L’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, declara com a investigat davant el jutge de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, per presumptes delictes d’organització criminal, tràfic d’influències i blanqueig de capitals. La investigació principal se centra en la seva suposada mediació en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra. Durant un escorcoll de la UDEF al seu despatx, es van trobar 103 joies en una caixa forta, taxades per la joieria Ansorena en més d’1,3 milions d’euros, fet que ha obert una peça separada per contraban i frau fiscal. Zapatero, el primer expresident espanyol a declarar com a investigat, ha negat qualsevol influència en el cas Plus Ultra, mentre la trama també investiga el presumpte cobrament de comissions a través d’empreses com Análisis Relevante, de Julio Martínez Martínez, i Whathefav, propietat de les seves filles.

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) situa l’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, al capdavant d’una presumpta xarxa de tràfic d’influències relacionada amb el rescat de 53 milions d’euros a l’aerolínia Plus Ultra. Segons informes policials, Zapatero liderava l’organització, seleccionava clients i utilitzava els seus contactes per obtenir beneficis, com ara intentar aconseguir un crèdit ICO a través del Banc de Santander. La investigació, dirigida pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama, assenyala Zapatero i les seves filles, a través de l’empresa Whathefav, com els principals beneficiaris finals dels fons. A més, la trama té una dimensió internacional, amb peticions d’informació a Suïssa sobre un possible blanqueig de capitals a través del Mbaer Merchant Bank. Els implicats també haurien planejat boicotejar la investigació, fent referència a un “Kitchen Gabinet”. Zapatero haurà de declarar com a investigat el pròxim 2 de juny.

Una investigació de l’Audiència Nacional, que ha portat a la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per tràfic d’influències, ha revelat que la trama va intentar aconseguir una comissió del 3% en contractes de construcció del macroprojecte del Hard Rock a Tarragona. Segons la documentació intervinguda per la UDEF, l’empresa Idella Consulenza Strategica, propietat de Julio Martínez, amic de Zapatero, va pactar aquesta contraprestació amb el grup constructor Aldesa. Els investigadors van trobar proves que es va intentar encobrir l’operació demanant eliminar la paraula “comissió” d’un esborrany de contracte. Aquest projecte ja va ser el detonant de l’avançament electoral a Catalunya el 2024, convocat per Pere Aragonès, per la negativa dels Comuns a aprovar els pressupostos. Tot i que el pagament no es va materialitzar i el projecte continua aturat, el cas ha obert un debat sobre la regulació de les activitats dels expresidents i dels lobbies a Espanya.

L’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, ha declarat com a investigada per un presumpte delicte de prevaricació per la concessió d’una llicència temporal per a una parada al mercat municipal a l’empresa Very Vegan Foods, de la qual el seu fill era soci. Davant la jutgessa, Carbonell ha negat haver afavorit el seu familiar, assegurant que el procediment va ser “absolutament legal” i idèntic al d’altres llicències similars. Ha defensat que la companyia complia tots els requisits, inclòs el d’oferir un producte vegà que no es venia al mercat. L’alcaldessa atribueix la investigació, iniciada per una denúncia anònima a la UDEF, a una “persecució política”, vinculant-la a una altra causa judicial oberta sobre la Taula del Tercer Sector Social. La seva defensa ha sol·licitat el testimoni de tècnics municipals per corroborar la legalitat del procés.

En el judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional, diversos inspectors de la UDEF han testificat sobre la fortuna familiar a Andorra. Un dels agents ha xifrat en prop de 5.000 milions de pessetes (30 milions d’euros) els diners en efectiu i d’origen desconegut que els germans Pujol Ferrusola haurien ingressat de forma “coordinada” i sistemàtica entre 1992 i 2004. Segons la policia, aquestes operacions, juntament amb inversions financeres, buscaven “crear capes per blanquejar diners”. Entre els moviments sospitosos, s’ha analitzat un presumpte préstec fictici de 900.000 euros entre Josep Pujol Ferrusola i l’empresari Jorge Barrigón. El comandament principal de la investigació ha afirmat que la família exercia un “domini fàctic sobre les institucions”, encara que ha admès no poder vincular comissions a adjudicacions concretes i la manca de profunditat en certs aspectes dels seus informes.

Agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) s’han personat a la seu del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) a Madrid per ordre de la Fiscalia Anticorrupció. L’actuació policial té com a objectiu requerir documentació en el marc d’una investigació oberta fa un mes contra dos ex alts càrrecs de l’àrea econòmica del centre. La investigació es va iniciar arran d’una denúncia presentada al juny per un altre exdirectiu, qui acusa els investigats d’haver desviat 25 milions d’euros al llarg de 18 anys. Segons la denúncia, les presumptes irregularitats es van cometre mitjançant el fraccionament i la inflació de contractes públics, així com la creació de contractes ficticis, durant la gestió de l’exgerent Juan Arroyo. El CNIO va facilitar la informació sol·licitada, que la policia es va endur en un únic disc dur.