El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, manté el seu veto al macropréstec de 90.000 milions d’euros de la Unió Europea destinat a Ucraïna, malgrat la intensa pressió rebuda durant la darrera cimera del Consell Europeu. Orbán supedita el seu suport a la restauració del subministrament de petroli rus a través de l’oleoducte Druzhba, del qual acusa Kíiv de bloquejar el flux. Aquesta posició ha provocat dures crítiques per part d’altres líders europeus, com el canceller alemany Friedrich Merz o el president del Consell, António Costa, que consideren que la seva actitud vulnera els principis de cooperació lleial de la UE. Tot i que Ucraïna ha acceptat una missió d’experts per reparar la canonada, Orbán ha qualificat la mesura d’insuficient i manté el bloqueig, deixant l’ajuda financera a l’aire.

L’administració de Donald Trump ha dissenyat un pla estratègic, anomenat “Make Europe Great Again” (MEGA), amb l’objectiu de remodelar Europa política i socialment, fet que ha escandalitzat la Unió Europea. Aquesta agenda busca la fragmentació de la UE, el debilitament d’institucions com l’euro i l’espai Schengen, i la potenciació de partits d’extrema dreta a països clau com Hongria i Itàlia. Trump i els seus aliats, com Elon Musk, ja han practicat ingerències donant suport a líders com Viktor Orbán. L’extrema dreta europea acull positivament l’atac a les institucions comunitàries, tot i que la intervenció nord-americana xoca amb el seu ultranacionalisme. Segons l’exassessor George Lombardi, líders com Giorgia Meloni ho interpreten com una ofensiva contra els “buròcrates”. El pla també preveu reduir les responsabilitats dels EUA a l’OTAN, deixant Europa en una posició de fragilitat.