L’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, d’ordenar la represa dels assajos nuclears després de més de tres dècades de moratòria ha generat una gran incertesa global. Aquesta decisió sorgeix com a resposta directa a les recents demostracions de força de Vladímir Putin, qui ha presentat proves exitoses de noves armes com el dron submarí Posidó i el míssil Burevéstnik, ambdós de propulsió nuclear i dissenyats per ser indetectables. Tot i que el Kremlin aclareix que les seves proves no van ser detonacions, l’ordre de Trump és ambigua i podria referir-se tant a explosions reals —considerades innecessàries pels experts gràcies a les simulacions modernes— com a la modernització de míssils. Aquesta escalada armamentística contrasta amb l’acostament diplomàtic entre Trump i el líder xinès, Xi Jinping, materialitzat en una cimera a Corea del Sud amb acords comercials significatius, en un context marcat per l’expiració de tractats clau com el Nou Start.

La Unió Europea i els Estats Units han intensificat la pressió sobre Rússia amb noves mesures punitives coordinades. La UE ha aprovat el seu 19è paquet de sancions, centrat a accelerar la prohibició del gas rus, en una decisió presa just abans d’una cimera a Brussel·les amb Volodímir Zelenski. Paral·lelament, el president nord-americà, Donald Trump, ha imposat sancions a les principals petrolieres russes, Rosneft i Lukoil, després de cancel·lar una reunió prevista amb Vladímir Putin. En aquest context, el govern de Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya s’adhereix a la iniciativa PURL de l’OTAN per adquirir armament dels EUA per a Ucraïna. Els líders europeus també discuteixen un préstec multimilionari per a Kíiv, que es podria finançar amb actius russos congelats, una proposta que genera reticències a Bèlgica.