords en matèria econòmica, social, cultural i científica. A més de la relació bilateral, els líders aborden temes geopolítics com el conflicte a l’Orient Mitjà. El president de la Generalitat, Salvador Illa, actua com a amfitrió i aprofita l’esdeveniment per intensificar la seva agenda exterior, amb reunions previstes amb altres líders internacionals com Claudia Sheinbaum o Gustavo Petro. Aquesta cimera és el preludi d’una reunió en defensa de la democràcia que congregarà a la ciutat una quinzena de líders mundials.

Barcelona es converteix aquest cap de setmana en l’epicentre del progressisme internacional amb la celebració de tres esdeveniments clau organitzats pel president espanyol, Pedro Sánchez. La trobada principal és la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, on Sánchez i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, segellaran diversos acords, incloent-ne un d’estratègic sobre minerals crítics. Paral·lelament, se celebra la IV Reunió per a la Defensa de la Democràcia i la Global Progressive Mobilisation, fòrums dissenyats per enfortir el multilateralisme com a resposta a l’auge de l’extrema dreta, encapçalada per figures com Donald Trump. La presència de líders com la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, evidencia també una millora de les relacions diplomàtiques. El president de la Generalitat, Salvador Illa, exerceix d’amfitrió i aprofita l’ocasió per intensificar la seva agenda exterior.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat al Parlament que un acord per a la participació de Catalunya en la governança de l’Aeroport del Prat és “bastant immediat”. En resposta a ERC, Illa ha assegurat que les negociacions “van pel bon camí” per garantir la presència del Govern en la planificació i presa de decisions de les grans infraestructures, malgrat la forta oposició d’Aena, que defensa un model de gestió centralitzat. L’acord, que s’emmarca en els pactes d’investidura, preveu la creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya. Paral·lelament, la cambra ha aprovat un suplement de crèdit de gairebé 6.000 milions d’euros amb els vots de PSC, Comuns i ERC. La sessió de control també ha inclòs debats sobre política lingüística amb Junts, habitatge amb els Comuns i baixes mèdiques amb la CUP.

El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha aprovat un fons extraordinari de 100 milions d’euros per a la millora i rehabilitació de centres educatius. Aquesta mesura, inclosa en un decret llei durant la pròrroga pressupostària, eleva la inversió total per al 2026 a 258 milions, una xifra que quadruplica la de fa una dècada per combatre la desinversió en infraestructures escolars, moltes de les quals daten d’abans de 1960. Els fons es destinaran a 723 municipis (excloent Barcelona) per a actuacions com la retirada d’amiant, la renovació de cuines i tancaments, i la millora de l’eficiència energètica. Els ajuntaments seran els encarregats de determinar les necessitats dels 1.112 centres potencialment beneficiaris, amb les obres previstes per al període 2026-2028. L’anunci ha coincidit amb la reincorporació de la consellera d’Educació, Esther Niubó.

El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha aprovat la nova Llei de Participació Ciutadana per regular i fomentar la implicació de la ciutadania en l’elaboració de polítiques públiques. La normativa té com a objectiu millorar la confiança en l’administració i enriquir les decisions en un context de creixent desinformació. Per garantir una participació més accessible i diversa, la llei introdueix mesures clau com la possibilitat d’oferir compensacions econòmiques o permisos laborals als participants, seguint l’exemple de l’Assemblea Ciutadana pel Clima. A més, estableix el dret universal a la participació, incloent-hi infants, i obliga les administracions a retre comptes sobre les aportacions rebudes, justificant quines s’incorporen i quines no. La llei, que segons responsables com Lara Torres busca evitar que els processos siguin una validació de decisions ja preses, també preveu excepcions per als municipis petits.

El Parlament de Catalunya s’ampliarà amb un nou edifici per solucionar la manca d’espai de la seu actual, que ha arribat al límit de la seva capacitat operativa. L’acord, formalitzat amb la signatura d’un protocol de col·laboració entre el president del Parlament, Josep Rull, el de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, preveu la construcció d’un nou espai d’uns 8.000 metres quadrats a les actuals cavallerisses de la Guàrdia Urbana, al parc de la Ciutadella. El projecte, que trigarà entre sis i vuit anys a estar operatiu, connectarà el nou edifici amb el palau històric mitjançant una passarel·la sobre el Zoo. Aquesta iniciativa, que reactiva un pla paralitzat des del 2006, s’emmarca en la transformació de la Ciutadella del Coneixement i permetrà redefinir els espais actuals, tot i que l’hemicicle es mantindrà a la seu històrica.

La proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, de “canviar el paradigma urbanístic” i densificar Catalunya per afrontar la crisi de l’habitatge ha generat un intens debat polític. La iniciativa compta amb el suport explícit de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que la considera una opció viable i necessària per augmentar l’oferta d’habitatges. El Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, ha assegurat que aquest increment d’edificabilitat es concentrarà en 69 zones prioritàries i no trencarà l’equilibri territorial. No obstant això, la mesura ha rebut un rebuig generalitzat per part de l’oposició. ERC, a través d’Isaac Albert, adverteix que les ciutats ja estan massa densificades, comparant Barcelona amb Calcuta. Junts critica la visió centralista en l’àrea metropolitana, mentre que els Comuns prioritzen el parc públic i el PP acusa Illa de voler construir “ruscos de pisos” que provocaran saturació.

Davant l’impacte econòmic de la guerra a l’Orient Mitjà, tant el govern espanyol com el català preparen mesures de resposta. L’executiu de Pedro Sánchez aprovarà en un consell de ministres extraordinari un pla integral que inclou una rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per a tots els carburants, l’electricitat i el gas, una mesura generalitzada que contrasta amb la idea inicial del ministre Carlos Cuerpo de prioritzar ajudes selectives. A més, Espanya participarà en l’alliberament de reserves estratègiques aportant 11,5 milions de barrils de combustible. El govern espanyol considera que el país està més ben preparat que durant la crisi d’Ucraïna gràcies a la transició energètica. Paral·lelament, a Catalunya, el president Salvador Illa ha convocat els partits polítics per abordar les conseqüències socials i econòmiques del conflicte, en un context marcat per la negociació dels pressupostos.