Segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT), a Catalunya existeix un alt percentatge de multes de trànsit impagades, especialment entre els conductors amb domicili a l’estranger. En els darrers tres anys, un 58,3% d’aquests conductors no han abonat les seves sancions, una xifra molt superior al 34% dels residents a Espanya. En conjunt, el 36,4% de totes les multes imposades entre 2023 i 2025 no es van pagar voluntàriament. El director de l’SCT, Ramon Lamiel, ha explicat que els impagaments de residents es gestionen per via executiva a través de l’Agència Tributària de Catalunya, mentre que per als estrangers s’utilitza una empresa externa per facilitar el cobrament, ja que el procés formal és complex i costós. Per demarcacions, Tarragona lidera els impagaments voluntaris amb un 41,1%, mentre que Lleida registra la taxa més baixa.

Un estudi de l’Agència Europea de les Drogues (EUDA) basat en l’anàlisi d’aigües residuals revela un augment dràstic del consum de drogues. La troballa més destacada és que la detecció de cocaïna a Barcelona es va triplicar el 2025, amb un increment del 185% respecte a l’any anterior, situant la ciutat entre les 20 primeres d’Europa. Lleida també va registrar un augment significatiu, duplicant la presència d’aquesta substància. Aquesta tendència s’alinea amb la situació europea, on el consum de cocaïna va créixer un 22% i el de ketamina un 41%, mentre que el d’MDMA va disminuir un 16%. Segons Mireia Ventura, d’Energy Control, l’increment a Barcelona s’explica per factors com el turisme i una major puresa de la droga. Cal destacar que Tarragona, anteriorment una de les ciutats amb més consum, s’ha retirat de l’estudi.

Els Mossos d’Esquadra van detenir un home per la mort accidental d’un altre individu el 21 de desembre de 2025 en una zona de caça pròxima al camp del Nàstic de Tarragona. La víctima, que va rebre un tret per l’esquena, estaria relacionada amb una organització criminal dedicada al tràfic il·legal de llentiscle. Aquesta xarxa va ser desmantellada posteriorment al febrer per la Guàrdia Civil en una operació amb deu detinguts a Reus i Mataró. El grup criminal és acusat d’espoliar 991 tones d’aquest arbust protegit per exportar-lo als Països Baixos i de blanquejar uns 32 milions d’euros. El detingut per la mort va ser posat en llibertat provisional amb mesures cautelars, mentre la causa continua oberta per un delicte d’homicidi imprudent.

Diverses operacions policials recents a Catalunya han desarticulat activitats delictives de gran abast. La més destacada, duta a terme per la Guàrdia Civil amb el suport d’Europol, ha culminat amb la detenció de deu persones per l’espoli de 991 tones de llentiscle en espais naturals protegits de Tarragona. Aquesta organització criminal exportava l’arbust als Països Baixos i havia creat un entramat per blanquejar uns 32 milions d’euros en beneficis, a més d’explotar treballadors vulnerables, investigant-se la mort d’un d’ells. D’altra banda, en una actuació diferent a La Jonquera, agents de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra van detenir un conductor a l’AP-7 que transportava 33 quilos de marihuana al seu vehicle, una substància valorada en gairebé 60.000 euros. Aquestes intervencions posen de manifest la lluita contra el crim organitzat, tant en l’àmbit mediambiental com en el del narcotràfic.

El sorteig de la Grossa de Nadal d’enguany ha deixat Catalunya sense el primer premi, ja que el número guanyador, el 79432, s’ha repartit principalment entre Lleó i Madrid. Tot i això, la sort ha esquitxat el territori català amb premis menors. Destaca una part significativa del tercer premi, el 90693, venut a Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat i Sant Joan de les Abadesses, i un quart premi, el 78477, que ha caigut a Badalona i Olot. Aquesta distribució s’afegeix a un historial on Barcelona és la ciutat catalana més premiada, seguida per Vic i Sort. En canvi, les ciutats de Girona i Tarragona continuen sense haver rebut mai el primer premi en més de 200 anys d’història, una situació similar a la de Melilla, l’única gran ciutat de l’Estat que mai ha estat agraciada amb la Grossa.

Diversos accidents greus han tingut lloc recentment, resultant en múltiples víctimes mortals i ferits. A les carreteres catalanes, un motorista de 52 anys va morir en una col·lisió a Castellbisbal, i la conductora d’un turisme va perdre la vida en un xoc frontal a Biure. Aquests sinistres eleven la xifra total de morts a la xarxa viària interurbana a 136 persones enguany, segons dades del Servei Català de Trànsit, que destaca la vulnerabilitat dels motoristes. Paral·lelament, als Pirineus francesos, quatre persones —un instructor de vol i tres alumnes de l’Escola Nacional d’Aviació Civil (ENAC)— van morir en estavellar-se la seva avioneta. A més, a Tarragona, l’explosió del dipòsit de gas d’un vehicle en una benzinera va provocar ferides a un menor, que va ser traslladat a l’hospital.

Davant l’alarmant augment de la sinistralitat a l’autopista AP-7, que enguany ha registrat 15 víctimes mortals —deu de les quals al tram de Tarragona—, el Servei Català de Trànsit i el Departament d’Interior, liderat per la consellera Núria Parlon, han impulsat un pla de xoc. Aquesta estratègia se centra especialment en els vehicles pesants, col·lectiu que acumula la majoria de morts. La mesura principal és la reducció de la velocitat a 100 km/h per a turismes i 80 km/h per a camions en el tram entre Calafat i Amposta en sentit sud, que s’aplicarà en un mes. El pla, amb una vigència inicial de sis mesos, també inclou la instal·lació de sis nous radars mòbils, l’increment de la vigilància amb helicòpters i drons, i la intensificació dels controls dels Mossos d’Esquadra sobre la fatiga, les inspeccions tècniques i els avançaments indeguts.