Després de més de 25 anys de negociacions, la Unió Europea ha donat suport a l’acord de lliure comerç amb el Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai), un pacte celebrat per líders com Ursula von der Leyen, António Costa i Pedro Sánchez. Aquest acord històric crearà la zona de lliure comerç més gran del món, eliminant la majoria d’aranzels entre els dos blocs. No obstant això, l’aprovació s’ha aconseguit amb una majoria ajustada i malgrat la forta oposició del sector agrícola i de països com França, que temen la competència deslleial de productes amb estàndards diferents. Per superar les reticències, la Comissió Europea ha establert salvaguardes per a productes sensibles i ha promès reforçar els controls. L’acord, que serà signat al Paraguai, beneficiarà sectors industrials catalans com l’automoció i la maquinària, però suposa un risc per a l’agricultura local, especialment per a l’arròs, el vi i l’oli d’oliva.
Les protestes a l’Iran, iniciades a finals de desembre per motius econòmics, han escalat fins a convertir-se en una revolta generalitzada contra el règim de l’aiatol·là Ali Jamentei. El govern iranià respon amb una repressió violenta, bloquejos d’internet i qualificant els manifestants de “terroristes” i “enemics de Déu”, un càrrec castigat amb la pena de mort. Les xifres de víctimes varien dràsticament, amb l’Organització de Mujahidins del Poble de l’Iran (OMPI) reportant més de 3.000 morts, mentre altres fonts parlen de centenars. En aquest context, el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb una intervenció militar, provocant que Israel activi l’“alerta màxima”. Teheran acusa els EUA i Israel, liderat per Benjamin Netanyahu, d’ingerència i de fomentar la inestabilitat, denunciant-ho a l’ONU. Per la seva banda, la Unió Europea avalua imposar sancions més severes contra l’Iran per la repressió.
A partir de l’1 de gener de 2026, Bulgària es converteix en el 21è país de la Unió Europea a adoptar l’euro, substituint la seva antiga moneda, el lev. Aquesta incorporació representa un pas simbòlic d’integració per al país, que inicia un període de transició durant el qual les dues monedes coexistiran per facilitar l’adaptació dels ciutadans. Amb aquesta ampliació, la zona euro continua creixent, tot i que sis estats membres encara mantenen les seves pròpies divises. Països com la República Txeca, Hongria, Polònia, Romania i Suècia estan obligats a unir-s’hi quan compleixin els criteris de convergència, mentre que Dinamarca manté una clàusula d’exclusió voluntària. Les noves monedes búlgares mostraran símbols nacionals com el genet de Madara i figures clau de la seva història, com Sant Paisi d’Hilendar i Ivan de Rila.
La Unió Europea ha acordat finalment atorgar un préstec de 90.000 milions d’euros a Ucraïna mitjançant l’emissió de deute conjunt, una decisió presa pel Consell Europeu per garantir el finançament de Kíiv durant els pròxims dos anys. Aquesta solució arriba després del fracàs de la proposta inicial de la Comissió Europea, impulsada per Ursula von der Leyen, que pretenia utilitzar els actius russos congelats com a garantia. El pla va ser bloquejat per Bèlgica, governada per Bart De Wever, a causa dels riscos legals i financers que suposava, ja que la major part d’aquests fons es troben a l’entitat financera Euroclear, amb seu a Brussel·les. Tot i que s’ha optat per l’endeutament comú, superant les reticències inicials de països com Hongria, la UE es reserva el dret d’utilitzar els actius russos en el futur per reemborsar el préstec si Rússia no paga les reparacions de guerra.
Set anys després del Brexit, el Regne Unit ha acordat amb la Unió Europea la seva reincorporació al programa d’intercanvi d’estudiants Erasmus+ a partir del gener de 2027. Aquest acord, confirmat en un comunicat conjunt per Maros Sefcovic i Nick Thomas-Symonds, representa un pas simbòlic i concret en l’acostament entre Londres i Brussel·les. Per al curs 2027-2028, el Regne Unit aportarà 649 milions d’euros, i es preveu que més de 100.000 persones se’n beneficiïn el primer any. Una de les condicions clau és la reducció de les matrícules per als estudiants europeus, que passaran a pagar un màxim de 9.535 lliures, equiparant-se als estudiants britànics. Aquesta mesura busca millorar les perspectives professionals dels joves, especialment els d’entorns desafavorits. L’aliança estratègica també inclou la participació britànica en el mercat interior elèctric de la UE.
L’administració de Donald Trump ha dissenyat un pla estratègic, anomenat “Make Europe Great Again” (MEGA), amb l’objectiu de remodelar Europa política i socialment, fet que ha escandalitzat la Unió Europea. Aquesta agenda busca la fragmentació de la UE, el debilitament d’institucions com l’euro i l’espai Schengen, i la potenciació de partits d’extrema dreta a països clau com Hongria i Itàlia. Trump i els seus aliats, com Elon Musk, ja han practicat ingerències donant suport a líders com Viktor Orbán. L’extrema dreta europea acull positivament l’atac a les institucions comunitàries, tot i que la intervenció nord-americana xoca amb el seu ultranacionalisme. Segons l’exassessor George Lombardi, líders com Giorgia Meloni ho interpreten com una ofensiva contra els “buròcrates”. El pla també preveu reduir les responsabilitats dels EUA a l’OTAN, deixant Europa en una posició de fragilitat.
Els ministres de l’Interior de la Unió Europea han acordat un enduriment de la política migratòria per accelerar les deportacions de persones en situació irregular. La nova legislació, que complementa el pacte migratori, permetrà la creació de centres de deportació fora del territori comunitari i flexibilitza la definició de “tercer país segur”, facilitant l’expulsió de sol·licitants d’asil a països pels quals només hagin transitat. Aquesta mesura, impulsada per països com Dinamarca, va rebre el vot en contra d’Espanya, on el ministre Fernando Grande-Marlaska va expressar “seriosos dubtes jurídics”. Experts com Ricard Zapata i organitzacions com Amnistia Internacional critiquen durament aquest gir, argumentant que soscava els valors fundacionals de la UE i els drets humans, i l’atribueixen a la creixent influència de l’extrema dreta en les polítiques comunitàries.
El president del Consell Europeu, António Costa, ha rebutjat enèrgicament la nova estratègia de seguretat de l’administració de Donald Trump, qualificant-la d’“amenaça d’interferència inacceptable” en la política europea. El document nord-americà dona suport explícit a les formacions polítiques d’extrema dreta a Europa, a les quals anomena “forces patriòtiques”, i planteja un escenari de “fi de la civilització europea” a causa de les polítiques migratòries i la pèrdua d’identitat. Costa ha subratllat que els aliats no han d’intervenir en els afers interns dels altres i que els EUA no poden decidir quins partits són bons per als ciutadans europeus. Aquest enfrontament posa de manifest la creixent divergència de visions entre la Unió Europea i Washington sobre el multilateralisme, l’ordre internacional i el canvi climàtic. Tot i considerar els EUA un soci essencial, Costa ha defensat que Europa ha de reforçar-se i assumir el lideratge de l’OTAN l’any 2027.
L’administració de Donald Trump ha presentat una nova Estratègia de Seguretat Nacional que estableix el suport explícit dels Estats Units als “partits patriòtics” d’extrema dreta a Europa. El document argumenta que el continent s’enfronta a una “desaparició de la civilització” a causa de les polítiques migratòries, la “censura” i l’“asfíxia reguladora”. L’objectiu declarat és “corregir la trajectòria” europea, criticant la seva despesa militar insuficient i la seva gestió de la guerra d’Ucraïna. Davant d’aquesta postura, la reacció europea ha estat mesurada. Mentre la Comissió Europea estudia el text, l’alta representant d’Exteriors de la UE, Kaja Kallas, ha reafirmat que els EUA són el “màxim aliat” i ha reconegut que algunes de les crítiques, com la manca de confiança europea davant Rússia, són certes.
La pesta porcina africana (PPA) s’ha estès de manera imparable per Europa des de la seva entrada a la Unió Europea el 2014, provocant la mort de més de 3 milions d’animals i mantenint brots actius en 14 estats. El virus, transmès principalment per senglars i agreujat per la manca de mesures de seguretat en algunes explotacions, ha generat situacions crítiques com la de Romania, el país amb més porcs afectats. En canvi, Bèlgica representa un model d’èxit en aconseguir erradicar la malaltia en dos anys. En aquest context, la farmacèutica catalana Hipra lidera un consorci europeu per desenvolupar una vacuna. Després d’anys d’investigació en col·laboració amb el CSIC, l’empresa ha obtingut prototips prometedors i preveu iniciar els assajos en animals el 2026 per combatre aquest virus tan complex.