Els pactes autonòmics entre el Partit Popular i Vox a regions com Extremadura i l’Aragó han consolidat l’adopció del concepte de “prioritat nacional” per part de la formació d’Alberto Núñez Feijóo. Aquesta política, impulsada pel partit de Santiago Abascal, defensa prioritzar els ciutadans espanyols en l’accés a ajudes i serveis públics, excloent els immigrants en situació irregular excepte en casos d’urgència vital. Malgrat que el PP intenta matisar-ho amb el terme “arrelament” per ajustar-se a la legalitat, aquesta aliança permet a Vox marcar l’agenda ideològica i obtenir conselleries clau. L’estratègia, però, genera tensions internes al PP, amb el rebuig de figures com Isabel Díaz Ayuso, i alhora mobilitza l’electorat progressista, un efecte que podria beneficiar electoralment Pedro Sánchez.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha protagonitzat un intens debat parlamentari amb els líders del PP, Alberto Núñez Feijóo, i de Vox, Santiago Abascal, sobre la posició d’Espanya davant la guerra a l’Iran. Sánchez ha defensat un ferm “no a la guerra”, comparant la situació amb el conflicte de l’Iraq del 2003 sota José María Aznar, i ha destacat la negativa a cedir les bases militars per a atacs. A més, ha xifrat l’impacte econòmic del conflicte en 5.000 milions d’euros diaris per a les empreses espanyoles, acusant l’oposició de “complicitat” i “covardia”. En resposta, Feijóo ha replicat amb un “no a la guerra i no a vostè”, acusant Sánchez d’hipocresia per haver triplicat la despesa militar. Abascal, per la seva banda, ha titllat la postura del president de “No a la veritat”, afirmant que aprofita les crisis per benefici propi.

El Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions a Castella i Lleó, però continua depenent de Vox per formar govern, una situació que es repeteix a Extremadura i l’Aragó. Malgrat aquesta dependència, el resultat enforteix Feijóo, ja que per primera vegada en aquest cicle electoral el PP ha crescut més que l’extrema dreta. L’ascens del partit de Santiago Abascal s’ha vist frenat, quedant per sota de les expectatives, un fet que s’atribueix a la irrupció d’Alvise Pérez i, sobretot, a l’impacte de la postura “No a la guerra” de Pedro Sánchez. Aquesta estratègia hauria mobilitzat l’electorat d’esquerres, donant un resultat inesperadament bo al PSOE de Carlos Martínez, i alhora hauria penalitzat Vox pel seu suport acrític a Trump. Ara, Feijóo pressiona per tancar pactes de govern, mentre Abascal es mostra disposat a negociar per tornar als executius.

El Partit Popular, encapçalat per Alfonso Fernández Mañueco, ha guanyat les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó obtenint 33 escons, una millora respecte als comicis anteriors però insuficient per assolir la majoria absoluta. Aquest resultat obliga el PP a pactar amb Vox, que creix fins als 14 representants i esdevé decisiu per a la governabilitat de la regió. Per la seva banda, el PSOE millora els seus resultats en comparació amb altres derrotes autonòmiques recents, aconseguint 30 escons, però no aconsegueix superar els populars. Mañueco ha celebrat la victòria descartant qualsevol acord amb el “sanxisme” de Pedro Sánchez. Des de la direcció nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo interpreta aquests resultats com una nova victòria sobre el socialisme, malgrat la dependència de l’extrema dreta, que ha sabut capitalitzar el descontentament del vot rural de l’Espanya Buidada.

El tancament de la campanya per a les eleccions a l’Aragó va estar dominat per l’estratègia dels principals partits per contrarestar el previsible creixement de Vox. El Partit Popular, amb Alberto Núñez Feijóo i el candidat Jorge Azcón, va fer una crida al “vot útil”, qualificant el suport a Vox d’“inútil” i “populista”. No obstant això, en una acció paral·lela per atreure el vot jove, les Noves Generacions del partit van organitzar un polèmic acte a Saragossa amb l’activista ultra Vito Quiles, vinculat a Alvise. Des del PSOE, la candidata Pilar Alegría, acompanyada per Pedro Sánchez, va acusar Azcón d’adoptar un discurs d’odi per competir amb l’extrema dreta. Per la seva banda, el líder de Vox, Santiago Abascal, va respondre als atacs titllant el PP de “pallassos”.

El Partit Popular, liderat per María Guardiola, ha obtingut una victòria històrica a les eleccions d’Extremadura, però sense assolir la majoria absoluta de 33 escons. Malgrat una campanya centrada a distanciar-se de Vox, el resultat augmenta la dependència del PP respecte al partit d’ultradreta, que ha duplicat la seva representació fins als 11 diputats. Guardiola, amb 29 seients, necessitarà com a mínim la seva abstenció per ser investida presidenta. Aquestes eleccions, convocades per la mateixa Guardiola per evitar un bloqueig pressupostari, suposen una dura derrota per al PSOE de Miguel Ángel Gallardo, que obté un dels seus pitjors resultats. La contesa, que inicia un nou cicle electoral a Espanya, va estar marcada per polèmiques com l’absència de la candidata popular a un debat i el robatori de 124 vots per correu.

El Partit Popular (PP) de María Guardiola ha guanyat les eleccions autonòmiques a Extremadura amb 29 escons, un més que el 2023, però sense assolir la majoria absoluta, fet que l’obliga a dependre novament de Vox. La formació d’extrema dreta, liderada per Óscar Fernández i Santiago Abascal, ha estat la gran triomfadora de la nit, més que duplicant la seva representació en passar de 5 a 11 diputats. La jornada electoral va estar marcada per la tensió entre els potencials socis, amb Abascal proclamant Vox com el “guanyador real”. En canvi, el Partit Socialista (PSOE) de Miguel Ángel Gallardo ha patit una davallada històrica, obtenint el seu pitjor resultat amb 18 escons. Unides per Extremadura també ha millorat els seus resultats, arribant als 7 diputats. Guardiola ha anunciat una ronda de contactes per formar govern.

La dimissió de Carlos Mazón ha obert una crisi de govern al País Valencià, on el Partit Popular necessita el suport de Vox per investir un nou president i evitar eleccions anticipades. Malgrat la mala sintonia a nivell estatal, els líders de les dues formacions, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, ja han mantingut una primera conversa telefònica. En aquesta, han coincidit en la necessitat de donar estabilitat a la regió, encara immersa en la reconstrucció després de la DANA, i han acordat que un futur pacte d’investidura es basarà en els acords pressupostaris existents. Mentrestant, el govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, ha demanat la convocatòria d’eleccions per no deixar el futur valencià en mans de l’extrema dreta. La crisi també ha provocat la dimissió del conseller Francisco José Gan Pampols, qui ha criticat durament la gestió del govern central durant la catàstrofe.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, a conseqüència de la gestió de la DANA, ha obert una profunda crisi política que posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. La renúncia, precipitada per l’escridassada rebuda al funeral d’estat per les víctimes, deixa el futur del govern en mans de Vox. El Partit Popular necessita el suport imprescindible dels 13 diputats de la formació d’ultradreta per investir un nou president i evitar eleccions anticipades. No obstant això, el líder de Vox, Santiago Abascal, no ha garantit el seu suport, ha instat el PP a “aclarir-se” i ha qualificat Mazón de “buc expiatori”. Aquesta situació reforça la posició de Vox, que aprofita les enquestes favorables per pressionar un Feijóo afeblit per la inestabilitat territorial i la dependència del seu soci.