El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta una forta pressió a causa de diverses investigacions judicials que afecten el PSOE, incloent-hi casos que involucren la seva dona, Begoña Gómez, i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Durant el Congrés de les Joventuts Socialistes, Sánchez ha acusat l’oposició de “jugar brut” per intentar “enderrocar el govern”, tot defensant els èxits del seu mandat i assegurant que el partit actua amb “contundència” davant comportaments inadequats. En la mateixa línia, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que els socialistes no tenen “cap por” a la justícia. Paradoxalment, una eina clau per a la transparència, la llei de lobbys, que regularia l’activitat d’ex-alts càrrecs, es troba bloquejada al Congrés per la falta d’acord entre el PSOE i el PP, principalment sobre quin organisme hauria de supervisar-ne el compliment.
El Govern de la Generalitat, sota la presidència de Salvador Illa, ha aprovat la nova Llei de Participació Ciutadana per regular i fomentar la implicació de la ciutadania en l’elaboració de polítiques públiques. La normativa té com a objectiu millorar la confiança en l’administració i enriquir les decisions en un context de creixent desinformació. Per garantir una participació més accessible i diversa, la llei introdueix mesures clau com la possibilitat d’oferir compensacions econòmiques o permisos laborals als participants, seguint l’exemple de l’Assemblea Ciutadana pel Clima. A més, estableix el dret universal a la participació, incloent-hi infants, i obliga les administracions a retre comptes sobre les aportacions rebudes, justificant quines s’incorporen i quines no. La llei, que segons responsables com Lara Torres busca evitar que els processos siguin una validació de decisions ja preses, també preveu excepcions per als municipis petits.
En el marc del 45è aniversari del cop d’estat del 23-F, el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez ha aprovat la desclassificació de documents classificats relatius a l’intent colpista. Aquesta iniciativa, justificada com un exercici de transparència per saldar un “deute històric”, permetrà la consulta pública d’informes, transcripcions i arxius procedents dels ministeris de Defensa, Interior i Afers Exteriors, així com del CNI. S’espera que la documentació pugui aclarir incògnites històriques, com el paper del rei Joan Carles I o la identitat de l’anomenat “elefant blanc”. No obstant això, el sumari complet del judici no s’inclourà, ja que està custodiat pel Tribunal Suprem. La mesura ha generat reaccions diverses i posa de manifest la necessitat de reformar la llei de secrets oficials de l’època franquista.