El sector educatiu de Catalunya ha protagonitzat una setmana de vaga territorial convocada per sindicats com USTEC-STEs, Aspepc, La Intersindical-CSC i la CGT, amb el suport de Revolta Pagesa. Les mobilitzacions s’han centrat en talls de carreteres diaris a vies principals com l’AP-7 a Girona, l’AP-2 a Montblanc i la C-58 al Vallès, afectant la circulació a tot el territori. El motiu principal de la protesta és el rebuig a l’acord de millores laborals signat pel govern amb els sindicats CCOO i la UGT, que els manifestants consideren insuficient. Exigeixen una nova negociació per aconseguir millores salarials superiors, una reducció efectiva de les ràtios d’alumnes i una disminució de la càrrega burocràtica. Les protestes culminaran amb una manifestació unitària a Barcelona.

El sector educatiu català viu una setmana de vagues convocada pels sindicats USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical. Les mobilitzacions, que inclouen aturades territorialitzades de dilluns a dijous i una vaga general a tot Catalunya divendres, sorgeixen com a rebuig a l’acord signat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT, considerat “insuficient”. Aquesta oposició va ser ratificada en una consulta on gairebé el 95% de més de 42.000 docents van votar en contra del pacte. Els sindicats convocants, amb la portaveu d’USTEC Iolanda Segura al capdavant, exigeixen la reobertura de les negociacions per aconseguir millores salarials reals per recuperar el poder adquisitiu, una reducció efectiva de ràtios i més recursos per a l’escola inclusiva. Per la seva banda, el Departament d’Educació, a través d’Ignasi Giménez, ha declarat que no reobrirà les negociacions.

Una consulta sindical impulsada pel sindicat USTEC, juntament amb la CGT i la Intersindical, ha revelat un rebuig massiu a l’acord educatiu signat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT. En la votació, hi van participar gairebé 43.000 docents, la meitat de la plantilla, dels quals més de 40.000 (un 95%) van votar en contra del pacte. Aquest acord preveia un augment salarial progressiu d’uns 200 euros mensuals i un increment de la despesa educativa fins al 2029. No obstant això, USTEC el considera “insuficient” en matèria de salaris, ràtios i educació inclusiva. El resultat de la consulta ha estat interpretat com un suport majoritari a la vaga convocada i una exigència al Govern perquè torni a la taula de negociació per afrontar la crisi educativa.

El sector educatiu de Catalunya ha convocat una vaga unitària per a l'11 de febrer, impulsada pels principals sindicats com USTEC-STEs, CCOO i UGT. La mobilització, que afecta tant l’escola pública com la concertada, reclama millores salarials per recuperar el poder adquisitiu, la reducció de ràtios a les aules, més recursos per a l’escola inclusiva i una disminució de la càrrega burocràtica. La jornada de protesta inclou manifestacions i talls de carreteres arreu del territori. Com a resposta, el Departament d’Educació, dirigit per la consellera Esther Niubó, ha establert uns serveis mínims que els sindicats qualifiquen d’abusius. A més, el departament ha anunciat una proposta de millora del complement específic salarial, però la seva aplicació està condicionada a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

La vaga de maquinistes de Rodalies va començar amb una primera jornada caòtica marcada per l’incompliment dels serveis mínims, provocant retards i cancel·lacions generalitzades. Mentre Renfe i la Generalitat confirmaven les incidències, els sindicats majoritaris com UGT i Semaf ho negaven, atribuint els problemes a “errors organitzatius” i xifrant el seguiment en un 100%. No obstant això, la vaga, inicialment prevista per a tres dies, va ser majoritàriament desconvocada després d’un acord entre els sindicats principals i el Ministeri de Transports per augmentar les inversions. Tot i la represa del servei, la consellera Sílvia Paneque i el comissionat Pere Macias van advertir de possibles afectacions, ja que sindicats minoritaris com CGT i SF mantenien l’aturada. Aquesta mobilització s’emmarca en una profunda crisi ferroviària a Catalunya, amb nombroses restriccions a la xarxa.

Els sindicats CCOO, UGT i Semaf mantenen la convocatòria de vaga ferroviària per als dies 9, 10 i 11 de febrer després del fracàs de les negociacions amb el Ministeri de Transports, dirigit per Óscar Puente. La mobilització, que afecta Renfe, Ouigo, Iryo i el transport de mercaderies, sorgeix del “malestar” general del sector i la creixent preocupació per la seguretat, agreujada pels recents accidents mortals a Adamuz (Còrdova) i Gelida. Els representants dels treballadors exigeixen un “canvi de model” estructural, més inversions en manteniment i infraestructures, i un augment de personal per recuperar els estàndards de seguretat. Malgrat que el govern ha descrit el diàleg com a “constructiu”, no s’ha assolit cap acord per desconvocar l’aturada, per la qual cosa s’han establert serveis mínims, que a Rodalies de Catalunya seran del 66% en hores punta.

L’acord sobre el nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una notable tensió entre el Govern de Salvador Illa i part de l’empresariat. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, ha estat la veu més crítica, qualificant la proposta de “clarament insuficient”, fet que ha generat un profund malestar a la Generalitat. Aquest xoc s’afegeix a discrepàncies prèvies en matèria fiscal, on Foment considera Catalunya un “infern fiscal”, i d’habitatge. Altres organitzacions com Pimec, tot i valorar certs avenços, adverteixen que el pacte no resol el dèficit fiscal de fons ni blinda explícitament el principi d’ordinalitat. En canvi, els sindicats CCOO i UGT s’han mostrat més optimistes, considerant-lo un pas endavant per millorar el finançament dels serveis públics.

La proposta de nou model de finançament autonòmic del govern espanyol, presentada per la ministra María Jesús Montero, ha generat una acollida diversa entre els agents econòmics i socials catalans. En una reunió encapçalada per Salvador Illa, sindicats com CCOO i UGT, juntament amb organitzacions com Pimec i la Cambra de Barcelona, han valorat positivament l’increment en la cessió de l’IRPF i l’IVA, tot i que mostren preocupació per la seva viabilitat política. En una posició totalment oposada, Foment del Treball ha qualificat la mesura de “clarament insuficient” per corregir el dèficit estructural i ha reclamat una Agència Tributària Catalana amb plenes competències. Aquesta divisió d’opinions es reflecteix en el context polític espanyol, on el model s’enfronta al rebuig frontal de les comunitats autònomes governades pel PP, que el consideren un “privilegi” per a Catalunya.

Telefónica ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que, segons les últimes xifres, afectarà 5.459 treballadors, la qual cosa representa aproximadament el 36% de la seva plantilla a l’Estat. La companyia, que té l’Estat com a principal accionista amb un 10%, justifica la mesura per causes organitzatives, tècniques i de producció. Aquest ajust laboral, que afecta diverses filials com Telefónica de España, Móviles i Global Solutions, s’emmarca en el nou pla estratègic presentat pel president Marc Murtra. Aquest pla té com a objectiu reduir un 25% els costos operatius i estalviar 2.010 milions d’euros per al 2030. Els sindicats UGT i CCOO han iniciat un període de negociació de 30 dies, on CCOO reclama que les sortides siguin voluntàries mitjançant prejubilacions, mentre que UGT exigeix que es mantinguin les condicions de l’ERO anterior. El nombre final d’afectats podria augmentar, ja que encara no s’han concretat les xifres de dues filials més.

El Ministeri de la Funció Pública es troba en plena negociació amb els sindicats per a un nou acord salarial plurianual. Una primera proposta d’un increment del 10% per al període 2025-2028 va ser rebutjada de manera unànime per CCOO, UGT i CSIF, que la van considerar insuficient per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Posteriorment, el govern va presentar una nova oferta, qualificada d’“inamovible”, que eleva la pujada a l’11%. Aquesta proposta ha generat reaccions diverses: mentre que CSIF la continua considerant inadequada i amenaça amb mobilitzacions, especialment pel límit del 4% en els dos primers anys, CCOO i UGT han valorat positivament l’esforç i han anunciat que l’estudiaran. Les negociacions continuen obertes a l’espera d’una reunió definitiva.