El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha aprovat la pròrroga dels pressupostos del 2023 per a l’any 2026, davant la impossibilitat d’aconseguir un acord per a uns nous comptes. Aquesta mesura, que entrarà en vigor l'1 de gener, garanteix el funcionament de l’administració i la prestació dels serveis públics mentre no hi hagi un nou pacte. El govern manté l’objectiu de negociar uns nous pressupostos tan aviat com sigui possible, principalment amb ERC i els Comuns. No obstant això, aquestes formacions han condicionat el seu suport a l’espera d’avenços en temes clau com el finançament singular per a Catalunya i les polítiques d’habitatge. La pròrroga allarga la vigència dels darrers comptes aprovats durant la presidència de Pere Aragonès, ajustant les despeses de personal i mantenint els crèdits inicials per a la resta de partides.

La Generalitat de Catalunya i la Fundació la Caixa, representades pels seus presidents Salvador Illa i Isidre Fainé, han signat un acord de col·laboració per al 2025 que eleva la inversió social a 250 milions d’euros, un 10% més que l’any anterior. Aquesta aliança estratègica destinarà 99 milions a programes per a col·lectius vulnerables, amb l’objectiu de combatre la pobresa infantil i fomentar la inclusió. Una de les prioritats clau de l’acord és l’impuls del CaixaResearch Institute, un nou centre d’investigació en ciències de la vida que s’inaugurarà el 2026 i que aspira a convertir-se en un referent europeu. Aquesta col·laboració publicoprivada també preveu accions en els àmbits cultural i de beques, reforçant el compromís de les dues institucions amb el progrés social i científic de Catalunya.

El mestre i pedagog Joaquim Arenas i Sampera, considerat un dels pares de la immersió lingüística, ha mort als 87 anys. La seva figura és clau per entendre el model d’escola catalana modern, ja que va ser el principal impulsor d’aquest sistema des del seu càrrec com a cap del Servei d’Ensenyament del Català entre 1983 i 2003. Arenas va dedicar la seva vida a la defensa i promoció de la llengua, una tasca que va començar durant el franquisme per preservar el català i que va consolidar en democràcia amb un model inclusiu. La seva trajectòria va ser reconeguda amb guardons com la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Honor del Parlament. Figures polítiques com el president Salvador Illa i l’expresident Pere Aragonès, juntament amb entitats com Òmnium Cultural, han destacat el seu “compromís insubornable” i el seu llegat fonamental per a la llengua i l’educació a Catalunya.

El Govern de la Generalitat atorgarà la Medalla d’Or al cantautor Joan Manuel Serrat i a l’actriu Núria Espert en un acte institucional que se celebrarà el 22 de desembre al Palau de la Generalitat. Aquesta màxima distinció reconeix les seves excepcionals trajectòries artístiques i humanes, que han contribuït de manera decisiva a la projecció internacional de la cultura catalana. Ambdós artistes comparteixen un ferm compromís amb els valors democràtics, havent-se enfrontat a la censura durant la dictadura franquista. Serrat, figura clau de la Nova Cançó, i Espert, una de les grans figures de les arts escèniques contemporànies, són reconeguts per les seves carreres d’excel·lència i per haver convertit el seu art en un espai de resistència cultural i llibertat. L’acte serà presidit per Salvador Illa.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va mantenir una reunió privada amb l’expresident Jordi Pujol al Palau de Pedralbes divendres passat, just després de tornar d’un viatge oficial a Mèxic. L’objectiu de la trobada era interessar-se per l’estat de salut de Pujol, que es recupera d’una pneumònia recent. Aquesta reunió es produeix en un context delicat, coincidint amb la represa del judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional per delictes de corrupció. El tribunal ha decidit continuar amb el procés judicial malgrat els informes mèdics que adverteixen que l’expresident no està en condicions d’afrontar-lo. La trobada s’interpreta com un pas més en la restitució institucional de la figura de Pujol, mentre la seva defensa intenta posar de manifest la influència de l’Operació Catalunya en el cas.

Un brot de pesta porcina africana (PPA) ha provocat que la Generalitat activi un ampli dispositiu de vigilància per contenir-ne l’expansió. S’han establert restriccions d’accés en un perímetre de 20 quilòmetres que afecta diversos parcs naturals, com el de Collserola, amb la mobilització d’un miler d’efectius dels Mossos d’Esquadra i Agents Rurals per garantir el compliment de la prohibició, vigent fins al 14 de desembre. La principal línia d’investigació sobre l’origen del brot, a càrrec d’un equip conjunt de Mossos i Guàrdia Civil, se centra en una possible fuita del laboratori d’alta seguretat IRTA-CReSA. Aquesta hipòtesi guanya força perquè la soca del virus detectada no coincideix amb les que circulen per Europa. Malgrat la investigació, el president Salvador Illa ha expressat la seva confiança en el centre, que serà sotmès a una auditoria.

S’ha detectat un brot de pesta porcina africana (PPA) a Catalunya, amb nou casos confirmats en senglars a la zona de Cerdanyola del Vallès. Un operatiu format per Agents Rurals i la UME ha trobat una cinquantena de senglars morts dins d’una zona d’exclusió de sis quilòmetres de radi al Parc Natural de Collserola. Les autoritats han prohibit l’accés a l’àrea i han instal·lat barreres físiques i químiques per contenir els animals vius i evitar que el virus s’escampi. Mentre que en aquesta zona central no es capturen els senglars vius per no dispersar-los, en una àrea de vigilància més àmplia de vint quilòmetres es preveu sacrificar-ne per controlar la sobrepoblació. El president Salvador Illa ha demanat intensificar la caça a tot el país. Tot i que cap granja ha estat infectada, 39 explotacions estan confinades i existeix un risc econòmic important per a les exportacions del sector porcí.

La Generalitat de Catalunya i el govern espanyol han signat un conveni pioner per monitorar i combatre els discursos d’odi en línia, una iniciativa liderada pel president Salvador Illa i la ministra Elma Saiz. Aquest acord, el primer d’aquest tipus entre l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) i una comunitat autònoma, permetrà per primera vegada analitzar continguts discriminatoris en llengua catalana. A través de la plataforma ALERTODIO, s’identificaran missatges racistes i xenòfobs per protegir els col·lectius vulnerables i s’avaluarà la resposta de les plataformes a les sol·licituds de retirada. Illa ha advertit que aquests discursos posen la democràcia “en perill” i que les xarxes no poden ser un “lloc sense llei”, mentre que Saiz ha qualificat la mesura de “necessitat” per defensar la convivència.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat la compra de 1.064 pisos a InmoCaixa per 87,2 milions d’euros, una operació gestionada per l’Incasòl per ampliar el parc públic d’habitatge. Aquesta adquisició, considerada la més gran feta mai pel govern català, destinarà els immobles a lloguer assequible de manera permanent en 14 municipis i eleva a gairebé 2.000 els pisos comprats en un any. La mesura, que garanteix l’estabilitat dels llogaters actuals, ha estat celebrada com una “victòria” pel Sindicat de Llogateres. Paral·lelament, el Govern ha creat un grup de treball amb els Comuns per estudiar la limitació de la compra especulativa d’habitatges, mentre altres regulacions clau, com la dels lloguers de temporada, avancen amb dificultats al Parlament.

El govern espanyol, liderat per la ministra d’Hisenda María Jesús Montero, ha iniciat el debat per a la reforma del sistema de finançament autonòmic en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquesta negociació, que s’emmarca en els acords d’investidura amb ERC, busca un model que garanteixi la solidaritat entre territoris però que alhora augmenti els recursos per a tothom. Com a punt de partida, s’ha proposat un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per a les comunitats entre 2026 i 2028, la qual cosa suposaria 1.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya. Aquesta xifra, juntament amb un sostre de despesa rècord de 212.026 milions d’euros, ha generat tensions: Junts la considera insuficient i reclama un “concert econòmic”, mentre que les comunitats del PP denuncien un tracte de favor. Mentrestant, el president Salvador Illa pressiona Junts perquè doni suport a un acord clau per als pressupostos catalans i estatals.