La mort d’un home de 52 anys als carrers de Badalona eleva a tres el nombre de persones sensesostre mortes a la ciutat des de principis d’any. Mentre l’Ajuntament, liderat per Xavier Garcia Albiol, sosté que la víctima havia rebutjat l’ajuda dels Serveis Socials, entitats com Badalona Acull i diversos grups polítics critiquen durament la gestió municipal. El principal retret és la manca d’un alberg públic des del tancament de Can Bofí Vell el 2024, una situació que es va fer més evident durant el polèmic desallotjament de l’antic institut B9. Aquest cas ha portat la Fiscalia a investigar l’alcalde per un presumpte delicte d’odi. En contrast amb la situació local, el PSC i els Comuns han pactat a la Generalitat un pla de xoc de 30 milions d’euros per combatre el sensellarisme a tot Catalunya.

Un home sense llar ha estat trobat mort en un carrer de Badalona, al lloc on dormia habitualment entre cartons. Els Mossos d’Esquadra han investigat el cas i han descartat que es tracti d’una mort criminal, ja que el cos no presentava signes de violència. Arran d’aquest fet, l’entitat Badalona Acull ha criticat durament l’Ajuntament de Badalona i el seu alcalde, Xavier Garcia Albiol, per la manca d’un alberg municipal des del tancament de Can Bofí Vell l’any 2024, i exigeix la creació d’un espai per a persones vulnerables. Aquest succés posa de manifest la problemàtica del sensellarisme, mentre que a nivell autonòmic s’ha anunciat un acord per impulsar un pla de xoc contra el sensellarisme dotat amb 30 milions d’euros per part de la Generalitat.

L’Ajuntament de Badalona, encapçalat per l’alcalde Xavier García Albiol, ha sol·licitat formalment a la Generalitat de Catalunya l’autorització per desallotjar l’assentament de persones sense llar establert sota el pont de la C-31. La petició es fonamenta en el fet que els terrenys són de titularitat autonòmica i en l’ordenança de civisme que prohibeix acampar sense permís. Aquesta mesura arriba després de finalitzar el reallotjament de les persones provinents del desnonament del B9. El govern municipal argumenta que s’ha produït un “efecte crida” a la zona, on romanen entre vint i trenta persones, ja que s’ha convertit en un punt de referència per a l’ajuda humanitària. Mentrestant, el Departament de Drets Socials ultima un pla per reforçar la xarxa d’atenció al sensellarisme a tot Catalunya, amb l’objectiu d’atendre 5.000 persones en tres anys.

El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on vivien prop de 400 persones, ha desencadenat una crisi social i un enfrontament polític. L’operació, liderada per l’alcalde Xavier García Albiol, es va executar sense que l’Ajuntament oferís una alternativa habitacional, provocant que molts dels desallotjats acabessin vivint al carrer. La gestió d’Albiol ha rebut el suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar l’actuació com un compliment de la llei i va responsabilitzar la Generalitat i el Govern central de les polítiques socials. Davant la inacció municipal, la Generalitat de Catalunya va intervenir gairebé una setmana després, activant un pla de reallotjament d’emergència amb entitats com la Creu Roja i Càritas. Gràcies a aquest dispositiu, s’ha aconseguit allotjar 153 persones, tot i que la situació evidencia la manca de coordinació institucional i els reptes en la gestió del sensellarisme.

Després del desallotjament de l’antic Institut B9 de Badalona, que va deixar centenars de persones sense llar, la resposta per atendre els afectats ha recaigut principalment en entitats socials i la solidaritat ciutadana. El Departament de Drets Socials ha activat un dispositiu d’emergència provisional, donant suport econòmic a la Creu Roja per acollir una quinzena de persones a la parròquia Mare de Déu de Montserrat. Paral·lelament, organitzacions com Badalona Acull han habilitat el Casal Antoni Sala i Pont per a un altre grup, mentre que Càritas ha finançat pensions. Aquesta mobilització contrasta amb la postura de l’alcalde Xavier García Albiol, que ha prioritzat els serveis socials per a altres veïns. Entitats com Cuineres per la Pau i CCOO també ofereixen àpats calents i espais de magatzem, mentre desenes de desallotjats continuen dormint sota un pont de la C-31.