La victòria electoral de Péter Magyar a Hongria ha posat fi a l’era de Viktor Orbán, un fet que representa un terratrèmol polític a Europa. Magyar, un conservador europeista del partit Tisza, va aconseguir el triomf en aglutinar l’oposició democràtica en un cordó sanitari contra el populisme d’extrema dreta. Aquesta derrota és un cop dur per a la internacional de la dreta radical, ja que l’Hongria d’Orbán era un pilar organitzatiu i financer clau, donant suport a partits com Vox a través de centres com el Centre de Drets Fonamentals. El resultat evidencia que el suport de Donald Trump no és garantia d’èxit i coincideix amb fissures creixents en el bloc ultra, com les tensions entre Giorgia Meloni i Trump. A Espanya, mentre Alberto Núñez Feijóo ha intentat capitalitzar el resultat, aquest suposa un revés per a Vox i Aliança Catalana, que tenien Orbán com a referent.
Les eleccions a Hongria han marcat la fi del llarg mandat del primer ministre ultranacionalista Viktor Orbán, el partit del qual, Fidesz, ha estat derrotat per la formació Tisza, liderada per Péter Magyar. Aquest resultat suposa un cop significatiu per a l’onada populista d’extrema dreta a Europa i per als aliats internacionals d’Orbán, com Donald Trump, Vladímir Putin i Benjamin Netanyahu, que li havien mostrat un suport explícit. La campanya va estar tensa, amb acusacions de desinformació orquestrada pel Kremlin contra l’oposició i filtracions que evidenciaven la col·laboració del govern hongarès amb Rússia en detriment dels interessos de la Unió Europea. La victòria de Magyar, un conservador europeista i antic membre de Fidesz adscrit al Partit Popular Europeu, és vista a Brussel·les com un alleujament que reforça la cohesió comunitària, especialment després dels bloquejos d’Orbán a l’ajuda per a Ucraïna.
El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, manté el seu veto al macropréstec de 90.000 milions d’euros de la Unió Europea destinat a Ucraïna, malgrat la intensa pressió rebuda durant la darrera cimera del Consell Europeu. Orbán supedita el seu suport a la restauració del subministrament de petroli rus a través de l’oleoducte Druzhba, del qual acusa Kíiv de bloquejar el flux. Aquesta posició ha provocat dures crítiques per part d’altres líders europeus, com el canceller alemany Friedrich Merz o el president del Consell, António Costa, que consideren que la seva actitud vulnera els principis de cooperació lleial de la UE. Tot i que Ucraïna ha acceptat una missió d’experts per reparar la canonada, Orbán ha qualificat la mesura d’insuficient i manté el bloqueig, deixant l’ajuda financera a l’aire.
L’administració de Donald Trump ha dissenyat un pla estratègic, anomenat “Make Europe Great Again” (MEGA), amb l’objectiu de remodelar Europa política i socialment, fet que ha escandalitzat la Unió Europea. Aquesta agenda busca la fragmentació de la UE, el debilitament d’institucions com l’euro i l’espai Schengen, i la potenciació de partits d’extrema dreta a països clau com Hongria i Itàlia. Trump i els seus aliats, com Elon Musk, ja han practicat ingerències donant suport a líders com Viktor Orbán. L’extrema dreta europea acull positivament l’atac a les institucions comunitàries, tot i que la intervenció nord-americana xoca amb el seu ultranacionalisme. Segons l’exassessor George Lombardi, líders com Giorgia Meloni ho interpreten com una ofensiva contra els “buròcrates”. El pla també preveu reduir les responsabilitats dels EUA a l’OTAN, deixant Europa en una posició de fragilitat.