Després d’una trobada a Davos entre Donald Trump i Volodímir Zelenski, s’ha confirmat la primera reunió trilateral entre Ucraïna, Rússia i els Estats Units a Abu Dhabi per negociar la fi de la guerra. Impulsada per l’administració de Trump, la trobada busca un acord de pau malgrat els importants esculls que persisteixen, com el control de la regió de Donetsk i la futura relació d’Ucraïna amb l’OTAN. Paral·lelament a aquestes converses, en les quals participen els enviats nord-americans Steve Witkoff i Jared Kushner, Washington ha ofert a Kíiv garanties de seguretat similars a l’article 5 de l’OTAN, pendents de ratificació. Zelenski ha qualificat la iniciativa de positiva, tot i que ha criticat durament la inacció de la Unió Europea mentre el seu país continua patint bombardejos diaris contra infraestructures civils en ple hivern.

En una reunió a París, la Coalició de Voluntaris per a Ucraïna ha acordat un paquet de garanties de seguretat legalment vinculants per a Ucraïna, amb el suport dels Estats Units. Aquest acord inclou la creació d’un mecanisme de vigilància d’un eventual alto el foc liderat per Washington i el compromís de formar un exèrcit ucraïnès de 800.000 efectius per dissuadir futures agressions. França i el Regne Unit han expressat la intenció d’enviar tropes al país un cop s’assoleixi la pau, mentre que Alemanya les desplegaria en un país veí. En aquest context, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha obert la porta a la participació de militars espanyols en una missió de pau. Aprofitant la seva compareixença, Sánchez també ha condemnat enèrgicament l’acció militar dels Estats Units a Veneçuela per capturar Nicolás Maduro, qualificant-la de “precedent terrible i perillós”, i ha rebutjat les amenaces de Donald Trump sobre la sobirania de Dinamarca.

En un context de negociacions per a la pau, la tensió entre Rússia i Ucraïna s’ha intensificat. Poc després d’una reunió a Florida entre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el president dels EUA, Donald Trump, Rússia ha acusat Kíiv d’un atac terrorista. Segons el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, Ucraïna va intentar atacar una residència de Vladímir Putin a la regió de Nóvgorod amb 91 drons de llarg abast. Com a conseqüència, Moscou ha anunciat que “reconsiderarà” la seva postura en les negociacions de pau i ha amenaçat amb represàlies. Zelenski ha negat rotundament l’acusació, qualificant-la de “mentida” del Kremlin per justificar nous atacs i soscavar els esforços diplomàtics. Aquesta acusació arriba després que Rússia intensifiqués els seus atacs contra ciutats com Kherson just abans de la trobada diplomàtica.

La Unió Europea ha acordat finalment atorgar un préstec de 90.000 milions d’euros a Ucraïna mitjançant l’emissió de deute conjunt, una decisió presa pel Consell Europeu per garantir el finançament de Kíiv durant els pròxims dos anys. Aquesta solució arriba després del fracàs de la proposta inicial de la Comissió Europea, impulsada per Ursula von der Leyen, que pretenia utilitzar els actius russos congelats com a garantia. El pla va ser bloquejat per Bèlgica, governada per Bart De Wever, a causa dels riscos legals i financers que suposava, ja que la major part d’aquests fons es troben a l’entitat financera Euroclear, amb seu a Brussel·les. Tot i que s’ha optat per l’endeutament comú, superant les reticències inicials de països com Hongria, la UE es reserva el dret d’utilitzar els actius russos en el futur per reemborsar el préstec si Rússia no paga les reparacions de guerra.

L’any 2025 registra un augment de la violència contra la premsa, amb un total de 67 periodistes assassinats a tot el món, segons l’informe anual de Reporters sense Fronteres. L’organització destaca que l’exèrcit d’Israel és el principal autor d’aquestes morts, sent responsable del 43% dels casos, la majoria ocorreguts a Gaza. L’informe acusa directament el govern de Benjamin Netanyahu de perpetrar una “massacre sense precedents” contra la premsa palestina. Després d’Israel, Mèxic es consolida com el segon país més perillós, amb nou periodistes morts a mans del crim organitzat, mentre que a Ucraïna tres reporters han estat víctimes d’atacs russos. A més dels assassinats, el document denuncia que actualment hi ha 500 periodistes empresonats i 135 desapareguts a escala global, assenyalant líders com Vladímir Putin per la repressió a la premsa.

Els Estats Units i Rússia han dissenyat en secret un pla de pau de 28 punts per a Ucraïna, negociat pels enviats Steve Witkoff i Kirill Dimitriev sense la participació de Kíiv ni de la Unió Europea. La proposta exigeix importants concessions ucraïneses, com la cessió de tot el Donbàs, una dràstica reducció de les seves forces armades, la prohibició de tropes estrangeres i el reconeixement del rus com a llengua oficial. Malgrat que el president Volodímir Zelenski ho considera una invitació a “perdre la dignitat”, s’ha mostrat obert a discutir el document. Mentrestant, els aliats europeus, reunits al G20, recelen del pla i han emès una declaració conjunta rebutjant canvis de fronteres per la força, tot i acceptar-lo com a punt de partida. Pròximament, una delegació ucraïnesa es reunirà amb representants nord-americans a Ginebra per abordar la proposta.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, realitza la seva tercera visita a Espanya amb l’objectiu principal de reforçar el suport militar i, especialment, les defenses aèries del seu país. Aquesta visita arriba en un moment delicat per a Ucraïna, que s’enfronta a avenços russos al front i a problemes interns com talls d’electricitat i un escàndol de corrupció. L’agenda de Zelenski inclou reunions d’alt nivell amb el president del govern, Pedro Sánchez, per signar nous acords, i un dinar amb el rei Felip VI. A més, es reunirà amb els presidents del Congrés i el Senat, Francina Armengol i Pedro Rollán, i mantindrà una trobada clau amb una dotzena d’empreses del sector de la defensa a la seu d’Indra. Aquesta parada a Madrid forma part d’una gira europea que ja l’ha portat a França, on va tancar un acord amb Emmanuel Macron per a la compra d’avions de combat Rafale.

S’ha iniciat un alto el foc a la Franja de Gaza com a primera fase del pla de pau impulsat per Donald Trump, que ha aconseguit aturar les hostilitats entre Israel i Hamàs després de dos anys de conflicte. L’acord inclou una retirada parcial de les tropes israelianes, permetent el retorn de milers de palestins al nord, l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners i l’entrada de més ajuda humanitària, amb la supervisió de 200 militars nord-americans. Tot i que les negociacions prèvies a Sharm al-Sheikh van mostrar avenços cautelosos, encara queden obstacles importants com el desarmament de Hamàs. L’èxit diplomàtic ha tingut un ampli ressò internacional: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha instat Trump a buscar una solució similar per a la guerra a Ucraïna, mentre que Carles Puigdemont també ha elogiat públicament l’acord.