Les forces de seguretat investiguen diversos crims recents a Espanya. A Cantàbria, la Guàrdia Civil ha detingut un home a Pedreña com a presumpte autor de l’assassinat de la seva parella; el sospitós tenia antecedents per violència masclista i va ser qui va alertar les autoritats. Aquest cas podria ser la dotzena víctima mortal per violència de gènere de l’any. Paral·lelament, a Osca, una jutgessa ha ordenat l’ingrés a presó d’un dels detinguts per l’assassinat d’una dona a Colungo, un cas que inicialment es va investigar com un suïcidi. El Ministeri d’Igualtat ha confirmat aquest fet com el tretzè feminicidi de l’any, i el marit de la víctima també es troba detingut. D’altra banda, a Badalona, els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’un home de 37 anys en un local d’oci del barri de Llefià, sense que de moment s’hagin produït detencions.

Les mobilitzacions pel 8M a Barcelona han estat marcades per una divisió ideològica que ha resultat en dues manifestacions principals, a més d’una vaga estudiantil prèvia convocada pel Sindicat d’Estudiants i Lliures i Combatives el 6 de març contra la violència masclista. La marxa majoritària, de caràcter transfeminista i anticolonial, ha posat el focus en la lluita contra l’imperialisme, el racisme i els conflictes globals com el genocidi a Gaza. Aquesta convocatòria, que defensa la regulació del treball sexual, s’ha contraposat a una altra manifestació organitzada per la Coordinadora 8M – Moviment Feminista i Feministes de Catalunya, amb Sílvia Carrasco com a portaveu, que ha centrat la seva reivindicació en l’abolició de la prostitució. Malgrat les discrepàncies, ambdues mobilitzacions han compartit la denúncia contra la violència masclista, la bretxa salarial i l’avanç de l’extrema dreta.

El moviment feminista a Catalunya té una llarga trajectòria que, segons la historiadora Isabel Segura, es va consolidar a finals del segle XIX i va sobreviure de manera clandestina durant el franquisme. Un punt d’inflexió clau van ser les Jornades Catalanes de la Dona de 1976, que van rellançar la lluita pública per la igualtat. No obstant això, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, adverteix que cap d’aquestes conquestes està garantida i assenyala els reptes actuals, com l’auge de la ultradreta i el seu discurs negacionista de la violència masclista. Menor considera que la divisió interna del moviment el debilita davant d’aquestes amenaces i subratlla la importància d’abordar debats complexos com l’abolicionisme de la prostitució o la llei trans, a més de reforçar la coeducació per combatre la influència de l’extrema dreta en els joves.

Les forces de seguretat han resolt dos casos de violència greu a Catalunya amb la detenció dels presumptes autors. En una operació coordinada entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, es va arrestar a Onil un home de 24 anys acusat d’una doble temptativa d’homicidi per violència masclista a Calella. L’agressió, ocorreguda el 8 de gener, va deixar la seva exparella i la mare d’aquesta greument ferides, i la filla roman ingressada en estat crític. D’altra banda, al barri de Sant Andreu de Barcelona, els Mossos d’Esquadra van detenir un jove de 20 anys per la mort violenta d’un altre home. El detingut va alertar ell mateix al telèfon 112 després d’haver ferit la víctima amb una arma blanca al seu domicili. La Divisió d’Investigació Criminal s’ha fet càrrec d’ambdues investigacions per esclarir els fets.

La candidata a fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, ha comparegut al Congrés dels Diputats per al seu examen d’idoneïtat, on ha qualificat la condemna del seu predecessor, Álvaro García Ortiz, com una “profunda ferida” que espera curar durant el seu mandat. Tot i lamentar la situació, ha defensat la tasca de García Ortiz per modernitzar la institució. Durant la seva intervenció, Peramato ha destacat la seva llarga trajectòria en la lluita contra la violència masclista i ha promès fermesa contra el negacionisme i la corrupció, defensant l’autonomia de la Fiscalia. A més, ha fet una crida al consens parlamentari per aprovar la reforma del sistema de justícia penal, coneguda com a “llei Bolaños” i impulsada pel ministre Félix Bolaños, considerant-la crucial per a l’eficiència i modernització del sistema judicial espanyol.

Dues enquestes recents, una a Catalunya i una a nivell estatal, posen de manifest la naturalesa persistent i estructural de la violència contra les dones. Segons l’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, el 67,3% de les dones ha patit violència sexual al llarg de la seva vida, un fenomen que la consellera Núria Parlon ha qualificat d’estructural. A nivell estatal, una macroenquesta revela que una de cada tres dones ha patit violència masclista per part de la seva parella o exparella. Ambdós estudis coincideixen a destacar el notable creixement de la violència digital, que a Catalunya ja afecta una de cada quatre dones. Un altre punt clau és el baix índex de denúncies, un “silenci estadístic” on només un 6% dels fets delictius es reporten formalment, sovint per la normalització o el vincle amb l’agressor. Aquesta violència té conseqüències greus per a la salut mental, amb un risc d’intents de suïcidi onze vegades superior entre les víctimes.

El govern de Pedro Sánchez ha proposat Teresa Peramato com a nova fiscal general de l’Estat per substituir Álvaro García Ortiz, un nomenament que ha rebut l’aval unànime del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquest òrgan ha certificat que Peramato compleix els requisits legals, destacant el seu reconegut prestigi i els seus 35 anys de carrera. Considerada una de les expertes més importants en la lluita contra la violència masclista, Peramato és membre de la Unió Progressista de Fiscals i ha defensat públicament la llei del “només sí és sí”, a més d’impulsar la tipificació de la violència vicària. A diferència del seu predecessor, la seva designació ha generat un ampli consens entre les associacions de jutges i fiscals, que en destaquen la solvència tècnica i el rigor professional en un moment delicat per a la institució.

La violència sexual digital a Catalunya és un fenomen creixent que afecta una part significativa de la població femenina. Segons l’enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, una de cada quatre dones ha patit aquest tipus d’agressió, que genera un impacte psicològic només superat per la violació. Tot i que les joves són un col·lectiu molt vulnerable, dades de l’entitat Fembloc, analitzades per la seva coordinadora Eva Cruells, revelen que més del 70% de les dones que demanen ajuda per assetjament digital tenen més de 30 anys. Aquesta realitat s’emmarca en un context on dues de cada tres dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida, però la taxa de denúncia és excepcionalment baixa, situant-se al voltant del 6%, fet que invisibilitza la magnitud real del problema.

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, diverses ciutats catalanes van acollir manifestacions el 25 de novembre per denunciar les violències masclistes. La mobilització principal, a Barcelona, va ser convocada per Novembre Feminista sota el lema “Teixim resistències” i va aplegar 1.400 participants, segons la Guàrdia Urbana. La marxa va recórrer el centre de la ciutat fins a la plaça d’Antoni Maura, on es va llegir un manifest que exigia més recursos i una justícia feminista per combatre la impunitat institucional. Durant la protesta, es van sentir clams contra el racisme i en suport a Palestina, reflectint la connexió de la lluita feminista amb altres moviments de drets humans. A més de Barcelona, també es van organitzar actes a Girona, Lleida i Reus. Aquesta jornada reivindicativa es va emmarcar en un context d’alerta, subratllat per l’Hospital Clínic, que ha registrat un augment de les atencions per violència sexual per cinquè any consecutiu.

La condemna històrica del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de dades reservades en el cas que afecta Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, ha provocat la seva dimissió immediata. García Ortiz va renunciar per “protegir la Fiscalia” després de ser inhabilitat per dos anys, en un fet que ha intensificat la tensió política. La presidenta madrilenya va exigir la dimissió de Pedro Sánchez, acusant-lo d’un abús arbitrari del poder i de pràctiques antidemocràtiques. Com a resposta, el govern espanyol ha proposat com a successora Teresa Peramato, una fiscal de la Unió Progressista de Fiscals amb una llarga trajectòria i reconeguda experta en la lluita contra la violència masclista. El seu nomenament definitiu està pendent d’un informe no vinculant del CGPJ i la seva compareixença al Congrés.