El Tribunal Suprem ha avalat la petició d’eutanàsia de la Noèlia, una jove barcelonina de 24 anys paraplègica, en inadmetre el recurs de cassació presentat pel seu pare i l’entitat Advocats Cristians. La sol·licitud, autoritzada prèviament pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), estava paralitzada per aquest recurs. L’alt tribunal basa la seva decisió en qüestions tècniques, afirmant que els informes mèdics confirmen la plena capacitat i la voluntat sostinguda de la jove per demanar la mort assistida, tot i que reconeix una “irregularitat procedimental” en el procés inicial per part de la dupla medico-jurídica. Malgrat l’aval judicial, el procediment continua suspès cautelarment, ja que Advocats Cristians ha anunciat que portarà el cas davant el Tribunal Constitucional i, si és necessari, al Tribunal Europeu de Drets Humans.

L’exministre José Luis Ábalos ha renunciat a la seva acta de diputat al Congrés des de la presó provisional, on es troba investigat pel cas Koldo. Segons ha comunicat, la seva situació processal actual l’obliga a centrar-se en la seva defensa per demostrar la seva innocència, una decisió presa després que el Tribunal Suprem rebutgés el seu recurs contra l’empresonament. Aquesta dimissió té conseqüències polítiques i judicials significatives. Políticament, el PSOE recupera un escó clau, ja que Ábalos formava part del Grup Mixt, fet que reforça l’ajustada majoria parlamentària del govern. En l’àmbit judicial, tot i perdre l’aforament, la causa principal per la compra de mascaretes continuarà al Tribunal Suprem, mentre que altres peces de la investigació es traslladaran a l’Audiència Nacional. La seva substituta serà l’alcaldessa de Llaurí (València), Ana María González Herdaro, qui va ser condemnada el 2021 per conduir sota els efectes de l’alcohol.

El Ministeri de Justícia ha iniciat la tramitació d’una petició d’indult per a l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a instàncies de dos particulars. Aquesta acció arriba després que el Tribunal Suprem el condemnés a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets, relacionat amb la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. En el correu, l’empresari admetia dos delictes fiscals. Mentre el govern espanyol demana l’informe preceptiu al Suprem per a l’indult, el cas es desenvolupa en diversos fronts. García Ortiz ha presentat un incident de nul·litat contra la sentència, argumentant que defensava la credibilitat de la Fiscalia, una posició que ha rebut el suport de més de 150 juristes. Paral·lelament, González Amador ha sol·licitat l’expulsió de l’exfiscal de la carrera judicial, oposant-se al seu reingrés.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha decidit mantenir l’ordre de detenció a Espanya contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, rebutjant la seva petició de suspendre-la cautelarment. Aquesta decisió impedeix el seu retorn mentre el tribunal no resolgui el fons del recurs d’empara sobre l’aplicació de la llei d’amnistia, que el Tribunal Suprem, sota la instrucció del jutge Pablo Llarena, es nega a concedir-los per un presumpte delicte de malversació en l’organització de l'1-O. El TC argumenta que aixecar l’ordre de detenció equivaldria a una “resolució anticipada” del cas i que la protecció de l’interès general i l’eficàcia de la jurisdicció penal han de prevaldre sobre el perjudici al·legat pels recurrents, ja que s’investiguen fets qualificats com a delictes greus.

L’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García romandran en presó provisional pel cas Koldo, després que el Tribunal Suprem hagi desestimat els seus recursos. La sala considera que existeix un “elevat” risc de fugida a causa de la solidesa dels indicis, la gravetat de les penes sol·licitades —que arriben als 30 anys— i la proximitat del judici oral. Aquest judici, centrat en les presumptes irregularitats en contractes de mascaretes durant la pandèmia, ha estat fixat per a l’abril, amb una audiència preliminar programada per al 6 de febrer. Enmig d’aquest procés, Ábalos ha canviat de defensa per tercera vegada, contractant l’advocat penalista Marino Turiel Gómez. La Fiscalia Anticorrupció demana 24 anys de presó per a Ábalos, 19,5 per a García i 7 per a l’empresari Víctor de Aldama.

Víctor de Aldama, el comissionista del cas Koldo, ha admès davant el Tribunal Suprem ser culpable dels delictes d’organització criminal, suborn i aprofitament d’informació privilegiada. En el seu escrit de defensa, la seva defensa reconeix els fets exposats per la Fiscalia Anticorrupció en la trama de compra de mascaretes, però sol·licita una rebaixa de la pena de set anys de presó al·legant l’atenuant de confessió. Aldama sosté que ha mantingut una “col·laboració proactiva” amb la justícia, aportant proves i declaracions que han contribuït a l’esclariment dels fets i a determinar la implicació d’altres acusats. En la seva confessió, admet que va obtenir els contractes gràcies a la seva relació amb l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor, Koldo García, i detalla que es va projectar pagar-los comissions de 2 milions i 500.000 euros, respectivament.

El possible retorn de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín a Catalunya durant el 2026 depèn de decisions judicials clau sobre la llei d’amnistia. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), prevista per a la primera meitat de l’any, és fonamental, ja que ha de determinar si la malversació de fons de l'1-O és amnistiable sense afectar els interessos europeus. Un indici favorable és l’informe de l’advocat general del TJUE, Dean Spielmann, que va avalar la norma. Posteriorment, el Tribunal Constitucional (TC), que probablement esperarà la decisió europea, també haurà de resoldre els recursos presentats. Si ambdues sentències són favorables, el Tribunal Suprem, i en particular el jutge Pablo Llarena, tindrà un marge molt reduït per mantenir les ordres de detenció, obrint la porta al final de més de vuit anys d’exili.

La Fiscalia ha sol·licitat al Tribunal Suprem l’anul·lació de la condemna a l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets. La sentència, que implicava dos anys d’inhabilitació i sancions econòmiques, es va originar per la suposada filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Mitjançant un incident de nul·litat, pas previ a un recurs al Tribunal Constitucional, el ministeri públic al·lega que es van vulnerar el dret a la defensa i la presumpció d’innocència. S’acusa el Suprem d’haver “creat un nou tipus delictiu” i d’haver realitzat una “selecció incompleta de fets”, ignorant testimonis clau de descàrrec. La Fiscalia considera la filtració “inexistent” i justifica l’actuació de García Ortiz per la necessitat de preparar una resposta institucional davant la rellevància mediàtica del cas.

L’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència el considera responsable de la filtració d’informació confidencial sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, així com de la publicació d’una nota de premsa que va oficialitzar la filtració. Tot i la manca de proves directes, el tribunal ha considerat que no hi havia una explicació alternativa raonable. Arran de la seva dimissió, Teresa Peramato ha pres possessió com a nova fiscal general. En el seu primer discurs, Peramato ha qualificat el procés judicial com una “ferida profunda” per a la institució que ha de sanar, i ha expressat públicament el seu “reconeixement, respecte, admiració i agraïment” cap al seu predecessor.

La Mesa del Congrés ha suspès José Luis Ábalos dels seus drets i deures com a diputat, incloent-hi el vot i el sou, després que el Tribunal Suprem confirmés el seu processament per la trama de corrupció en la compra de mascaretes. L’exministre, que es troba en presó preventiva a l’espera de judici, s’enfronta a una petició de 24 anys de presó per part de la Fiscalia per delictes com organització criminal, suborn i malversació. Aquesta suspensió altera significativament els equilibris parlamentaris, ja que el govern de Pedro Sánchez perd un vot crucial. Sense Ábalos, el bloc de suport al govern i l’oposició queden en un empat tècnic a 172 vots, fet que obliga l’executiu a necessitar el vot favorable de partits com Junts en lloc de ser-li suficient la seva abstenció per aprovar iniciatives.