El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat les demandes presentades per Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull, que denunciaven la vulneració dels seus drets polítics durant la seva presó preventiva. Els líders independentistes al·legaven que les decisions del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, els van impedir participar en la campanya electoral de les eleccions del 2017 i en els debats d’investidura del 2018. No obstant això, el tribunal d’Estrasburg ha sentenciat que Espanya no va vulnerar el Conveni Europeu de Drets Humans, considerant que les mesures no van ser arbitràries. La sentència avala les actuacions del Suprem, argumentant que les autoritats van actuar per “preservar l’ordre constitucional” i van equilibrar correctament els interessos en joc. Aquesta decisió és una de les primeres del TEDH sobre les causes judicials derivades del procés independentista.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici sense precedents al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, relacionat amb la filtració d’informació sobre el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. Durant les primeres sessions, González Amador ha acusat García Ortiz de “matar-lo públicament” i convertir-lo en “el delinqüent confés d’Espanya”. Per la seva banda, el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès haver difós informacions falses per protegir la presidenta, emmarcant el cas en una “operació d’Estat”. La defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, qualifica el procés d’injust, mentre que les acusacions demanen fins a sis anys de presó i dotze d’inhabilitació en un cas de gran càrrega política.

El Tribunal Suprem celebra un judici inèdit contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets. El cas se centra en la filtració d’un correu electrònic on Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia un frau fiscal superior a 350.000 euros i oferia un pacte a la Fiscalia. García Ortiz ha negat ser el responsable de la filtració, argumentant que només va publicar una nota de premsa per desmentir una notícia falsa que atribuïa la iniciativa del pacte al ministeri públic, quan en realitat provenia de la defensa de l’empresari. En una declaració clau, el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès davant del tribunal haver difós aquesta mentida per desacreditar la Fiscalia i protegir la reputació de la presidenta, emmarcant el cas en una suposada “operació d’Estat”.

El magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha conclòs la instrucció de la peça principal del cas Koldo, deixant l’exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama a un pas del judici. La interlocutòria del jutge proposa processar-los per presumptes delictes de suborn, tràfic d’influències, malversació i pertinença a organització criminal en relació amb l’adjudicació irregular de contractes de mascaretes durant la pandèmia de la Covid. Segons la investigació, els tres acusats s’haurien concertat per beneficiar-se econòmicament aprofitant la posició d’Ábalos al govern. L’instructor considera que hi ha indicis “molt consistents” que De Aldama va efectuar pagaments a Ábalos i García a canvi de la seva influència per aconseguir contractes públics. Ara, la Fiscalia i les acusacions disposen de deu dies per sol·licitar l’obertura del judici oral.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets és un esdeveniment sense precedents que reflecteix la intensa batalla política entre el president del govern, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Se l’acusa d’haver filtrat informació sobre un pacte ofert per Alberto González Amador, parella d’Ayuso, per reconèixer un frau fiscal. La defensa sosté que la Fiscalia només va actuar per corregir informacions falses difoses prèviament per l’entorn de la presidenta, com va admetre el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez. Aquest cas transcendeix l’àmbit penal per evidenciar les crisis institucionals de l’Estat, la politització de la justícia i el xoc obert entre el poder executiu i el judicial.

El Tribunal Suprem, a través del jutge Leopoldo Puente, ha sol·licitat a l’Audiència Nacional que investigui els pagaments en efectiu realitzats pel PSOE a José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García. Aquesta decisió es fonamenta en un informe de l’UCO i en les declaracions de testimonis, com l’exgerent del partit Mariano Moreno, que revelen una greu manca de control sobre la justificació de les despeses. El magistrat assenyala que el partit no verificava si qui reclamava els diners havia fet realment la despesa ni l’origen dels fons, la qual cosa podria haver facilitat una operació de blanqueig de capitals, permetent que diners d’origen il·lícit fossin compensats amb fons legals. Tot i que el PSOE assegura que totes les operacions són legals i traçables, el jutge considera que hi ha “incògnites per resoldre” sobre aquest sistema de reemborsaments.

El conflicte per les pintures murals de Sixena s’ha intensificat entre el Govern d’Aragó i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’executiu aragonès exigeix el trasllat “d’urgència” de les obres, acusant el museu català de “deixadesa” en la seva conservació. Basant-se en informes tècnics, denuncien greus filtracions d’aigua, humitats i brutícia, i asseguren que el conjunt es pot desmuntar en 72 peces per a un trasllat segur, una operació que consideren més segura que mantenir-les a Barcelona. Per la seva banda, el MNAC ha rebutjat categòricament aquestes acusacions, qualificant-les de “falsedats”. El museu sosté, amb els seus propis informes, que les humitats són anteriors al 1995, que no han afectat les pintures i que la sala actual és completament segura. Aquesta disputa es produeix en el marc de l’execució de la sentència del Tribunal Suprem que ordena el retorn de les obres a Sixena.

El magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha citat a declarar com a testimonis el 29 d’octubre l’exgerent del PSOE, Mariano Moreno, i una treballadora del partit, Celia Rodríguez, en el marc del cas Koldo. Aquesta decisió es basa en un informe de la UCO de la Guàrdia Civil que revela comunicacions sobre possibles pagaments en metàl·lic del PSOE a José Luis Ábalos i Koldo García. La investigació se centra en el fet que aquests suposats lliuraments de diners no consten, ni per data ni per import, en la informació comptable que el partit va facilitar al tribunal, generant un “desquadrament”. La citació busca aclarir aquestes discrepàncies, especialment després que Ábalos i García s’acollissin al seu dret a no declarar. El jutge no descarta canviar la condició dels testimonis a investigats. Paral·lelament, Vox ha denunciat el PSOE per presumpte finançament il·legal.

El Tribunal Suprem ha obert una causa penal contra l’eurodiputat Luis Pérez Fernández, Alvise, per presumptes delictes d’assetjament i revelació de secrets arran d’una querella presentada pels seus excompanys de S’ha Acabat la Festa, Diego Solier i Nora Junco. Després de les eleccions europees del 2024, Solier i Junco van abandonar Alvise per integrar-se al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, fet que hauria desencadenat una “contínua campanya d’assetjament” per part de Pérez. Aquest hauria instat els seus seguidors a perseguir-los i hauria filtrat les seves dades personals, com ara correus electrònics i ubicacions, provocant que els dos eurodiputats temessin per la seva “integritat física” i veiessin alterada la seva vida. Aquesta és la quarta causa oberta contra Alvise al Suprem, que serà instruïda pel magistrat Manuel Marchena i se suma a altres investigacions per finançament il·legal, la difusió d’una prova de Salvador Illa i l’assetjament a la fiscal Susana Gisbert.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d’empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei d’amnistia pel delicte de malversació. Aquesta decisió, que no va ser unànime a causa del vot en contra de quatre magistrats conservadors, obre una fase clau per al futur de l’expresident. No obstant això, el TC ha rebutjat la petició de suspendre de manera urgent l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont, en no apreciar una urgència excepcional. El conflicte rau en la interpretació del Tribunal Suprem, que considera que els líders de l'1-O van obtenir un “benefici personal de caràcter patrimonial”, un supòsit exclòs de l’amnistia. El tribunal també ha acceptat recursos similars d’altres líders com Oriol Junqueras o Jordi Turull, però no s’espera una resolució definitiva fins a principis del pròxim any.