El caos de Rodalies, intensificat per l’accident mortal a Gelida, ha generat un xoc polític directe entre Junts i el Govern. La formació liderada parlamentàriament per Salvador Vergés ha presentat un paquet de 14 mesures que inclouen instar el Govern a portar Renfe i Adif als tribunals per responsabilitat civil i penal criminal, argumentant una “desinversió premeditada”. A més, exigeixen la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. En resposta, el Govern, a través de la mateixa Paneque, ha descartat rotundament la via judicial, considerant que “no solucionaria res”, i ha rebutjat qualsevol dimissió al seu departament. La consellera atribueix la crisi a “dècades de desinversió” i defensa la col·laboració amb el govern central, mentre que Junts qualifica els cessaments a Renfe i Adif com a insuficients, considerant-los “caps de turc tècnics”.

La suspensió total del servei de Rodalies i trens regionals a Catalunya ha provocat una greu crisi operativa i política. L’aturada va ser iniciada pels maquinistes, que es neguen a treballar sense garanties de seguretat per escrit d’Adif després del mortal accident de Gelida. Aquesta situació ha desencadenat una onada de crítiques polítiques, amb partits com ERC, liderat per Oriol Junqueras, i Junts demanant la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente. La gestió de Puente també està qüestionada per un altre accident greu a Adamuz (Còrdova), tot i que compta amb el suport explícit del president Pedro Sánchez. Mentrestant, el Govern de la Generalitat ha obert un expedient a Renfe per la interrupció del servei, mentre es busquen solucions de transport alternatiu per als usuaris afectats.

Després d’un cap de setmana de suspensió total, el servei de Rodalies de Catalunya es reprèn de manera parcial aquest dilluns. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, han anunciat que es prioritzaran les línies de més demanda com la R1, R2 i R4, que concentren uns 300.000 usuaris, mentre que altres trams es cobriran amb un servei d’autobusos. Com a mesura compensatòria, el servei serà gratuït durant un mes. Aquesta decisió arriba després d’una crisi provocada per esllavissades i una manca d’inversió històrica. Adif ha mobilitzat centenars de treballadors per dur a terme actuacions d’urgència en 23 punts crítics de la xarxa i ha pactat amb els sindicats de maquinistes un protocol per garantir la seguretat de les vies. A més, es mantenen plans de contingència com el reforç d’autobusos interurbans i la suspensió de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona.

El descarrilament mortal d’un tren de l’R4 a Gelida, que va provocar un mort i una trentena de ferits, ha desencadenat una greu crisi a Rodalies de Catalunya i la suspensió temporal de tot el servei per garantir-ne la seguretat. L’incident ha estat atribuït per diverses formacions polítiques, com Junts per Catalunya, la CUP i els Comuns, a una desinversió crònica i una manca de manteniment estructural per part d’Adif. Aquesta situació ha generat una onada de crítiques i la petició de responsabilitats a la consellera Sílvia Paneque, al ministre Óscar Puente i a la cúpula d’Adif. Carles Puigdemont ha insistit en la necessitat del traspàs íntegre del servei, mentre que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha admès la “crisi” ferroviària, ha assumit responsabilitats i s’ha compromès a restablir la confiança dels ciutadans.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente, per la seva “incapacitat manifesta” en la gestió de la greu crisi de mobilitat que afecta Rodalies i l’AP-7. Junqueras atribueix el col·lapse a dècades de desinversió de l’Estat en la infraestructura ferroviària catalana, argumentant que la pluja no n’és la causa fonamental. El líder republicà acusa els responsables polítics d’oferir excuses en lloc de solucions i de protegir el govern espanyol. Per fer front a la situació, ERC reclama accions immediates com la reobertura de les línies afectades, l’aixecament de peatges en vies alternatives, facilitar el teletreball i accelerar la creació d’un consorci d’inversions amb majoria catalana per executar les partides pressupostades i revertir el dèficit històric.

El col·lapse del servei de Rodalies, que ha deixat sense alternativa de transport més de 400.000 usuaris, ha generat una onada de crítiques polítiques contra el Govern de la Generalitat per la seva gestió de la crisi. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha atribuït la situació a la “deixadesa sistemàtica i la manca d’inversió” de l’Estat, insistint que la solució és el traspàs integral del servei. Des dels Comuns, Jéssica Albiach ha reclamat a l’executiu que assumeixi el “lideratge” i deixi d’actuar com un simple “àrbitre” entre Renfe i Adif. El to més contundent ha estat el de Carles Puigdemont, de Junts, que ha qualificat la situació de “col·lapse nacional” i ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva “incompetència” en la gestió de la crisi ferroviària.

Un greu accident ferroviari a Gelida ha provocat la suspensió total de la xarxa de Rodalies de Catalunya. Un tren de la línia R4 en direcció Manresa va descarrilar després de col·lidir amb un mur de contenció que es va desprendre sobre la via a causa de la intensa llevantada. El sinistre va resultar en una persona morta i 38 ferits, cinc d’ells de gravetat. Com a mesura de precaució, Adif va interrompre la circulació a totes les línies fins a poder inspeccionar la infraestructura i garantir la seguretat. Aquest incident es va sumar a un altre descarrilament sense ferits a la línia RG1. Les conselleres Sílvia Paneque i Núria Parlon es van desplaçar al lloc dels fets, mentre Protecció Civil activava el pla FERROCAT per gestionar l’emergència.

El Departament de Salut ha eliminat l’obligatorietat de portar mascareta als centres sanitaris, sociosanitaris i residències de Catalunya, una decisió motivada per la millora sostinguda de la situació epidemiològica de la grip i la tendència favorable dels ingressos hospitalaris. La mesura, anunciada per la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, posa fi a una normativa que estava en vigor des del 10 de desembre per contenir l’epidèmia. Aquesta va assolir el seu pic de contagis abans de Nadal, amb una incidència molt elevada que va arribar gairebé als 760 casos per 100.000 habitants. Segons les dades més recents del sistema SIVIC, la taxa ha descendit fins als 248 casos, tot i que la transmissió es considera encara moderada. Malgrat la fi de l’obligatorietat, es manté la recomanació d’utilitzar la mascareta per a persones amb símptomes respiratoris, especialment en contacte amb poblacions vulnerables.

A partir de l'1 de gener de 2026, el nombre de municipis catalans obligats a implementar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) es reduirà a 38, en lloc dels 62 previstos inicialment. Aquesta modificació es deu al fet que 24 ciutats d’entre 20.000 i 50.000 habitants han quedat exemptes gràcies a una millora en la qualitat de l’aire registrada entre 2020 i 2024. La decisió, presa pel Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, es basa en la revisió anual que estableix la normativa catalana. No obstant això, l’anunci ha generat una forta polèmica per la manca de comunicació oficial. Diversos ajuntaments, com el de Santa Perpètua de Mogoda, han criticat haver-se’n assabentat a través de la premsa després d’haver realitzat inversions. Aquesta “mala gestió” ha portat partits com Esquerra Republicana i els Comuns a demanar la compareixença de la consellera Sílvia Paneque al Parlament. L’exempció no és definitiva, ja que la llista s’actualitzarà anualment.

Davant d’una onada de grip qualificada d’històrica per la seva intensitat i aparició primerenca, el Departament de Salut ha decretat l’ús obligatori de la mascareta en hospitals, centres de salut i residències sociosanitàries de Catalunya. La mesura, anunciada per la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, respon a un augment exponencial dels contagis, que s’han més que duplicat en una setmana fins a assolir una incidència de 418 casos per 100.000 habitants. La soca predominant és la subvariant K de la grip A, que ha mutat i afecta especialment els menors de cinc anys. Aquest increment de casos, que segueix un patró similar al que es va observar a Austràlia, està provocant el col·lapse dels centres d’atenció primària i un augment significatiu de les hospitalitzacions i les baixes laborals.