Els sindicats CCOO, UGT i Semaf mantenen la convocatòria de vaga ferroviària per als dies 9, 10 i 11 de febrer després del fracàs de les negociacions amb el Ministeri de Transports, dirigit per Óscar Puente. La mobilització, que afecta Renfe, Ouigo, Iryo i el transport de mercaderies, sorgeix del “malestar” general del sector i la creixent preocupació per la seguretat, agreujada pels recents accidents mortals a Adamuz (Còrdova) i Gelida. Els representants dels treballadors exigeixen un “canvi de model” estructural, més inversions en manteniment i infraestructures, i un augment de personal per recuperar els estàndards de seguretat. Malgrat que el govern ha descrit el diàleg com a “constructiu”, no s’ha assolit cap acord per desconvocar l’aturada, per la qual cosa s’han establert serveis mínims, que a Rodalies de Catalunya seran del 66% en hores punta.

L’acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una notable tensió entre el Govern de Salvador Illa i part de l’empresariat. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, ha estat la veu més crítica, qualificant la proposta de “clarament insuficient”, fet que ha generat un profund malestar a la Generalitat. Aquest xoc s’afegeix a discrepàncies prèvies en matèria fiscal, on Foment considera Catalunya un “infern fiscal”, i d’habitatge. Altres organitzacions com Pimec, tot i valorar certs avenços, adverteixen que el pacte no resol el dèficit fiscal de fons ni blinda explícitament el principi d’ordinalitat. En canvi, els sindicats CCOO i UGT s’han mostrat més optimistes, considerant-lo un pas endavant per millorar el finançament dels serveis públics.

La proposta de nou model de finançament autonòmic del govern espanyol, presentada per la ministra María Jesús Montero, ha generat una acollida diversa entre els agents econòmics i socials catalans. En una reunió encapçalada per Salvador Illa, sindicats com CCOO i UGT, juntament amb organitzacions com Pimec i la Cambra de Barcelona, han valorat positivament l’increment en la cessió de l’IRPF i l’IVA, tot i que mostren preocupació per la seva viabilitat política. En una posició totalment oposada, Foment del Treball ha qualificat la mesura de “clarament insuficient” per corregir el dèficit estructural i ha reclamat una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Aquesta divisió d’opinions es reflecteix en el context polític espanyol, on el model s’enfronta al rebuig frontal de les comunitats autònomes governades pel PP, que el consideren un “privilegi” per a Catalunya.

Telefónica ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que, segons les últimes xifres, afectarà 5.459 treballadors, la qual cosa representa aproximadament el 36% de la seva plantilla a l’Estat. La companyia, que té l’Estat com a principal accionista amb un 10%, justifica la mesura per causes organitzatives, tècniques i de producció. Aquest ajust laboral, que afecta diverses filials com Telefónica de España, Móviles i Global Solutions, s’emmarca en el nou pla estratègic presentat pel president Marc Murtra. Aquest pla té com a objectiu reduir un 25% els costos operatius i estalviar 2.010 milions d’euros per al 2030. Els sindicats UGT i CCOO han iniciat un període de negociació de 30 dies, on CCOO reclama que les sortides siguin voluntàries mitjançant prejubilacions, mentre que UGT exigeix que es mantinguin les condicions de l’ERO anterior. El nombre final d’afectats podria augmentar, ja que encara no s’han concretat les xifres de dues filials més.

El Ministeri de la Funció Pública es troba en plena negociació amb els sindicats per a un nou acord salarial plurianual. Una primera proposta d’un increment del 10% per al període 2025-2028 va ser rebutjada de manera unànime per CCOO, UGT i CSIF, que la van considerar insuficient per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Posteriorment, el govern va presentar una nova oferta, qualificada d’“inamovible”, que eleva la pujada a l’11%. Aquesta proposta ha generat reaccions diverses: mentre que CSIF la continua considerant inadequada i amenaça amb mobilitzacions, especialment pel límit del 4% en els dos primers anys, CCOO i UGT han valorat positivament l’esforç i han anunciat que l’estudiaran. Les negociacions continuen obertes a l’espera d’una reunió definitiva.

L’alliberament i retorn de l’activista mallorquina Reyes Rigo i la resta de membres espanyols de les flotilles solidàries amb Gaza, després de ser retinguts a la presó de Ktziot a Israel, ha coincidit amb una onada de protestes. Rigo, que va arribar a un acord amb la fiscalia israeliana, va denunciar haver patit maltractaments durant la seva detenció. Aquest context d’indignació va culminar en una manifestació multitudinària a Barcelona, que va aplegar 15.000 persones per impugnar l’acord de pau i reclamar sancions contra Israel. Convocada per sindicats com CCOO i UGT i plataformes com Prou Complicitat amb Israel, la marxa va registrar aldarulls, barricades i una notable intervenció policial amb un ús intensiu de gas pebre per part dels Mossos d’Esquadra. La jornada va finalitzar amb disturbis prop del consolat israelià i una quinzena de detinguts.