L’empresa automobilística Nissan ha anunciat un pla de reestructuració a Europa que inclou l’acomiadament de 900 treballadors, amb un impacte especialment sever a Catalunya. La companyia ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afecta 211 empleats dels seus tres centres a la perifèria de Barcelona, la qual cosa representa el 37% de la plantilla catalana. La retallada més dràstica es concentra al centre de recanvis del Prat de Llobregat, amb 110 afectats, el 90% del seu personal, a més d’afectar el centre tècnic NTC i el d’àrees funcionals. Aquesta mesura, que també implicarà una reducció a la planta de Sunderland (Regne Unit), ha rebut el rebuig frontal dels sindicats, que han iniciat un procés de mediació amb el Departament d’Empresa i Treball mentre les plantes d’Àvila i Cantàbria queden al marge de l’ajust.
Quatre anys després del tancament de la seva principal fàbrica, Nissan ha comunicat als sindicats la presentació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectarà els seus tres centres restants a Catalunya, on treballen un total de 569 persones. Els centres implicats són el centre tècnic (NTC) de la Zona Franca i la planta de recanvis i el centre d’àrees funcionals del Prat de Llobregat. L’empresa al·lega causes organitzatives i productives, tot i que encara no ha quantificat el nombre d’acomiadaments. L’anunci es va produir durant una mediació amb el Departament de Treball per una vaga indefinida que els sindicats havien convocat al centre de recanvis davant els rumors de retallades. Els representants dels treballadors mantenen la vaga, exigeixen la retirada de l’ERO i una justificació transparent, i asseguren que existeixen alternatives a la reducció de plantilla.
Iberia i la majoria dels seus sindicats han signat un acord per a un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de caràcter voluntari que afectarà 996 treballadors. El pla de reestructuració, que només està pendent de la ratificació del sindicat USO, es distribueix entre 106 pilots, 137 tripulants de cabina de passatgers (TCP) i 753 empleats de terra. L’acord estableix dues vies principals de sortida: les prejubilacions per a treballadors de més edat (a partir de 58 o 61 anys segons el col·lectiu), amb condicions que inclouen el 80% del salari brut i un conveni amb la Seguretat Social; i les baixes incentivades per a empleats més joves, amb una indemnització de 35 dies per any treballat. A Catalunya, es preveu que unes 40 persones compleixin els requisits per acollir-se a la modalitat de prejubilació.
El Ministeri de Treball i els principals sindicats han pactat un augment del 3,1% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per al 2026, situant-lo en 1.221 euros mensuals bruts en 14 pagues amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener. L’acord, que serà aprovat pel Consell de Ministres, no ha comptat amb el suport de les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, que s’han desmarcat de la negociació. La mesura mantindrà l’SMI exempt de tributar IRPF a través d’una deducció específica en la declaració de la renda. A més, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha anunciat el compromís de tramitar una reforma per evitar que els complements salarials siguin absorbits per la pujada. Aquest increment afecta un percentatge creixent de la població treballadora, que ha passat del 4% a aproximadament el 8% en els darrers anys.
El 2026, el sistema públic de pensions espanyol es reforçarà amb una pujada general del 2,7% per a les pensions contributives, seguint la fórmula pactada per l’exministre José Luis Escrivá per garantir el poder adquisitiu. Per combatre desigualtats, els increments seran majors per a les prestacions més baixes: les pensions mínimes no contributives i l’Ingrés Mínim Vital (IMV) augmentaran un 11,4%, mentre que les mínimes contributives i les SOVI ho faran un 7%. Aquesta consolidació del pilar públic contrasta amb el lent desenvolupament dels plans de pensions d’ocupació, impulsats per llei el 2022. Malgrat els incentius, només el sector de la construcció ha implementat un pla sectorial de forma massiva. La baixa adopció, fins i tot entre autònoms, s’explica per la manca d’exemple de les administracions i la prioritat de sindicats com CCOO i UGT de negociar millores salarials directes per assegurar cotitzacions més altes al sistema públic, considerat l’eix principal de la jubilació.