La treva entre Israel i Hamas es troba en un punt crític, amb acusacions creuades de violació que han escalat la tensió. Després d’un incident a Rafah, el primer ministre Benjamin Netanyahu va ordenar nous atacs contra Gaza, que van causar almenys 15 morts, mentre que Israel va realitzar un altre bombardeig al centre de la Franja malgrat l’alto el foc. En aquest context, els Estats Units han intervingut de manera decisiva: el president Donald Trump ha llançat un ultimàtum de 48 hores a Hamas per al lliurament dels cossos dels 13 ostatges restants. Al mateix temps, el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha acusat la UNRWA de ser una “subsidiària de Hamas”, buscant excloure-la del repartiment d’ajuda humanitària, i ha plantejat una resolució a l’ONU per desplegar una força internacional. Per la seva banda, el negociador de Hamas, Khalil al-Haia, ha reafirmat el seu compromís de continuar la recerca dels cossos per evitar una nova escalada bèl·lica.

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) ha exigit a Israel que, en la seva condició de “potència ocupant”, compleixi amb la seva “obligació” de facilitar l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza i garanteixi les necessitats bàsiques de la població. En una decisió llegida pel jutge Yuji Iwasawa, el tribunal prohibeix explícitament l’ús de la fam com a mètode de guerra i destaca les conseqüències catastròfiques que el bloqueig de subministraments ha provocat. La sentència també rebutja les acusacions israelianes contra la UNRWA, afirmant que no s’ha pogut fonamentar la seva vinculació amb el terrorisme i que facilitar la seva tasca és un deure. A més, el tribunal adverteix contra els trasllats forçosos de civils, una pràctica prohibida pel dret internacional. El govern israelià ha qualificat la resolució, que té una càrrega moral i jurídica rellevant, de política.