La política dels Estats Units cap a l’Iran, liderada per Donald Trump, ha augmentat dràsticament la tensió regional amb una estratègia erràtica i bel·ligerant. En només un mes, l’administració nord-americana ha passat de donar suport verbal als manifestants iranians, amb gestos com la gorra “Make Iran Great Again”, a una pressió militar directa centrada exclusivament en el programa nuclear iranià. Aquesta escalada s’ha materialitzat amb el desplegament d’un portaavions i diversos destructors al Pròxim Orient i l’amenaça d’atacs si Teheran no negocia. En aquest context crític, Turquia ha emergit com a mediadora per evitar un conflicte armat. El ministre d’Exteriors turc, Hakan Fidan, ha iniciat converses amb el seu homòleg iranià, Abbas Araghchi, i amb representants de Washington per facilitar una solució diplomàtica, tot i que l’Iran considera que encara no es donen les condicions per a una negociació justa.

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha anunciat la retirada completa de totes les seves forces de Turquia, un pas històric dins del procés de pau amb el govern turc per posar fi a un conflicte de quaranta anys que ha causat més de 40.000 morts. La decisió, impulsada per una crida del seu líder empresonat, Abdullah Öcalan, es va escenificar des de les bases del grup a Qandil, al nord de l’Iraq. A canvi d’aquest gest, el PKK exigeix a Ankara que prengui mesures legals per permetre la reintegració dels seus activistes a la societat i la seva participació en els processos polítics i democràtics. El govern turc ja ha creat una comissió parlamentària per estudiar aquestes reformes. Aquest anunci es considera un gest polític crucial abans d’una reunió entre el president Recep Tayyip Erdogan i el partit prokurd DEM, que ha tingut un paper clau en les negociacions.