El bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran ha provocat una greu crisi en el transport marítim, amb una reducció del 95% del trànsit i milers de vaixells encallats, disparant els costos per a navilieres com Hapag-Lloyd. Per contenir l’escalada dels preus de la gasolina, l’administració de Donald Trump, a través del Departament del Tresor liderat per Scott Bessent, ha autoritzat temporalment la venda de petroli iranià i rus retingut al mar. Aquesta mesura busca augmentar l’oferta global de cru i minimitzar l’impacte econòmic del conflicte. Analistes com Elisabeth Braw de l’Atlantic Council consideren que la situació era previsible, mentre que experts com Patrick Galey de Global Witness adverteixen sobre la vulnerabilitat del sistema energètic actual i defensen una transició urgent cap a les energies renovables com a solució a llarg termini.

Al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, l’administració nord-americana ha defensat enèrgicament la seva intenció d’adquirir Groenlàndia. El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha instat la Unió Europea a no respondre a l’amenaça de Donald Trump d’imposar aranzels a diversos països de l’OTAN si no s’acorda la venda del territori. La principal justificació és la seguretat nacional, ja que consideren l’illa essencial per a l’escut antimíssils Golden Dome i per evitar que una potència estrangera hi estableixi presència, la qual cosa podria forçar una intervenció militar dels EUA. En el seu discurs, Trump va qualificar els aliats europeus de “desagraïts”, va assegurar que el seu interès és purament estratègic i no pels recursos naturals, i va emmarcar la seva petició com una simple demanda d’un “tros de gel” a canvi de la protecció històrica dels Estats Units.