La Fiscalia Europea (EPPO) ha iniciat una investigació per un presumpte frau en l’ús de fons de la Unió Europea destinats al manteniment de la línia d’alta velocitat Madrid-Sevilla, concretament en el tram proper a Adamuz (Còrdova). Aquesta actuació es produeix en el mateix lloc on un accident ferroviari va causar la mort de 46 persones. La investigació se centra en una subvenció de més de 111 milions d’euros atorgada per la Comissió Europea el 2024 per modernitzar una infraestructura que ja havia estat qualificada d’obsoleta. Paral·lelament, una investigació judicial sobre el sinistre apunta a una possible fractura del carril com a causa principal. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha afirmat que la intervenció de l’EPPO és un procediment habitual en casos amb finançament europeu, mentre que el contracte de millora va ser adjudicat a la UTE Guadalmez-Còrdova.

El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, manté el seu veto al macropréstec de 90.000 milions d’euros de la Unió Europea destinat a Ucraïna, malgrat la intensa pressió rebuda durant la darrera cimera del Consell Europeu. Orbán supedita el seu suport a la restauració del subministrament de petroli rus a través de l’oleoducte Druzhba, del qual acusa Kíiv de bloquejar el flux. Aquesta posició ha provocat dures crítiques per part d’altres líders europeus, com el canceller alemany Friedrich Merz o el president del Consell, António Costa, que consideren que la seva actitud vulnera els principis de cooperació lleial de la UE. Tot i que Ucraïna ha acceptat una missió d’experts per reparar la canonada, Orbán ha qualificat la mesura d’insuficient i manté el bloqueig, deixant l’ajuda financera a l’aire.

Davant l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà, el president dels EUA, Donald Trump, ha fet una crida per formar una “aliança internacional” destinada a reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, controlat per l’Iran. Aquesta proposta, però, ha rebut una acollida freda i no ha obtingut suports clars. Organitzacions clau com l’OTAN i la Unió Europea, a través de la seva representant Kaja Kallas, han descartat una intervenció militar, assenyalant que l’estret està fora de l’àmbit de l’Aliança. Països com Espanya i Alemanya també han rebutjat participar-hi, apostant per la desescalada. Mentrestant, el conflicte continua actiu amb atacs de drons iranians als Emirats Àrabs Units i bombardejos d’Israel sobre l’Iran i el Líban contra Hezbollah. Aquesta inestabilitat ha provocat un augment del preu del petroli i la cancel·lació d’esdeveniments esportius com els Grans Premis de Fórmula 1.

L’escalada de tensió a l’Orient Mitjà ha provocat un augment significatiu del preu del petroli, superant els 100 dòlars per barril, una situació que beneficia directament el pressupost de Rússia. Com a resposta per contenir l’espiral de preus, agreujada per l’amenaça de l’Iran de tancar l’estret d’Ormuz, l’administració de Donald Trump ha decidit aixecar temporalment les sancions al petroli rus que ja es troba en trànsit. Aquesta mesura, confirmada pel Departament del Tresor dels EUA, ha generat un fort rebuig entre els aliats europeus. Líders com Emmanuel Macron (França) i Friedrich Merz (Alemanya), juntament amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski, han qualificat la decisió d’“error”, argumentant que soscava l’estratègia de pressió contra Vladímir Putin i enforteix econòmicament Moscou enmig de la guerra d’Ucraïna.

L’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que ha culminat amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat un conflicte regional en expansió. Aquesta ofensiva, qualificada com una “guerra per elecció” iniciada per Donald Trump sense una amenaça imminent clara, presenta importants dubtes estratègics. Un informe del general Dan Caine adverteix que els EUA podrien esgotar els seus interceptors de míssils THAAD en poques setmanes, fet que suggereix una aposta per un conflicte breu i una revolta interna a l’Iran. L’acció ha generat divisions a la Unió Europea, on la posició crítica d’Espanya ha provocat amenaces de Trump, que l’ha titllat de “país perdedor”. Tot i això, líders com Emmanuel Macron i el cap de l’OTAN, Mark Rutte, han mostrat solidaritat amb Espanya mentre la guerra s’estén amb incidents a l’Iraq i l’Azerbaidjan.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb tallar totes les relacions comercials amb Espanya, qualificant el país d’“aliat terrible”. Aquesta crisi diplomàtica sorgeix arran de la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a un possible atac contra l’Iran, una decisió que l’executiu espanyol defensa basant-se en el respecte al dret internacional i l’aposta per la desescalada. Mentre Trump insisteix que pot utilitzar les bases igualment, el govern espanyol assegura que té recursos per afrontar l’impacte i apel·la als acords bilaterals. Brussel·les ha mostrat el seu suport a Espanya, advertint que protegirà els interessos de la UE. A nivell intern, el president Salvador Illa ha rebutjat les “coaccions”, mentre que el líder del PP, Feijóo, ha criticat la política exterior de Sánchez.

L’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que va culminar amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat una greu escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà. La violència ha continuat amb el bombardeig israelià sobre la reunió de l’Assemblea d’Experts a Qom, convocada per escollir el successor, i el conflicte ja ha causat més de 787 víctimes mortals. Com a resposta, l’Iran ha llançat atacs amb míssils i drons contra països veïns, incloent-hi l’ambaixada nord-americana a Riad i objectius a Doha. Aquesta situació ha provocat el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una via clau per al 20% del petroli i gas mundial. Experts com Joan Tugores adverteixen de l’impacte econòmic sever, especialment per a la Unió Europea per la seva dependència energètica, mentre que Antoni Segura destaca la divisió política europea davant la crisi.

L’escalada de tensió al Pròxim Orient ha culminat amb un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel contra objectius estratègics a l’Iran, després del fracàs de les negociacions nuclears i un gran desplegament militar nord-americà a la zona, que inclou el portaavions Gerald R. Ford. El president Donald Trump ha confirmat l’operació “massiva”, justificant-la per eliminar “amenaces imminents” i fent una crida a la població iraniana a prendre el control del seu govern. L’Iran ha respost amb bombardejos sobre Tel Aviv i bases nord-americanes, qualificant l’ofensiva d’agressió. La comunitat internacional, incloent-hi la Unió Europea i l’ONU amb António Guterres, ha condemnat la violència i ha demanat una desescalada. A Espanya, el president Pedro Sánchez ha rebutjat l’acció unilateral, mentre que ministres com Ernest Urtasun l’han titllada d’il·legal.

El Parlament Europeu ha ajornat la ratificació de l’acord comercial amb els Estats Units a causa de la incertesa jurídica provocada per una sentència del Tribunal Suprem nord-americà que declara il·legals els aranzels imposats pel president Donald Trump. En resposta a la decisió judicial, Trump va amenaçar amb gravàmens encara més elevats, posant en risc el pacte que limitava les taxes sobre productes europeus a un màxim del 15%. La Comissió de Comerç de l’Eurocambra, liderada per Bernd Lange, va exigir “claredat i certesa jurídica” abans de procedir, sent aquesta la segona vegada que es frena el procés després de la crisi de Groenlàndia. Malgrat la situació, el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, ha assegurat que els seus homòlegs nord-americans, com Jamieson Greer, s’han compromès a respectar el tractat, i ha instat l’Eurocambra a continuar amb la seva tramitació.

La Unió Europea ha designat oficialment la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l’Iran (IRGC) com a organització terrorista, una decisió històrica presa com a resposta a la violenta repressió de les protestes antigovernamentals al país. Aquesta mesura, que va requerir l’acord unànime dels 27 estats membres, va ser impulsada per països com Espanya, França, Alemanya i els Països Baixos. La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va subratllar que la repressió no podia quedar sense resposta. Encara que la designació es considera principalment simbòlica, implica la congelació d’actius i la prohibició de viatjar a la UE, equiparant l’IRGC a grups com Al-Qaida. Paral·lelament, la UE ha aprovat un nou paquet de sancions contra alts funcionaris iranians, inclòs el ministre de l’Interior, i entitats acusades de censura i violacions de drets humans.