La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) situa l’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, al capdavant d’una presumpta xarxa de tràfic d’influències relacionada amb el rescat de 53 milions d’euros a l’aerolínia Plus Ultra. Segons informes policials, Zapatero liderava l’organització, seleccionava clients i utilitzava els seus contactes per obtenir beneficis, com ara intentar aconseguir un crèdit ICO a través del Banc de Santander. La investigació, dirigida pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama, assenyala Zapatero i les seves filles, a través de l’empresa Whathefav, com els principals beneficiaris finals dels fons. A més, la trama té una dimensió internacional, amb peticions d’informació a Suïssa sobre un possible blanqueig de capitals a través del Mbaer Merchant Bank. Els implicats també haurien planejat boicotejar la investigació, fent referència a un “Kitchen Gabinet”. Zapatero haurà de declarar com a investigat el pròxim 2 de juny.

L’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat imputat pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama com a presumpte líder d’una organització criminal i una xarxa de tràfic d’influències. La investigació se centra en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra, que va rebre 53 milions d’euros del govern durant la pandèmia. Segons la interlocutòria judicial, Zapatero i el seu entorn familiar haurien obtingut gairebé dos milions d’euros en comissions il·legals a canvi de la seva mediació, canalitzats a través de diverses societats, incloent-hi l’empresa de les seves filles, What The Fav. El jutge ha ordenat l’escorcoll del seu despatx i l’ha citat a declarar com a investigat el 2 de juny, un fet sense precedents per a un exmandatari espanyol. Zapatero ha negat les acusacions, mentre que el PP ha aprofitat per citar persones del seu entorn a la comissió d’investigació del Senat.

Ángel Escribano ha presentat la seva dimissió com a president executiu d’Indra, una decisió motivada per la pressió de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (Sepi), l’accionista majoritari de la companyia. La seva sortida es produeix després de la fusió fallida entre Indra i l’empresa familiar Escribano Mechanical & Engineering (EME), una operació que la Sepi va qüestionar per un possible conflicte d’interessos. Tot i que Escribano ha justificat la seva renúncia al·legant “desgast personal” i lleialtat a l’estabilitat de l’empresa, el canvi ha estat forçat. Per rellevar-lo, la Sepi ha proposat Àngel Simón, exdirectiu d’Agbar i CriteriaCaixa, com a nou president amb funcions no executives. Les responsabilitats executives recauran ara sobre el conseller delegat, José Vicente de los Mozos, consolidant un nou lideratge a la tecnològica del sector de la defensa.

L’exmilitant del PSOE Leire Díez, l’empresari Antxon Alonso i l’expresident de la SEPI, Vicente Fernández, han quedat en llibertat després de ser detinguts per la UCO de la Guàrdia Civil en una operació contra una presumpta trama de corrupció. El jutge de l’Audiència Nacional, Antonio Piña, va decretar la seva posada en llibertat a petició de la fiscalia, que no va sol·licitar presó però sí mesures cautelars com la retirada del passaport i compareixences periòdiques. La causa, impulsada per la Fiscalia Anticorrupció i sota secret de sumari, investiga delictes de tràfic d’influències, malversació, prevaricació i organització criminal en contractes públics des del 2018. Durant la seva compareixença, Vicente Fernández va negar haver rebut comissions il·legals de l’empresa Servinabar 2000, vinculada a Santos Cerdán, mentre que Leire Díez es va acollir al seu dret a no declarar.

L’exmilitant del PSOE Leire Díez ha estat detinguda per la Guàrdia Civil juntament amb l’expresident de la SEPI, Vicente Fernández, i l’empresari Antxon Alonso. La investigació, dirigida per l’Audiència Nacional, se centra en presumptes irregularitats en contractacions públiques de la SEPI, amb acusacions de prevaricació, tràfic d’influències i organització criminal. Aquesta detenció s’afegeix a una altra causa contra Díez per suborn, arran de la filtració d’àudios on se la sentia maniobrar per desprestigiar la Unitat Central Operativa (UCO). L’objectiu era desacreditar les investigacions de la UCO sobre l’entorn del PSOE i Pedro Sánchez. Díez ha defensat que les seves accions formaven part d’una “investigació periodística” sobre les clavegueres de l’Estat. L’operació ha inclòs escorcolls a diverses empreses i connecta la trama amb el cas Koldo a través de la mercantil Servinabar, vinculada a Santos Cerdán.