Un home de 67 anys ha estat detingut a Barcelona com a presumpte autor de la mort violenta de la seva mare, de 92 anys. Els fets van tenir lloc en un centre sociosanitari del districte de Sant Andreu, on la víctima estava ingressada. Va ser el mateix fill qui va alertar els serveis d’emergència a través d’una trucada al 112 per confessar el crim. Agents dels Mossos d’Esquadra es van desplaçar al lloc, van verificar els fets i van procedir a la seva detenció. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) del cos policial ha obert una investigació per esclarir les causes del succés. Tant el Departament d’Igualtat i Feminisme com l’Ajuntament de Barcelona han condemnat l’acte, qualificant-lo de feminicidi i assenyalant que es tracta del primer d’aquestes característiques registrat a Catalunya durant l’any 2026.

Dos tràgics successos de violència en l’àmbit familiar han tingut lloc recentment. A Shreveport, Louisiana, el veterà de l’exèrcit Shamar Elkins va assassinar a trets vuit menors, set dels quals eren els seus fills, i va ferir dues dones abans de ser abatut per la policia. Segons els seus familiars, Elkins tenia problemes de salut mental. Aquest fet ha estat qualificat com el tiroteig més mortífer als Estats Units des del 2024. D’altra banda, a Seseña, Toledo, una dona de 43 anys va ser assassinada per la seva exparella, un home de 50 anys amb antecedents per violència masclista que posteriorment es va suïcidar. La Guàrdia Civil va descobrir els cossos després de rebre diverses trucades d’alerta, incloent-hi una de la mateixa víctima demanant auxili.

Les forces de seguretat investiguen diversos crims recents a Espanya. A Cantàbria, la Guàrdia Civil ha detingut un home a Pedreña com a presumpte autor de l’assassinat de la seva parella; el sospitós tenia antecedents per violència masclista i va ser qui va alertar les autoritats. Aquest cas podria ser la dotzena víctima mortal per violència de gènere de l’any. Paral·lelament, a Osca, una jutgessa ha ordenat l’ingrés a presó d’un dels detinguts per l’assassinat d’una dona a Colungo, un cas que inicialment es va investigar com un suïcidi. El Ministeri d’Igualtat ha confirmat aquest fet com el tretzè feminicidi de l’any, i el marit de la víctima també es troba detingut. D’altra banda, a Badalona, els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’un home de 37 anys en un local d’oci del barri de Llefià, sense que de moment s’hagin produït detencions.

Les mobilitzacions pel 8M a Barcelona han estat marcades per una divisió ideològica que ha resultat en dues manifestacions principals, a més d’una vaga estudiantil prèvia convocada pel Sindicat d’Estudiants i Lliures i Combatives el 6 de març contra la violència masclista. La marxa majoritària, de caràcter transfeminista i anticolonial, ha posat el focus en la lluita contra l’imperialisme, el racisme i els conflictes globals com el genocidi a Gaza. Aquesta convocatòria, que defensa la regulació del treball sexual, s’ha contraposat a una altra manifestació organitzada per la Coordinadora 8M – Moviment Feminista i Feministes de Catalunya, amb Sílvia Carrasco com a portaveu, que ha centrat la seva reivindicació en l’abolició de la prostitució. Malgrat les discrepàncies, ambdues mobilitzacions han compartit la denúncia contra la violència masclista, la bretxa salarial i l’avanç de l’extrema dreta.

El moviment feminista a Catalunya té una llarga trajectòria que, segons la historiadora Isabel Segura, es va consolidar a finals del segle XIX i va sobreviure de manera clandestina durant el franquisme. Un punt d’inflexió clau van ser les Jornades Catalanes de la Dona de 1976, que van rellançar la lluita pública per la igualtat. No obstant això, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, adverteix que cap d’aquestes conquestes està garantida i assenyala els reptes actuals, com l’auge de la ultradreta i el seu discurs negacionista de la violència masclista. Menor considera que la divisió interna del moviment el debilita davant d’aquestes amenaces i subratlla la importància d’abordar debats complexos com l’abolicionisme de la prostitució o la llei trans, a més de reforçar la coeducació per combatre la influència de l’extrema dreta en els joves.

Les forces de seguretat han resolt dos casos de violència greu a Catalunya amb la detenció dels presumptes autors. En una operació coordinada entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, es va arrestar a Onil un home de 24 anys acusat d’una doble temptativa d’homicidi per violència masclista a Calella. L’agressió, ocorreguda el 8 de gener, va deixar la seva exparella i la mare d’aquesta greument ferides, i la filla roman ingressada en estat crític. D’altra banda, al barri de Sant Andreu de Barcelona, els Mossos d’Esquadra van detenir un jove de 20 anys per la mort violenta d’un altre home. El detingut va alertar ell mateix al telèfon 112 després d’haver ferit la víctima amb una arma blanca al seu domicili. La Divisió d’Investigació Criminal s’ha fet càrrec d’ambdues investigacions per esclarir els fets.

La candidata a fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, ha comparegut al Congrés dels Diputats per al seu examen d’idoneïtat, on ha qualificat la condemna del seu predecessor, Álvaro García Ortiz, com una “profunda ferida” que espera curar durant el seu mandat. Tot i lamentar la situació, ha defensat la tasca de García Ortiz per modernitzar la institució. Durant la seva intervenció, Peramato ha destacat la seva llarga trajectòria en la lluita contra la violència masclista i ha promès fermesa contra el negacionisme i la corrupció, defensant l’autonomia de la Fiscalia. A més, ha fet una crida al consens parlamentari per aprovar la reforma del sistema de justícia penal, coneguda com a “llei Bolaños” i impulsada pel ministre Félix Bolaños, considerant-la crucial per a l’eficiència i modernització del sistema judicial espanyol.

Dues enquestes recents, una a Catalunya i una a nivell estatal, posen de manifest la naturalesa persistent i estructural de la violència contra les dones. Segons l’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, el 67,3% de les dones ha patit violència sexual al llarg de la seva vida, un fenomen que la consellera Núria Parlon ha qualificat d’estructural. A nivell estatal, una macroenquesta revela que una de cada tres dones ha patit violència masclista per part de la seva parella o exparella. Ambdós estudis coincideixen a destacar el notable creixement de la violència digital, que a Catalunya ja afecta una de cada quatre dones. Un altre punt clau és el baix índex de denúncies, un “silenci estadístic” on només un 6% dels fets delictius es reporten formalment, sovint per la normalització o el vincle amb l’agressor. Aquesta violència té conseqüències greus per a la salut mental, amb un risc d’intents de suïcidi onze vegades superior entre les víctimes.

El govern de Pedro Sánchez ha proposat Teresa Peramato com a nova fiscal general de l’Estat per substituir Álvaro García Ortiz, un nomenament que ha rebut l’aval unànime del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquest òrgan ha certificat que Peramato compleix els requisits legals, destacant el seu reconegut prestigi i els seus 35 anys de carrera. Considerada una de les expertes més importants en la lluita contra la violència masclista, Peramato és membre de la Unió Progressista de Fiscals i ha defensat públicament la llei del “només sí és sí”, a més d’impulsar la tipificació de la violència vicària. A diferència del seu predecessor, la seva designació ha generat un ampli consens entre les associacions de jutges i fiscals, que en destaquen la solvència tècnica i el rigor professional en un moment delicat per a la institució.

La violència sexual digital a Catalunya és un fenomen creixent que afecta una part significativa de la població femenina. Segons l’enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, una de cada quatre dones ha patit aquest tipus d’agressió, que genera un impacte psicològic només superat per la violació. Tot i que les joves són un col·lectiu molt vulnerable, dades de l’entitat Fembloc, analitzades per la seva coordinadora Eva Cruells, revelen que més del 70% de les dones que demanen ajuda per assetjament digital tenen més de 30 anys. Aquesta realitat s’emmarca en un context on dues de cada tres dones han patit alguna forma de violència sexual al llarg de la seva vida, però la taxa de denúncia és excepcionalment baixa, situant-se al voltant del 6%, fet que invisibilitza la magnitud real del problema.