El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat la decisió del Parlament Europeu de l’any 2021 de retirar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La sentència conclou que el procediment va vulnerar el dret a una bona administració per una evident manca d’imparcialitat. El tribunal assenyala directament el ponent dels suplicatoris, l’eurodiputat búlgar Angel Dzhambazki, per la seva pertinença al mateix grup polític que Vox, partit que impulsava la causa penal contra els líders independentistes. Aquesta resolució esmena una sentència prèvia del Tribunal General i contradiu l’opinió de l’advocat general Maciej Szpunar. Tot i que la decisió no té conseqüències pràctiques immediates, ja que actualment no ocupen cap escó, representa una important victòria política que qüestiona la imparcialitat de l’Eurocambra en aquest procés.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha decidit mantenir l’ordre de detenció a Espanya contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, rebutjant la seva petició de suspendre-la cautelarment. Aquesta decisió impedeix el seu retorn mentre el tribunal no resolgui el fons del recurs d’empara sobre l’aplicació de la llei d’amnistia, que el Tribunal Suprem, sota la instrucció del jutge Pablo Llarena, es nega a concedir-los per un presumpte delicte de malversació en l’organització de l'1-O. El TC argumenta que aixecar l’ordre de detenció equivaldria a una “resolució anticipada” del cas i que la protecció de l’interès general i l’eficàcia de la jurisdicció penal han de prevaldre sobre el perjudici al·legat pels recurrents, ja que s’investiguen fets qualificats com a delictes greus.

El possible retorn de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín a Catalunya durant el 2026 depèn de decisions judicials clau sobre la llei d’amnistia. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), prevista per a la primera meitat de l’any, és fonamental, ja que ha de determinar si la malversació de fons de l'1-O és amnistiable sense afectar els interessos europeus. Un indici favorable és l’informe de l’advocat general del TJUE, Dean Spielmann, que va avalar la norma. Posteriorment, el Tribunal Constitucional (TC), que probablement esperarà la decisió europea, també haurà de resoldre els recursos presentats. Si ambdues sentències són favorables, el Tribunal Suprem, i en particular el jutge Pablo Llarena, tindrà un marge molt reduït per mantenir les ordres de detenció, obrint la porta al final de més de vuit anys d’exili.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d’amnistia pel delicte de malversació. Aquesta decisió, que no va ser unànime a causa del vot en contra de quatre magistrats conservadors, obre una fase clau per al futur de l’expresident. No obstant això, el TC ha rebutjat la petició de suspendre de manera urgent l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont, en no apreciar una urgència excepcional. El conflicte rau en la interpretació del Tribunal Suprem, que considera que els líders de l'1-O van obtenir un “benefici personal de caràcter patrimonial”, un supòsit exclòs de l’amnistia. El tribunal també ha acceptat recursos similars d’altres líders com Oriol Junqueras o Jordi Turull, però no s’espera una resolució definitiva fins a principis del pròxim any.