La tensió a l’estret d’Ormuz ha escalat amb un intercanvi d’atacs entre l’Iran i els Estats Units, posant en perill la fràgil treva vigent. Els EUA afirmen haver destruït sis llanxes de la Guàrdia Revolucionària, mentre que Teheran els acusa d’haver matat cinc civils en vaixells de càrrega. L’enfrontament més recent va incloure el llançament de míssils iranians contra destructors nord-americans i el posterior bombardeig nord-americà de ports com Bandar Abbas. Malgrat la gravetat dels fets, el president Donald Trump ha minimitzat l’incident, qualificant-lo de “carícia”, i ha insistit que l’alto el foc i les negociacions de pau continuen. Paral·lelament, ha llançat el “Projecte Llibertat” per assegurar la navegació a la zona. La Unió Europea ha condemnat els atacs iranians als Emirats Àrabs Units i Oman i es prepara per una possible escassetat de querosè.

L’activista català d’origen palestí Saif Abukeshek, detingut per Israel en aigües internacionals com a membre de la Flotilla Global Sumud, ha endurit la seva protesta iniciant una vaga de fam seca, una acció que posa la seva vida en perill. En resposta, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha exigit el seu alliberament immediat, qualificant la detenció de contrària al dret internacional, i ha instat la Unió Europea a intervenir en la defensa del ciutadà europeu. Paral·lelament, malgrat la intercepció i la detenció de 180 activistes, la Flotilla Global Sumud ha reprès el seu viatge cap a Gaza, salpant des de Grècia cap a Turquia com una “declaració de perseverança”. L’organització manté el seu objectiu de donar suport al poble palestí i també reclama l’alliberament dels activistes retinguts.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la seva intenció d’augmentar al 25% els aranzels sobre els cotxes i camions importats des de la Unió Europea. A través de la xarxa social Truth Social, Trump justifica la mesura acusant la UE d’incomplir l’acord comercial pactat amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que preveia limitar els aranzels al 15%. Aquest pacte, però, encara està pendent de la ratificació final del Parlament Europeu. El president nord-americà ha especificat que els nous aranzels no afectaran els vehicles fabricats en plantes nord-americanes, destacant les inversions rècord al país. En resposta, la Comissió Europea ha negat les acusacions, assegurant que està implementant els compromisos segons els procediments legislatius i ha advertit que mantindrà obertes les seves opcions per protegir els interessos europeus si els EUA prenen mesures unilaterals.

Durant la seva visita històrica a Andorra, el copríncep francès, Emmanuel Macron, ha defensat fermament l’acord d’associació amb la Unió Europea, qualificant-lo de “promesa de futur” i advertint que si els andorrans el rebutgen en referèndum, “la porta no es tornarà a obrir”. Un altre tema central ha estat la despenalització de l’avortament, on Macron ha expressat el seu desig que el debat “progressi” amb respecte a les institucions, considerant “proporcionada” la proposta del govern. La visita també ha estat marcada per les protestes per la crisi de l’habitatge, durant les quals el cap de govern, Xavier Espot, va ser escridassat. L’esdeveniment va tenir un caràcter inèdit per la presència conjunta per primer cop dels dos coprínceps, Macron i Josep-Lluís Serrano Pentinat, en una sessió solemne al Consell General.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, proposarà formalment a la Unió Europea la suspensió de l’acord d’associació amb Israel durant la pròxima reunió de ministres d’Afers Exteriors. Aquesta decisió, anunciada en un acte de precampanya a Andalusia, es fonamenta en l’acusació que el govern de Benjamin Netanyahu viola sistemàticament el dret internacional i els drets humans, contravenint els valors fonamentals de la UE. La iniciativa ja compta amb el suport previ d’Irlanda i Eslovènia, països que van signar una carta conjunta amb Espanya demanant la revisió de l’acord. La proposta espanyola se suma a la pressió d’una Iniciativa Ciutadana Europea que va recollir un milió de signatures amb el mateix objectiu. En resposta, el ministre d’Exteriors israelià, Gideon Saar, ha qualificat la postura de Sánchez d’hipòcrita.

Les eleccions a Hongria han marcat la fi del llarg mandat del primer ministre ultranacionalista Viktor Orbán, el partit del qual, Fidesz, ha estat derrotat per la formació Tisza, liderada per Péter Magyar. Aquest resultat suposa un cop significatiu per a l’onada populista d’extrema dreta a Europa i per als aliats internacionals d’Orbán, com Donald Trump, Vladímir Putin i Benjamin Netanyahu, que li havien mostrat un suport explícit. La campanya va estar tensa, amb acusacions de desinformació orquestrada pel Kremlin contra l’oposició i filtracions que evidenciaven la col·laboració del govern hongarès amb Rússia en detriment dels interessos de la Unió Europea. La victòria de Magyar, un conservador europeista i antic membre de Fidesz adscrit al Partit Popular Europeu, és vista a Brussel·les com un alleujament que reforça la cohesió comunitària, especialment després dels bloquejos d’Orbán a l’ajuda per a Ucraïna.

Els ministres d’Economia d’Espanya, Itàlia, Alemanya, Àustria i Portugal, encapçalats pel vicepresident espanyol Carlos Cuerpo, han sol·licitat formalment a la Comissió Europea la creació d’un impost coordinat per gravar els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques. La petició, formalitzada en una carta conjunta, té com a objectiu mitigar l’impacte econòmic de l’encariment del petroli arran del conflicte a l’Orient Mitjà, evitant que el cost recaigui exclusivament sobre els consumidors i els pressupostos públics. Aquesta proposta es fonamenta en el precedent d’una contribució de solidaritat temporal que la Unió Europea ja va implementar el 2022 després de la invasió d’Ucraïna. La demanda es veu reforçada per un informe de Greenpeace, que calcula que les petrolieres espanyoles van obtenir guanys addicionals d’uns 11,5 milions d’euros diaris durant les primeres setmanes de la crisi.

La Fiscalia Europea (EPPO) ha iniciat una investigació per un presumpte frau en l’ús de fons de la Unió Europea destinats al manteniment de la línia d’alta velocitat Madrid-Sevilla, concretament en el tram proper a Adamuz (Còrdova). Aquesta actuació es produeix en el mateix lloc on un accident ferroviari va causar la mort de 46 persones. La investigació se centra en una subvenció de més de 111 milions d’euros atorgada per la Comissió Europea el 2024 per modernitzar una infraestructura que ja havia estat qualificada d’obsoleta. Paral·lelament, una investigació judicial sobre el sinistre apunta a una possible fractura del carril com a causa principal. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha afirmat que la intervenció de l’EPPO és un procediment habitual en casos amb finançament europeu, mentre que el contracte de millora va ser adjudicat a la UTE Guadalmez-Còrdova.

El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, manté el seu veto al macropréstec de 90.000 milions d’euros de la Unió Europea destinat a Ucraïna, malgrat la intensa pressió rebuda durant la darrera cimera del Consell Europeu. Orbán supedita el seu suport a la restauració del subministrament de petroli rus a través de l’oleoducte Druzhba, del qual acusa Kíiv de bloquejar el flux. Aquesta posició ha provocat dures crítiques per part d’altres líders europeus, com el canceller alemany Friedrich Merz o el president del Consell, António Costa, que consideren que la seva actitud vulnera els principis de cooperació lleial de la UE. Tot i que Ucraïna ha acceptat una missió d’experts per reparar la canonada, Orbán ha qualificat la mesura d’insuficient i manté el bloqueig, deixant l’ajuda financera a l’aire.

Davant l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà, el president dels EUA, Donald Trump, ha fet una crida per formar una “aliança internacional” destinada a reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, controlat per l’Iran. Aquesta proposta, però, ha rebut una acollida freda i no ha obtingut suports clars. Organitzacions clau com l’OTAN i la Unió Europea, a través de la seva representant Kaja Kallas, han descartat una intervenció militar, assenyalant que l’estret està fora de l’àmbit de l’Aliança. Països com Espanya i Alemanya també han rebutjat participar-hi, apostant per la desescalada. Mentrestant, el conflicte continua actiu amb atacs de drons iranians als Emirats Àrabs Units i bombardejos d’Israel sobre l’Iran i el Líban contra Hezbollah. Aquesta inestabilitat ha provocat un augment del preu del petroli i la cancel·lació d’esdeveniments esportius com els Grans Premis de Fórmula 1.