La Unitat Central Operativa (UCO) sosté, durant el judici contra David Sánchez, que la seva plaça de coordinador a la Diputació de Badajoz va ser creada a mida per a ell. El tinent coronel Antonio Balas ha testificat que l’expresident de la institució, Miguel Ángel Gallardo, va ser el principal promotor del càrrec, una conclusió basada en l’anàlisi de correus electrònics. Segons la investigació, la proposta no va néixer a les àrees de Cultura ni de Recursos Humans, sinó d’un nivell polític superior, amb Gallardo donant el “tret de sortida” per activar el procés “en el temps mínim”. L’UCO afirma que Recursos Humans va ser el “motor” que va dinamitzar la creació del lloc, però sota la direcció de l’aleshores president. Un altre indici assenyalat és que Sánchez ja buscava casa a Badajoz dies abans de l’adjudicació oficial de la plaça el juliol de 2017.

Una investigació judicial dirigida pel jutge Santiago Pedraz i la Unitat Central Operativa (UCO) apunta a una presumpta trama criminal dins del PSOE per desmuntar procediments judicials que afectaven el partit i protegir els interessos del president Pedro Sánchez. La trama estaria liderada per l’exsecretari d’Organització, Santos Cerdán, i l’exmilitant Leire Díez, qui hauria rebut pagaments mensuals. La investigació, que implica figures com la gerent del partit, Ana María Fuentes, i l’exdirigent Gaspar Zarrías, ha portat a un escorcoll de la seu del PSOE a Ferraz, on es va requerir documentació, inclosa la de la campanya del PSC del 2024. El PSOE nega qualsevol implicació institucional, ho qualifica de lawfare i intenta aïllar les responsabilitats en individus concrets. A Catalunya, el president Salvador Illa ha hagut de defensar-se de les acusacions de l’oposició i els socis, assegurant que el PSC està “lliure de corrupció”.

L’entorn familiar del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta diversos processos judicials simultanis. La seva esposa, Begoña Gómez, ha estat citada a declarar el 9 de juny pel jutge Juan Carlos Peinado com a investigada per presumptes delictes de tràfic d’influències i corrupció, amb l’advertència que podria ser conduïda per la força si no compareix. Aquesta decisió arriba malgrat un informe de la UCO que no va detectar moviments bancaris sospitosos. Paral·lelament, el seu germà, David Sánchez, està sent jutjat a l’Audiència de Badajoz per presumpta prevaricació i tràfic d’influències en la seva contractació a la diputació provincial. Encara que un dels delictes en contra seu ha prescrit, el judici continua amb la participació d’acusacions populars com Manos Limpias. Durant les sessions, diversos testimonis han afeblit la tesi de la contractació fraudulenta, atribuint a “rumors” i a un “acudit” l’evidència clau del correu electrònic amb l’assumpte “germaníssim”.

L’exmilitant del PSOE Leire Díez, l’empresari Antxon Alonso i l’expresident de la SEPI, Vicente Fernández, han quedat en llibertat després de ser detinguts per la UCO de la Guàrdia Civil en una operació contra una presumpta trama de corrupció. El jutge de l’Audiència Nacional, Antonio Piña, va decretar la seva posada en llibertat a petició de la fiscalia, que no va sol·licitar presó però sí mesures cautelars com la retirada del passaport i compareixences periòdiques. La causa, impulsada per la Fiscalia Anticorrupció i sota secret de sumari, investiga delictes de tràfic d’influències, malversació, prevaricació i organització criminal en contractes públics des del 2018. Durant la seva compareixença, Vicente Fernández va negar haver rebut comissions il·legals de l’empresa Servinabar 2000, vinculada a Santos Cerdán, mentre que Leire Díez es va acollir al seu dret a no declarar.

L’exmilitant del PSOE Leire Díez ha estat detinguda per la Guàrdia Civil juntament amb l’expresident de la SEPI, Vicente Fernández, i l’empresari Antxon Alonso. La investigació, dirigida per l’Audiència Nacional, se centra en presumptes irregularitats en contractacions públiques de la SEPI, amb acusacions de prevaricació, tràfic d’influències i organització criminal. Aquesta detenció s’afegeix a una altra causa contra Díez per suborn, arran de la filtració d’àudios on se la sentia maniobrar per desprestigiar la Unitat Central Operativa (UCO). L’objectiu era desacreditar les investigacions de la UCO sobre l’entorn del PSOE i Pedro Sánchez. Díez ha defensat que les seves accions formaven part d’una “investigació periodística” sobre les clavegueres de l’Estat. L’operació ha inclòs escorcolls a diverses empreses i connecta la trama amb el cas Koldo a través de la mercantil Servinabar, vinculada a Santos Cerdán.

El govern de Pedro Sánchez afronta una setmana de gran inestabilitat política, marcada per derrotes parlamentàries i l’avanç de causes judicials. D’una banda, el Congrés ha rebutjat novament el sostre de despesa amb els vots en contra de Junts, el PP i Vox, fet que complica l’aprovació dels pressupostos i redueix la capacitat d’endeutament de Catalunya. Malgrat aquest trencament, Junts ha aconseguit desbloquejar una de les seves principals exigències: la reforma penal contra la multireincidència. Aquesta proposta ha tirat endavant a la Comissió de Justícia gràcies a un acord a tres bandes amb el PSOE i el PP, que endureix les penes per furts i estafes menors. Aquesta dinàmica de pactes puntuals contrasta amb la fragilitat del govern, agreujada per les investigacions de la UCO que afecten el PSOE.

Un nou informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil exposa una presumpta trama de comissions il·legals que implica l’exdirigent del PSOE, Santos Cerdán. Segons la investigació, Cerdán hauria actuat com a enllaç entre la constructora Acciona i el Ministeri de Transports, dirigit per José Luís Ábalos. A canvi, l’empresa Servinabar, vinculada a l’entorn de Cerdán, rebia una comissió del 2% net per cada contracte d’obra pública adjudicat a Acciona. Aquesta operativa constituïa la principal font d’ingressos de Servinabar, representant el 75% dels seus beneficis. L’informe detalla que els fons haurien beneficiat directament Cerdán i la seva família, a través del lloguer d’un àtic, pagaments a familiars i l’ús d’una targeta de crèdit per a despeses personals. Arran d’aquestes revelacions, el jutge Leopoldo Puente ha imputat un exdirectiu d’Acciona, Justo Vicente Pelegrini, i dos dels seus subordinats.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, afronta un judici històric al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, un fet sense precedents per a un fiscal general en actiu. L’acusació se centra en la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, on aquest reconeixia un frau fiscal. Durant la seva declaració, García Ortiz ha negat rotundament els fets, assegurant que no va filtrar el correu i ha justificat l’enviament d’una nota de premsa com una “resposta institucional” per desmentir una notícia falsa que, segons ell, va ser difosa pel cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez. Tot i que diversos periodistes han exculpat el fiscal general com a font, informes de la UCO apunten a una “participació preeminent” seva en els fets. García Ortiz s’enfronta a una possible pena de sis anys de presó i dotze d’inhabilitació.

Un informe de la UCO de la Guàrdia Civil, en el marc del cas Koldo, revela les intenses gestions i la frustració de l’aleshores president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, davant les reticències del ministre de Sanitat, Salvador Illa, per autoritzar tests d’antígens als aeroports canaris durant la pandèmia. Per tal de reactivar el turisme, Torres va recórrer a Koldo García, assessor de José Luis Ábalos, perquè el ministre de Transports intercedís davant Illa. Els missatges intervinguts mostren el malestar creixent de Torres, qui va expressar que “no hi ha puta manera amb Illa” i va advertir que no podia “portar Canàries a la ruïna”. Davant el bloqueig, va arribar a plantejar recórrer directament al president Pedro Sánchez com a “opció desesperada” i va amenaçar de signar un decret unilateralment per implementar la mesura.

Un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre el cas Koldo assenyala la presumpta influència de l’empresari Víctor de Aldama en el govern canari, llavors presidit per l’actual ministre Ángel Víctor Torres, per a la compra de material sanitari durant la pandèmia. La investigació apunta que Koldo García, exassessor de José Luis Ábalos, va fer d’intermediari a canvi de comissions. Aquestes revelacions han provocat que el PP demani la dimissió de Torres, qui defensa la seva innocència emparant-se en l’aval de diversos òrgans fiscalitzadors com el Tribunal de Comptes. D’altra banda, el Ministeri de Consum ha proposat una sanció de 3,6 milions d’euros a la immobiliària Lloguer Segur per diverses infraccions greus i molt greus. La proposta, que sorgeix d’una denúncia de Facua, castiga pràctiques abusives com el cobrament de despeses il·legals als llogaters en benefici dels propietaris.