Les mobilitzacions pel 8M a Barcelona han estat marcades per una divisió ideològica que ha resultat en dues manifestacions principals, a més d’una vaga estudiantil prèvia convocada pel Sindicat d’Estudiants i Lliures i Combatives el 6 de març contra la violència masclista. La marxa majoritària, de caràcter transfeminista i anticolonial, ha posat el focus en la lluita contra l’imperialisme, el racisme i els conflictes globals com el genocidi a Gaza. Aquesta convocatòria, que defensa la regulació del treball sexual, s’ha contraposat a una altra manifestació organitzada per la Coordinadora 8M – Moviment Feminista i Feministes de Catalunya, amb Sílvia Carrasco com a portaveu, que ha centrat la seva reivindicació en l’abolició de la prostitució. Malgrat les discrepàncies, ambdues mobilitzacions han compartit la denúncia contra la violència masclista, la bretxa salarial i l’avanç de l’extrema dreta.

Els recents suïcidis d’adolescents com Sandra Peña a Sevilla i un jove a Almacelles, presumptes víctimes d’assetjament escolar, han desencadenat una resposta contundent. El Sindicat d’Estudiants ha convocat una vaga i manifestacions a ciutats com Barcelona per denunciar la inacció dels centres educatius i les fallades sistèmiques. La dificultat per identificar correctament el bullying, distingint-lo de conflictes puntuals, i la tolerància amb la “violència de baixa intensitat” són barreres clau, segons experts com Toni García Arias i Susanna López. Per combatre-ho, es proposa un enfocament integral basat en la formació de tota la comunitat educativa i la prevenció des de les primeres etapes, com demostra el programa “Aquí, prou bullying”. Aquesta mobilització social busca solucions a un problema creixent, amb 1.696 casos denunciats a Catalunya el curs passat.