La justícia espanyola viu un moment de gran tensió, reflectit en dos casos d’alt perfil polític. D’una banda, el fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, continua la seva investigació en el cas que involucra José Luis Ábalos, Víctor Aldama i Koldo García. La seva estratègia, que inclou un tracte favorable a col·laboradors, apunta a investigar un presumpte finançament il·legal del PSOE, especialment després que Aldama acusés el president Pedro Sánchez de liderar la trama. Paral·lelament, la tinent fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Conde, ha donat suport a un indult parcial per a l’exfiscal general Álvaro García Ortiz, condemnat a dos anys d’inhabilitació per revelació de secrets sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso. La fiscalia argumenta que la condemna ha tingut conseqüències “intenses i desproporcionades” i que García Ortiz va actuar per defensar la institució.

El judici del cas Mascaretes al Tribunal Suprem encara la seva recta final amb les declaracions dels principals acusats. L’empresari Víctor de Aldama, que ha admès la seva culpabilitat i col·labora amb la justícia, ha implicat alts càrrecs socialistes, afirmant que va entregar fins a 250.000 euros en efectiu al Ministeri de Transports per a José Luis Ábalos i Koldo García. Segons la seva versió, part de les comissions il·legals es destinaven al finançament del PSOE i ha assenyalat que Pedro Sánchez n’era coneixedor. En canvi, Koldo García ha mostrat lleialtat a Ábalos, contradient el testimoni d’Aldama en punts clau, com els pagaments a una exparella de l’exministre. La Fiscalia ha mantingut les seves peticions de pena: 24 anys per a Ábalos, 19,5 per a García i 7 per a Aldama, la col·laboració del qual ha portat l’acusació popular a rebaixar la seva petició.

El Parlament Europeu ha aprovat retirar la immunitat parlamentària a l’eurodiputat Luis Alvise Pérez, líder de S’ha Acabat la Festa, per permetre que sigui processat pel Tribunal Suprem. La decisió respon a un suplicatori de l’alt tribunal espanyol per un presumpte delicte d’assetjament a les xarxes socials contra Susana Gisbert, fiscal delegada de delictes d’odi a València. Segons la Comissió d’Assumptes Jurídics de l’Eurocambra, els fets investigats, ocorreguts el 2024 abans que Pérez fos eurodiputat, no estan relacionats amb les seves funcions parlamentàries i no s’aprecien indicis de persecució política. Amb aquesta mesura, el procediment judicial contra ell pot continuar. Aquesta no és l’única causa oberta contra Alvise Pérez, que en té quatre més al Suprem, incloent-hi una per presumpte finançament il·legal del seu partit i una altra per injúries a Salvador Illa.

L’aplicació de la llei d’amnistia per a líders independentistes com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s’enfronta a nous retards significatius. La primera sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), clau per determinar l’encaix de la llei amb el dret comunitari, no s’espera fins al maig o juny, un ajornament que obliga el Tribunal Constitucional a posposar la seva decisió sobre els recursos fins després de l’estiu. Tot i que l’advocat general del TJUE va avalar prèviament els elements principals de la norma en una opinió no vinculant, la decisió final recaurà sobre el Tribunal Suprem. Aquesta instància, amb jutges com Manuel Marchena, encara disposa de marge per bloquejar l’amnistia, especialment en el cas de la malversació, argumentant un enriquiment personal que quedaria fora de la competència del dret europeu.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat la petició de revisar la sentència sobre la presó preventiva dels líders independentistes Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez, fent així ferma la resolució anterior. Un panell de cinc jutges ha desestimat elevar el cas a la Gran Sala, confirmant la decisió de novembre que negava la vulneració dels seus drets polítics. Els demandants havien al·legat que la seva reclusió durant la instrucció del cas de l’1-O els va impedir exercir els seus mandats com a diputats electes després de les eleccions del 2017, incloent-hi l’assistència a sessions parlamentàries i debats d’investidura. Amb aquesta decisió final, el TEDH conclou que el Tribunal Suprem espanyol va aportar raons “suficients” per justificar la mesura cautelar i que les autoritats van equilibrar els interessos en joc sense vulnerar la lliure expressió popular.

La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat han presentat al·legacions davant del Tribunal Constitucional (TC) donant suport a l’aplicació de la llei d’amnistia a Carles Puigdemont pel delicte de malversació. En els seus escrits, ambdós organismes acusen el Tribunal Suprem (TS) de fer una interpretació “irraonable” i “arbitrària” de la norma per rebutjar-ne l’aplicació, vulnerant així el dret a la tutela judicial efectiva. L’argument central és que no existeixen proves d’enriquiment personal per part de l’expresident, que és l’única excepció que contempla la llei per a aquest delicte. Consideren que la decisió del Suprem ignora la finalitat política de la llei, orientada a la reconciliació pels fets del procés, i nega la dimensió pública dels actes. La resolució final del TC, que podria facilitar el retorn de Puigdemont, està condicionada per una decisió pendent del TJUE.

El Tribunal Suprem ha transferit la instrucció de la peça separada sobre adjudicacions il·lícites d’obres públiques a l’Audiència Nacional. La decisió, presa pel magistrat Leopoldo Puente, es deu a la renúncia de José Luis Ábalos a la seva acta de diputat, fet que li ha suposat la pèrdua de la condició d’aforat i, conseqüentment, la competència de l’alt tribunal sobre el cas. Aquesta causa, que es troba en una fase inicial i afecta també l’exdirigent del PSOE Santos Cerdán i l’exassessor Koldo García, serà ara investigada pel Jutjat Central d’Instrucció número 2, dirigit pel jutge Ismael Moreno, qui ja instrueix altres línies del cas Koldo. D’aquesta manera, el Suprem només es farà càrrec del judici oral per les presumptes irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia.

El Tribunal Suprem ha ratificat la sanció a un agent de la Guàrdia Civil per emborratxar-se mentre estava de servei al gimnàs de la Presidència del govern espanyol l'1 d’abril de 2022. Després de consumir cerveses i ginebra amb altres companys, l’agent va ser trobat amb evidents símptomes d’intoxicació etílica. L’incident va culminar quan va ensenyar el cul al cap dels escortes del president Pedro Sánchez, mentre ballava i es posava a la gatzoneta. La sala militar del tribunal va desestimar el recurs de l’agent, basant-se en nombroses declaracions de testimonis que van corroborar el seu estat. La sanció, que consisteix en una suspensió de funcions i sou durant vint dies, es va imposar per una falta greu qualificada com a “conducta indigna, incorrecta i irrespectuosa” per a un membre del cos.

El Tribunal Suprem ha avalat la petició d’eutanàsia de la Noèlia, una jove barcelonina de 24 anys paraplègica, en inadmetre el recurs de cassació presentat pel seu pare i l’entitat Advocats Cristians. La sol·licitud, autoritzada prèviament pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), estava paralitzada per aquest recurs. L’alt tribunal basa la seva decisió en qüestions tècniques, afirmant que els informes mèdics confirmen la plena capacitat i la voluntat sostinguda de la jove per demanar la mort assistida, tot i que reconeix una “irregularitat procedimental” en el procés inicial per part de la dupla medico-jurídica. Malgrat l’aval judicial, el procediment continua suspès cautelarment, ja que Advocats Cristians ha anunciat que portarà el cas davant el Tribunal Constitucional i, si és necessari, al Tribunal Europeu de Drets Humans.

L’exministre José Luis Ábalos ha renunciat a la seva acta de diputat al Congrés des de la presó provisional, on es troba investigat pel cas Koldo. Segons ha comunicat, la seva situació processal actual l’obliga a centrar-se en la seva defensa per demostrar la seva innocència, una decisió presa després que el Tribunal Suprem rebutgés el seu recurs contra l’empresonament. Aquesta dimissió té conseqüències polítiques i judicials significatives. Políticament, el PSOE recupera un escó clau, ja que Ábalos formava part del Grup Mixt, fet que reforça l’ajustada majoria parlamentària del govern. En l’àmbit judicial, tot i perdre l’aforament, la causa principal per la compra de mascaretes continuarà al Tribunal Suprem, mentre que altres peces de la investigació es traslladaran a l’Audiència Nacional. La seva substituta serà l’alcaldessa de Llaurí (València), Ana María González Herdaro, qui va ser condemnada el 2021 per conduir sota els efectes de l’alcohol.