El Govern de la Generalitat ha aprovat un decret llei per adaptar la normativa urbanística a les necessitats dels 590 municipis de Catalunya amb menys de 2.000 habitants. Aquesta reforma, impulsada per la consellera Sílvia Paneque i que respon a una reivindicació històrica d’organitzacions com Eines de Repoblament Rural, té com a objectiu principal combatre el despoblament, reduir la burocràcia i generar oportunitats d’habitatge i activitat econòmica. La mesura principal és la creació del POUM rural, un instrument de planejament simplificat amb menys exigències documentals i tràmits més àgils. A més, es flexibilitzen els usos en sòl no urbanitzable per facilitar la rehabilitació de masies i altres construccions existents, permetent la seva conversió en habitatges o espais per a activitats econòmiques i evitant-ne la ruïna.

Eduard Rivas, actual cap de gabinet del president Salvador Illa, està sent investigat per un jutjat de Martorell per presumptes irregularitats durant la seva etapa com a alcalde d’Esparreguera (2015-2024). La investigació se centra en un possible delicte de malversació de cabals públics relacionat amb contractes de serveis de neteja i manteniment adjudicats a la Fundació per a la Inclusió Laboral (FIL). Se sospita que aquests contractes haurien servit per sufragar despeses privades de membres de l’entitat. En el marc de la investigació, els Mossos van confiscar el telèfon mòbil de Rivas el passat 15 de gener i van requerir documentació a l’ajuntament. Malgrat la investigació, el president Illa i la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, han reafirmat la seva plena confiança en Rivas, qui ha mostrat la seva disposició a col·laborar amb la justícia.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt mort a pocs dies del debat clau del 20 de març. El Govern del PSC i Esquerra Republicana continuen enrocats, amb el principal escull sent la demanda d’ERC per obtenir garanties del govern espanyol sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. El president d’ERC, Oriol Junqueras, manté la seva posició ferma, exigint un gest concret de la ministra María Jesús Montero. Per la seva banda, el Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, considera improbable una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera abans de la votació. Malgrat el bloqueig, el president Salvador Illa ha descartat convocar eleccions anticipades si els comptes no s’aproven, insistint en el seu projecte d’estabilitat a llarg termini per a Catalunya.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reprès la seva activitat política després d’una baixa mèdica enmig d’un període de gran tensió per al seu govern. Durant la seva absència, l’executiu ha hagut de gestionar el caos a Rodalies, considerat la pitjor crisi del servei, a més de protestes de la pagesia, el professorat i el personal mèdic. En la seva tornada, Illa ha blindat el seu gabinet, defensant la gestió de la consellera Sílvia Paneque i descartant una qüestió de confiança. Paral·lelament, el Parlament de Catalunya ha reclamat per unanimitat la seva compareixença per donar explicacions sobre el que l’oposició qualifica de “col·lapse” del país. Ara, el president centra els seus esforços a negociar els pressupostos amb els seus socis, Esquerra Republicana i els Comuns, una aprovació que considera clau per reforçar la seva posició.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es reincorpora de forma progressiva a les seves funcions després d’un mes de baixa mèdica a causa d’una greu infecció òssia, una osteomielitis púbica, que va requerir la seva hospitalització a l’Hospital Vall d’Hebron. Tot i que ha de continuar amb el tractament d’antibiòtics i la rehabilitació, Illa reprèn el control del Govern, finalitzant així la delegació de funcions al conseller de la Presidència, Albert Dalmau. El seu retorn es produeix en un moment complex, marcat per diverses crisis que han tingut lloc durant la seva absència, com la crisi de Rodalies, vagues i protestes socials, a més de la reprovació parlamentària de la consellera Sílvia Paneque. Entre els reptes immediats que ha d’afrontar hi ha la negociació dels pressupostos.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, torna a l’activitat pública aquest dilluns de manera progressiva després de gairebé un mes de baixa mèdica per una osteomielitis púbica. Durant la seva absència, en què el conseller Albert Dalmau ha assumit les funcions presidencials, el Govern ha hagut d’afrontar diverses situacions complexes, destacant la crisi ferroviària de Rodalies, considerada sense precedents, a més d’episodis de ventades, aiguats i una vaga de mestres. Tot i rebre l’alta de l’Hospital Vall d’Hebron, Illa continuarà amb el tractament i la rehabilitació. El seu retorn inclou una declaració institucional i una entrevista als mitjans públics, i haurà d’abordar de manera immediata reptes com la gestió del caos a Rodalies, l’impuls a la negociació dels pressupostos i la resposta al malestar en diversos serveis públics.

Arran del retorn del president Salvador Illa a l’activitat política, Junts per Catalunya l’ha instat a sotmetre’s a una qüestió de confiança al Parlament. La petició, liderada per veus com Mònica Sales i Antoni Castellà, sorgeix després que la cambra catalana reprovés per segona vegada la consellera Sílvia Paneque per la seva gestió de la crisi de Rodalies. Junts subratlla que els socis d’investidura d’Illa, ERC i els Comuns, van donar suport a aquesta reprovació, posant en dubte la solidesa del seu suport. El partit opositor critica una “falta de lideratge” i qualifica el govern de “desastrós”, citant altres problemes com la manca de pressupostos i el malestar social de sectors com la pagesia o el professorat. Per la seva banda, els Comuns han rebutjat la proposta, titllant-la de “politiqueria”.

La borrasca Nils ha provocat una víctima mortal i nombrosos ferits a Catalunya, especialment a l’àrea de Barcelona. Una dona de 46 anys va morir a l’hospital Vall d’Hebron després que li caigués part del sostre d’una nau industrial, un accident que va ocórrer durant la seva jornada laboral. Aquest temporal de vent, considerat el pitjor de l’última dècada, va registrar ràfegues superiors als 100 km/h i va causar danys generalitzats. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 86 persones, de les quals diverses van ser hospitalitzades. Entre els ferits greus destaca un voluntari de Protecció Civil en estat crític a Bellvitge per la caiguda d’un arbre a Sant Boi de Llobregat. La consellera Sílvia Paneque va defensar les mesures preventives del Govern, mentre els Mossos d’Esquadra investiguen l’accident mortal.

La vaga de maquinistes de Rodalies va començar amb una primera jornada caòtica marcada per l’incompliment dels serveis mínims, provocant retards i cancel·lacions generalitzades. Mentre Renfe i la Generalitat confirmaven les incidències, els sindicats majoritaris com UGT i Semaf ho negaven, atribuint els problemes a “errors organitzatius” i xifrant el seguiment en un 100%. No obstant això, la vaga, inicialment prevista per a tres dies, va ser majoritàriament desconvocada després d’un acord entre els sindicats principals i el Ministeri de Transports per augmentar les inversions. Tot i la represa del servei, la consellera Sílvia Paneque i el comissionat Pere Macias van advertir de possibles afectacions, ja que sindicats minoritaris com CGT i SF mantenien l’aturada. Aquesta mobilització s’emmarca en una profunda crisi ferroviària a Catalunya, amb nombroses restriccions a la xarxa.

La recent crisi del servei de Rodalies ha posat de manifest una manca històrica d’inversió i manteniment, amb la identificació de 23 punts crítics a la xarxa, com el viaducte del Garraf. Aquesta situació va portar la Generalitat a una aturada del servei per motius de seguretat, fet que va evidenciar la negligència d’Adif en la conservació de la infraestructura i la deslleialtat de Renfe com a operadora. La gestió de la crisi ha tingut un fort impacte polític, desgastant el Govern i la consellera Sílvia Paneque, i ha provocat destitucions i el nomenament d’Òscar Playà al capdavant de Renfe Catalunya. Aquest episodi ha intensificat el debat sobre la necessitat d’accelerar el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat, tot i que la substitució dels operadors estatals per FGC presenta reptes tècnics i financers significatius.