El govern de Pedro Sánchez ha patit una significativa derrota parlamentària al Congrés amb el rebuig del decret per prorrogar els contractes de lloguer, una mesura clau impulsada per Sumar. La iniciativa va ser tombada pel vot contrari de Junts per Catalunya i l’abstenció del Partit Nacionalista Basc (PNB), fet que evidencia les creixents tensions dins del bloc d’investidura. Ambdós partits nacionalistes van justificar la seva posició per l’incompliment de pactes previs, com la reforma de l’Estatut basc o la gestió dels aeroports. Malgrat que la votació projecta una imatge de debilitat, algunes anàlisis suggereixen que podria beneficiar el PSOE, que ara podria negociar un nou decret amb bonificacions per als propietaris, més proper a les demandes de Junts i el PNB. Tot i la crisi i les peticions d’eleccions, Sánchez ha reiterat la seva intenció de mantenir la legislatura fins al 2027.

Les formacions Podem, Esquerra Unida i Sumar han formalitzat un acord per concórrer conjuntament a les eleccions andaluses del 17 de maig sota la marca Per Andalusia. Aquesta coalició, que també integra altres partits com Aliança Verda o Iniciativa del Poble Andalús, estarà liderada per Antonio Maíllo, d’Esquerra Unida. L’aliança es va segellar poques hores abans de finalitzar el termini legal, amb l’objectiu de consolidar una alternativa progressista sòlida al govern conservador de Juanma Moreno Bonilla i evitar la dispersió del vot. L’acord va rebre un ampli suport de la militància de Podem, amb un 81,4% dels vots a favor en una consulta interna. Des de Catalunya, la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha expressat el seu desig de replicar aquest model d’unitat.

El govern espanyol ha aprovat un nou pla anticrisi per mitigar els efectes econòmics del conflicte a l’Orient Mitjà, en un procés marcat per les tensions entre els socis de coalició, PSOE i Sumar. La reunió del Consell de Ministres va patir un retard considerable perquè Sumar exigia incloure mesures sobre habitatge, com la pròrroga automàtica dels lloguers, i un límit als beneficis empresarials. El president Pedro Sánchez es va resistir a aquestes propostes per garantir els suports necessaris al Congrés. El pla final se centra en ajudes fiscals, destacant la rebaixa de l’IVA dels carburants, l’electricitat i el gas del 21% al 10%, a més de l’eliminació temporal de l’impost especial sobre l’electricitat. Aquestes mesures, que ja han entrat en vigor, estaran vigents fins a finals de juny i inclouen una clàusula de desactivació si els preus baixen substancialment.

El Govern espanyol ha publicat al BOE el seu pla anticrisi, valorat en 5.000 milions d’euros, per pal·liar les conseqüències econòmiques del conflicte a l’Orient Mitjà. El paquet inclou 80 mesures, entre les quals destaca la rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per a l’electricitat, el gas i els carburants, vigent fins al 30 de juny. Aquesta mesura confirma les intencions avançades pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, qui també va descartar per ara rebaixes fiscals en els aliments. El pla també contempla ajudes directes de 20 cèntims per litre de combustible per al sector agrícola, una bonificació del 80% en peatges per a la indústria i l’extensió del bo social elèctric. A més, un decret separat, impulsat per Sumar, prorroga automàticament els contractes de lloguer durant dos anys.

El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i l’eurodiputada de Podem, Irene Montero, protagonitzaran un debat conjunt a Barcelona el pròxim 9 d’abril sota el títol “Què s’ha de fer?”. L’acte, que serà moderat per Xavier Domènech, s’emmarca en la insistència de Rufián per promoure una aliança plurinacional de les esquerres davant les pròximes eleccions espanyoles. Aquesta trobada segueix una de similar a Madrid amb Emilio Delgado de Més Madrid, on Rufián va exposar el seu pla per evitar la fragmentació electoral, citant els mals resultats a Castella i Lleó com a exemple de la “negligència” de la desunió. Malgrat que la seva proposta d’unitat d’acció i “renúncies” ha rebut negatives per part del seu propi partit, ERC, així com de Bildu i el BNG, el dirigent republicà continua defensant la necessitat d’un front comú per frenar l’onada ultra.

Un jutjat de Madrid ha admès a tràmit una segona denúncia per una presumpta agressió sexual contra l’expolític Íñigo Errejón. La denunciant, una actriu que ha demanat mantenir l’anonimat i ser considerada testimoni protegit, acusa Errejón d’haver-la violat al seu domicili l’octubre de 2021, només vuit dies després dels fets denunciats per l’actriu Elisa Moulià. Aquesta nova acció judicial se suma al cas obert per la denúncia de Moulià, un procés que continua endavant malgrat que la Fiscalia ha demanat l’absolució de l’expolític en considerar que hi va haver consentiment. Les acusacions, que van començar de forma anònima i van incloure una tercera denúncia per part d’Aída Nízar que va ser desestimada per prescripció, van provocar la dimissió d’Errejón de tots els seus càrrecs i la seva retirada de la vida política.

En ple procés de refundació de l’espai a l’esquerra del PSOE, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha anunciat que no serà la candidata a les pròximes eleccions generals del 2027. Aquesta decisió, que ha qualificat de “pas molt meditat”, arriba després de la seva sonada absència a l’acte “Un pas endavant”, organitzat per Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i els Comuns per rellançar la coalició. Díaz justifica la seva renúncia per donar temps a les formacions polítiques perquè defineixin el seu propi full de ruta i lideratge, tot i que ha assegurat que continuarà al govern fins al final de la legislatura. Aquesta reconfiguració es produeix en un context d’incertesa, amb l’exclusió de Podem, la relació trencada, i els dubtes sobre la continuïtat d’aliats clau com Compromís i la Chunta Aragonesista.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, té previst aprovar un reial decret llei amb mesures urgents per a l’habitatge. La iniciativa principal consisteix en una bonificació fiscal del 100% de l’IRPF per als propietaris que decideixin no apujar el preu del lloguer en la renovació dels contractes, una mesura que arriba davant la previsió de renovació de més de 600.000 contractes el 2026. El pla també inclou una regulació més estricta dels lloguers de temporada i per habitacions per evitar abusos i fraus. No obstant això, la proposta ha generat una forta oposició dins del mateix govern de coalició, ja que Sumar, amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant, la rebutja per considerar-la un “regal fiscal” als rendistes. L’aprovació definitiva del decret dependrà de la seva convalidació al Congrés, on el suport de partits com Junts podria ser clau.

El jutge Adolfo Carretero ha ordenat l’obertura de judici oral contra l’exdiputat de Sumar, Íñigo Errejón, per un presumpte delicte d’agressió sexual a l’actriu Elisa Mouliaá, ocorregut l’octubre de 2021. Aquesta decisió contradiu el criteri de la Fiscalia, que havia sol·licitat l’arxivament de la causa per falta de proves i ha confirmat que no presentarà acusació. El magistrat considera que el principal indici probatori és la declaració de la víctima i ha imposat a Errejón una fiança de 30.000 euros. L’acusació particular, en nom de Mouliaá, demana una condemna de tres anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual. L’exdiputat, que manté la seva innocència al·legant que va ser un “flirteig” mutu, té pendent de resolució un recurs contra el seu processament a l’Audiència Provincial de Madrid.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat una remodelació del seu executiu arran de la marxa de Pilar Alegría per centrar-se en la seva candidatura a les eleccions d’Aragó. La seva cartera d’Educació, Formació Professional i Esports serà assumida per Milagros Tolón, exalcaldessa de Toledo. A més, la ministra d’Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, es converteix en la nova portaveu del govern, una funció que també exercia Alegría. Aquests canvis es produeixen en un moment polític complex per a l’executiu, marcat per casos de corrupció, la derrota socialista a les eleccions d’Extremadura i tensions amb el seu soci de coalició, Sumar. El Partit Popular ha criticat durament els nomenaments, vinculant Saiz a una trama corrupta i l’elecció de Tolón a les males relacions de Sánchez amb Emiliano García-Page.