Després de la mort d’Ali Khamenei en un atac, el Consell d’Experts de l’Iran ha nomenat el seu fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder suprem, en un clar desafiament a les advertències del president nord-americà Donald Trump. Aquesta elecció representa un missatge de continuïtat i fermesa del règim xiïta davant la pressió externa. Mojtaba Khamenei, de 56 anys i amb un perfil públic discret, compta amb el suport explícit de la Guàrdia Revolucionària, que ha rebut més autonomia per prendre decisions militars. Els analistes interpreten el seu nomenament com una consolidació del poder dels ultraconservadors, que no tenen intenció de cedir. No obstant això, la decisió comporta riscos interns, ja que trenca amb la promesa de no establir una successió hereditària i podria conduir l’Iran cap a un model de govern més rígid i centrat en la seguretat.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la pressió social arran de la gestió de la DANA, ha obert una crisi política que evidencia la dependència del Partit Popular respecte a Vox. Mazón, que romandrà en funcions, ha evitat convocar eleccions, obligant el PP a pactar un successor amb l’extrema dreta, que ha de ser un diputat de les Corts Valencianes. Aquesta situació atorga un poder decisiu a Santiago Abascal i posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. Internament, el PPCV es troba dividit entre la candidata preferida per Gènova, l’alcaldessa de València María José Català, i el secretari general autonòmic, Juanfran Pérez Llorca, qui compta amb el suport de les direccions provincials i és més acceptable per a Vox. Mentrestant, l’expresident Francisco Camps també maniobra per tornar a liderar el partit.