L’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, declara com a investigat davant el jutge de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, per presumptes delictes d’organització criminal, tràfic d’influències i blanqueig de capitals. La investigació principal se centra en la seva suposada mediació en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra. Durant un escorcoll de la UDEF al seu despatx, es van trobar 103 joies en una caixa forta, taxades per la joieria Ansorena en més d’1,3 milions d’euros, fet que ha obert una peça separada per contraban i frau fiscal. Zapatero, el primer expresident espanyol a declarar com a investigat, ha negat qualsevol influència en el cas Plus Ultra, mentre la trama també investiga el presumpte cobrament de comissions a través d’empreses com Análisis Relevante, de Julio Martínez Martínez, i Whathefav, propietat de les seves filles.

L’entorn familiar del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta diversos processos judicials simultanis. La seva esposa, Begoña Gómez, ha estat citada a declarar el 9 de juny pel jutge Juan Carlos Peinado com a investigada per presumptes delictes de tràfic d’influències i corrupció, amb l’advertència que podria ser conduïda per la força si no compareix. Aquesta decisió arriba malgrat un informe de la UCO que no va detectar moviments bancaris sospitosos. Paral·lelament, el seu germà, David Sánchez, està sent jutjat a l’Audiència de Badajoz per presumpta prevaricació i tràfic d’influències en la seva contractació a la diputació provincial. Encara que un dels delictes en contra seu ha prescrit, el judici continua amb la participació d’acusacions populars com Manos Limpias. Durant les sessions, diversos testimonis han afeblit la tesi de la contractació fraudulenta, atribuint a “rumors” i a un “acudit” l’evidència clau del correu electrònic amb l’assumpte “germaníssim”.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta una forta pressió a causa de diverses investigacions judicials que afecten el PSOE, incloent-hi casos que involucren la seva dona, Begoña Gómez, i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Durant el Congrés de les Joventuts Socialistes, Sánchez ha acusat l’oposició de “jugar brut” per intentar “enderrocar el govern”, tot defensant els èxits del seu mandat i assegurant que el partit actua amb “contundència” davant comportaments inadequats. En la mateixa línia, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que els socialistes no tenen “cap por” a la justícia. Paradoxalment, una eina clau per a la transparència, la llei de lobbys, que regularia l’activitat d’ex-alts càrrecs, es troba bloquejada al Congrés per la falta d’acord entre el PSOE i el PP, principalment sobre quin organisme hauria de supervisar-ne el compliment.

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) situa l’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, al capdavant d’una presumpta xarxa de tràfic d’influències relacionada amb el rescat de 53 milions d’euros a l’aerolínia Plus Ultra. Segons informes policials, Zapatero liderava l’organització, seleccionava clients i utilitzava els seus contactes per obtenir beneficis, com ara intentar aconseguir un crèdit ICO a través del Banc de Santander. La investigació, dirigida pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama, assenyala Zapatero i les seves filles, a través de l’empresa Whathefav, com els principals beneficiaris finals dels fons. A més, la trama té una dimensió internacional, amb peticions d’informació a Suïssa sobre un possible blanqueig de capitals a través del Mbaer Merchant Bank. Els implicats també haurien planejat boicotejar la investigació, fent referència a un “Kitchen Gabinet”. Zapatero haurà de declarar com a investigat el pròxim 2 de juny.

Una investigació de l’Audiència Nacional, que ha portat a la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per tràfic d’influències, ha revelat que la trama va intentar aconseguir una comissió del 3% en contractes de construcció del macroprojecte del Hard Rock a Tarragona. Segons la documentació intervinguda per la UDEF, l’empresa Idella Consulenza Strategica, propietat de Julio Martínez, amic de Zapatero, va pactar aquesta contraprestació amb el grup constructor Aldesa. Els investigadors van trobar proves que es va intentar encobrir l’operació demanant eliminar la paraula “comissió” d’un esborrany de contracte. Aquest projecte ja va ser el detonant de l’avançament electoral a Catalunya el 2024, convocat per Pere Aragonès, per la negativa dels Comuns a aprovar els pressupostos. Tot i que el pagament no es va materialitzar i el projecte continua aturat, el cas ha obert un debat sobre la regulació de les activitats dels expresidents i dels lobbies a Espanya.

L’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat imputat pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama com a presumpte líder d’una organització criminal i una xarxa de tràfic d’influències. La investigació se centra en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra, que va rebre 53 milions d’euros del govern durant la pandèmia. Segons la interlocutòria judicial, Zapatero i el seu entorn familiar haurien obtingut gairebé dos milions d’euros en comissions il·legals a canvi de la seva mediació, canalitzats a través de diverses societats, incloent-hi l’empresa de les seves filles, What The Fav. El jutge ha ordenat l’escorcoll del seu despatx i l’ha citat a declarar com a investigat el 2 de juny, un fet sense precedents per a un exmandatari espanyol. Zapatero ha negat les acusacions, mentre que el PP ha aprofitat per citar persones del seu entorn a la comissió d’investigació del Senat.

El jutge Juan Carlos Peinado ha decidit processar Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol, per quatre presumptes delictes: malversació, tràfic d’influències, corrupció en els negocis i apropiació indeguda de marca, deixant-la a les portes del judici. La decisió, que també afecta l’assessora Cristina Álvarez i l’empresari Carlos Barrabés, arriba després d’una investigació iniciada per una denúncia de Manos Limpias sobre les activitats professionals de Gómez. No obstant això, el procés judicial està marcat per la controvèrsia. La defensa de Gómez, liderada per l’exministre Antonio Camacho, acusa el jutge d’avançar de manera “anormalment accelerada” i de vulnerar el dret de defensa en no resoldre els seus recursos. A més, l’Audiència Provincial de Madrid ja va anul·lar prèviament la decisió de Peinado de sotmetre el cas a un jurat popular, exigint indicis més consistents abans de continuar amb aquest procediment.

Dos casos judicials d’alt perfil a Madrid presenten novetats processals significatives. D’una banda, la defensa d’Alberto González Amador, acusat de delictes contra la Hisenda Pública, ha sol·licitat l’absolució al·legant que el procés està viciat per l’actuació presumptament delictiva de l’exfiscal general de l’Estat, que hauria vulnerat els seus drets fonamentals. Per altra banda, l’Audiència Provincial de Madrid ha revocat la decisió del jutge Juan Carlos Peinado de jutjar Begoña Gómez amb un jurat popular en la causa per presumpte tràfic d’influències i corrupció. El tribunal argumenta que, després d’un any i mig d’instrucció, el magistrat no ha aportat “indicis racionals de criminalitat” ni ha fet un “mínim esforç argumentatiu” que justifiqui la continuació del procediment per aquesta via, anul·lant una decisió clau en la investigació.

L’Audiència de Madrid ha avalat les actuacions del jutge Juan Carlos Peinado en la investigació contra Begoña Gómez i la seva assessora, Cristina Álvarez, per presumptes delictes de malversació i tràfic d’influències. El tribunal ha ratificat la petició del jutge al vicerector de la Universitat Complutense, Juan Carlos Doadrio, perquè aporti els correus electrònics intercanviats amb Álvarez, una diligència que el mateix vicerector s’havia ofert a realitzar. Paral·lelament, la policia ha informat el jutge que ni Gómez ni Álvarez han entregat encara els seus passaports, tal com se’ls havia requerit. En un altre cas judicial de rellevància, el judici del cas Kitchen contra l’exministre Jorge Fernández Díaz i el comissari José Manuel Villarejo podrà continuar sense interrupcions, ja que el magistrat ponent, Juan Francisco Martel Rivero, podrà romandre en actiu més enllà de la seva data de jubilació, que arribarà durant la vista oral, per poder dictar sentència.

L’exmilitant del PSOE Leire Díez, l’empresari Antxon Alonso i l’expresident de la SEPI, Vicente Fernández, han quedat en llibertat després de ser detinguts per la UCO de la Guàrdia Civil en una operació contra una presumpta trama de corrupció. El jutge de l’Audiència Nacional, Antonio Piña, va decretar la seva posada en llibertat a petició de la fiscalia, que no va sol·licitar presó però sí mesures cautelars com la retirada del passaport i compareixences periòdiques. La causa, impulsada per la Fiscalia Anticorrupció i sota secret de sumari, investiga delictes de tràfic d’influències, malversació, prevaricació i organització criminal en contractes públics des del 2018. Durant la seva compareixença, Vicente Fernández va negar haver rebut comissions il·legals de l’empresa Servinabar 2000, vinculada a Santos Cerdán, mentre que Leire Díez es va acollir al seu dret a no declarar.