El Govern de la Generalitat ha pactat amb els sindicats CCOO i UGT i les patronals del sector social un acord per equiparar en quatre anys els salaris de més de 120.000 professionals amb els del sector públic. Per aconseguir-ho, s’invertiran 600 milions d’euros fins al 2030, amb una aportació anual de 150 milions, per tancar una bretxa salarial mitjana del 37%, especialment greu en l’àmbit de la gent gran (42%). El nou model de finançament, anunciat pel president Salvador Illa, vincularà directament els increments de les tarifes públiques que reben les entitats a la millora dels sous dels seus treballadors. Aquest sistema incentivarà les empreses a apujar els salaris per sobre d’uns llindars mínims per rebre més finançament, amb l’objectiu de dignificar un sector considerat precari i garantir que els recursos públics es destinin efectivament a millorar les condicions laborals.

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) afronta reptes significatius tant a nivell intern com als seus feus tradicionals. A Ripoll, ha esclatat una greu crisi interna després que la direcció del partit forcés la dimissió dels seus dos regidors, Enric Pérez i Anna Belén Avilés, per haver facilitat l’aprovació dels pressupostos de Sílvia Orriols (Aliança Catalana). Aquesta decisió va provocar la renúncia en bloc de tota la llista electoral, obligant la federació gironina a dissoldre l’agrupació local i a designar dos nous representants, Paco Morillo i Jorge Iglesias, provinents de l’àmbit sindical de la UGT. Paral·lelament, a la seva principal fortalesa, l’àrea metropolitana de Barcelona, el PSC lluita per mantenir l’hegemonia davant l’amenaça de Vox, que busca créixer amb un discurs antiimmigració. Per contrarestar-ho, els socialistes centren la seva estratègia en la seguretat, la cohesió social i l’habitatge.

Amb motiu del Primer de Maig, els principals sindicats de Catalunya, com CCOO, UGT, CGT i La Intersindical, convoquen manifestacions arreu del territori per exigir millores laborals i socials. La reivindicació central és l’increment dels salaris per combatre la pèrdua de poder adquisitiu davant l’augment dels beneficis empresarials i una inflació agreujada pels conflictes internacionals. A més, reclamen mesures urgents per garantir l’accés a l’habitatge, la reducció de la jornada laboral i la millora de les condicions de treball. Sota lemes com “Contra les guerres i el feixisme”, les mobilitzacions adverteixen les patronals d’una possible onada de protestes si no es desbloquegen les negociacions dels convenis col·lectius. Líders com Camil Ros (UGT) i Belén López (CCOO) també han criticat partits com Junts per les seves polítiques contràries als interessos dels treballadors.

El conflicte educatiu a Catalunya s’intensifica arran d’una consulta impulsada pels sindicats USTEC, CGT i la Intersindical, en la qual han participat 31.600 docents. Els resultats mostren un suport aclaparador a noves mobilitzacions, amb un 90% dels participants a favor de convocar més vagues durant el tercer trimestre. D’aquests, un 58% prefereix “intensificar” el conflicte amb accions més contundents que les del març. Aquests sindicats, crítics amb el pacte laboral signat entre el Govern, CCOO i UGT, exigeixen reobrir les negociacions i, com a mesura de pressió, han plantat el Departament d’Educació a la mesa sectorial. Mentrestant, l’executiu es manté ferm, no contempla modificar l’acord i ja ha aprovat l’increment salarial pactat, que els docents percebran a la nòmina de maig.

El Departament d’Educació, liderat per la consellera Esther Niubó, ha enviat un nou butlletí informatiu a les famílies per defensar l’acord signat amb els sindicats minoritaris CCOO i UGT. El Govern presenta el pacte com un “acord de país”, destacant mesures com una inversió de 300 milions d’euros per a l’escola inclusiva, la reducció progressiva de ràtios i millores salarials per al personal docent. Aquesta comunicació ha estat durament criticada pel sindicat majoritari, USTEC, que la qualifica de “propaganda” i acusa l’administració d’intentar manipular les famílies per posar-les en contra del professorat. La iniciativa arriba en un moment de negociacions trencades, tot i que la consellera Niubó ha convocat una reunió amb USTEC en el que el sindicat considera una “última oportunitat” per desencallar el conflicte i evitar noves vagues.

El sector educatiu de Catalunya ha protagonitzat una setmana de vaga territorial convocada per sindicats com USTEC-STEs, Aspepc, La Intersindical-CSC i la CGT, amb el suport de Revolta Pagesa. Les mobilitzacions s’han centrat en talls de carreteres diaris a vies principals com l’AP-7 a Girona, l’AP-2 a Montblanc i la C-58 al Vallès, afectant la circulació a tot el territori. El motiu principal de la protesta és el rebuig a l’acord de millores laborals signat pel govern amb els sindicats CCOO i la UGT, que els manifestants consideren insuficient. Exigeixen una nova negociació per aconseguir millores salarials superiors, una reducció efectiva de les ràtios d’alumnes i una disminució de la càrrega burocràtica. Les protestes culminaran amb una manifestació unitària a Barcelona.

El sector educatiu català viu una setmana de vagues convocada pels sindicats USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical. Les mobilitzacions, que inclouen aturades territorialitzades de dilluns a dijous i una vaga general a tot Catalunya divendres, sorgeixen com a rebuig a l’acord signat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT, considerat “insuficient”. Aquesta oposició va ser ratificada en una consulta on gairebé el 95% de més de 42.000 docents van votar en contra del pacte. Els sindicats convocants, amb la portaveu d’USTEC Iolanda Segura al capdavant, exigeixen la reobertura de les negociacions per aconseguir millores salarials reals per recuperar el poder adquisitiu, una reducció efectiva de ràtios i més recursos per a l’escola inclusiva. Per la seva banda, el Departament d’Educació, a través d’Ignasi Giménez, ha declarat que no reobrirà les negociacions.

Una consulta sindical impulsada pel sindicat USTEC, juntament amb la CGT i la Intersindical, ha revelat un rebuig massiu a l’acord educatiu signat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT. En la votació, hi van participar gairebé 43.000 docents, la meitat de la plantilla, dels quals més de 40.000 (un 95%) van votar en contra del pacte. Aquest acord preveia un augment salarial progressiu d’uns 200 euros mensuals i un increment de la despesa educativa fins al 2029. No obstant això, USTEC el considera “insuficient” en matèria de salaris, ràtios i educació inclusiva. El resultat de la consulta ha estat interpretat com un suport majoritari a la vaga convocada i una exigència al Govern perquè torni a la taula de negociació per afrontar la crisi educativa.

El sector educatiu de Catalunya ha convocat una vaga unitària per a l'11 de febrer, impulsada pels principals sindicats com USTEC-STEs, CCOO i UGT. La mobilització, que afecta tant l’escola pública com la concertada, reclama millores salarials per recuperar el poder adquisitiu, la reducció de ràtios a les aules, més recursos per a l’escola inclusiva i una disminució de la càrrega burocràtica. La jornada de protesta inclou manifestacions i talls de carreteres arreu del territori. Com a resposta, el Departament d’Educació, dirigit per la consellera Esther Niubó, ha establert uns serveis mínims que els sindicats qualifiquen d’abusius. A més, el departament ha anunciat una proposta de millora del complement específic salarial, però la seva aplicació està condicionada a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

La vaga de maquinistes de Rodalies va començar amb una primera jornada caòtica marcada per l’incompliment dels serveis mínims, provocant retards i cancel·lacions generalitzades. Mentre Renfe i la Generalitat confirmaven les incidències, els sindicats majoritaris com UGT i Semaf ho negaven, atribuint els problemes a “errors organitzatius” i xifrant el seguiment en un 100%. No obstant això, la vaga, inicialment prevista per a tres dies, va ser majoritàriament desconvocada després d’un acord entre els sindicats principals i el Ministeri de Transports per augmentar les inversions. Tot i la represa del servei, la consellera Sílvia Paneque i el comissionat Pere Macias van advertir de possibles afectacions, ja que sindicats minoritaris com CGT i SF mantenien l’aturada. Aquesta mobilització s’emmarca en una profunda crisi ferroviària a Catalunya, amb nombroses restriccions a la xarxa.