El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha anunciat des del Fòrum Econòmic de Davos la celebració d’una reunió trilateral amb Rússia i els Estats Units als Emirats Àrabs per avançar cap al final de la guerra. Aquesta iniciativa, aparentment liderada per Washington, es produeix després d’una trobada entre Zelenski i el president nord-americà, Donald Trump, qui la va qualificar de positiva i va afirmar que ambdues parts desitgen la pau. Com a pas previ, els emissaris estatunidencs Steve Witkoff i Jared Kushner es reuniran amb Vladímir Putin a Moscou. Zelenski ha subratllat la necessitat que Rússia estigui disposada a assolir compromisos, mentre que Putin ha plantejat la possibilitat d’utilitzar els seus actius congelats als EUA per a la reconstrucció d’Ucraïna després d’un acord de pau.

Després d’una trobada a Davos entre Donald Trump i Volodímir Zelenski, s’ha confirmat la primera reunió trilateral entre Ucraïna, Rússia i els Estats Units a Abu Dhabi per negociar la fi de la guerra. Impulsada per l’administració de Trump, la trobada busca un acord de pau malgrat els importants esculls que persisteixen, com el control de la regió de Donetsk i la futura relació d’Ucraïna amb l’OTAN. Paral·lelament a aquestes converses, en les quals participen els enviats nord-americans Steve Witkoff i Jared Kushner, Washington ha ofert a Kíiv garanties de seguretat similars a l’article 5 de l’OTAN, pendents de ratificació. Zelenski ha qualificat la iniciativa de positiva, tot i que ha criticat durament la inacció de la Unió Europea mentre el seu país continua patint bombardejos diaris contra infraestructures civils en ple hivern.

En un context de negociacions per a la pau, la tensió entre Rússia i Ucraïna s’ha intensificat. Poc després d’una reunió a Florida entre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el president dels EUA, Donald Trump, Rússia ha acusat Kíiv d’un atac terrorista. Segons el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, Ucraïna va intentar atacar una residència de Vladímir Putin a la regió de Nóvgorod amb 91 drons de llarg abast. Com a conseqüència, Moscou ha anunciat que “reconsiderarà” la seva postura en les negociacions de pau i ha amenaçat amb represàlies. Zelenski ha negat rotundament l’acusació, qualificant-la de “mentida” del Kremlin per justificar nous atacs i soscavar els esforços diplomàtics. Aquesta acusació arriba després que Rússia intensifiqués els seus atacs contra ciutats com Kherson just abans de la trobada diplomàtica.

El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’han reunit a la residència de Mar-a-Lago, a Florida, per avançar en un acord de pau per a Ucraïna. Tot i que ambdós líders han afirmat que la pau és “més a prop”, les negociacions continuaran, ja que no s’ha arribat a un pacte definitiu. La trobada s’ha centrat en un pla de 20 punts proposat per Kíiv, aconseguint un consens gairebé total sobre les garanties de seguretat. No obstant això, el principal escull continua sent la cessió de territori a Rússia, amb Ucraïna disposada a acceptar la pèrdua del 20% del seu territori a canvi de protecció. Prèviament a la reunió, Trump va mantenir una conversa telefònica “productiva” amb el president rus, Vladimir Putin, amb qui tornarà a parlar posteriorment.

Els Estats Units i Rússia han dissenyat en secret un pla de pau de 28 punts per a Ucraïna, negociat pels enviats Steve Witkoff i Kirill Dimitriev sense la participació de Kíiv ni de la Unió Europea. La proposta exigeix importants concessions ucraïneses, com la cessió de tot el Donbàs, una dràstica reducció de les seves forces armades, la prohibició de tropes estrangeres i el reconeixement del rus com a llengua oficial. Malgrat que el president Volodímir Zelenski ho considera una invitació a “perdre la dignitat”, s’ha mostrat obert a discutir el document. Mentrestant, els aliats europeus, reunits al G20, recelen del pla i han emès una declaració conjunta rebutjant canvis de fronteres per la força, tot i acceptar-lo com a punt de partida. Pròximament, una delegació ucraïnesa es reunirà amb representants nord-americans a Ginebra per abordar la proposta.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, realitza la seva tercera visita a Espanya amb l’objectiu principal de reforçar el suport militar i, especialment, les defenses aèries del seu país. Aquesta visita arriba en un moment delicat per a Ucraïna, que s’enfronta a avenços russos al front i a problemes interns com talls d’electricitat i un escàndol de corrupció. L’agenda de Zelenski inclou reunions d’alt nivell amb el president del govern, Pedro Sánchez, per signar nous acords, i un dinar amb el rei Felip VI. A més, es reunirà amb els presidents del Congrés i el Senat, Francina Armengol i Pedro Rollán, i mantindrà una trobada clau amb una dotzena d’empreses del sector de la defensa a la seu d’Indra. Aquesta parada a Madrid forma part d’una gira europea que ja l’ha portat a França, on va tancar un acord amb Emmanuel Macron per a la compra d’avions de combat Rafale.

La Unió Europea i els Estats Units han intensificat la pressió sobre Rússia amb noves mesures punitives coordinades. La UE ha aprovat el seu 19è paquet de sancions, centrat a accelerar la prohibició del gas rus, en una decisió presa just abans d’una cimera a Brussel·les amb Volodímir Zelenski. Paral·lelament, el president nord-americà, Donald Trump, ha imposat sancions a les principals petrolieres russes, Rosneft i Lukoil, després de cancel·lar una reunió prevista amb Vladímir Putin. En aquest context, el govern de Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya s’adhereix a la iniciativa PURL de l’OTAN per adquirir armament dels EUA per a Ucraïna. Els líders europeus també discuteixen un préstec multimilionari per a Kíiv, que es podria finançar amb actius russos congelats, una proposta que genera reticències a Bèlgica.

S’ha iniciat un alto el foc a la Franja de Gaza com a primera fase del pla de pau impulsat per Donald Trump, que ha aconseguit aturar les hostilitats entre Israel i Hamàs després de dos anys de conflicte. L’acord inclou una retirada parcial de les tropes israelianes, permetent el retorn de milers de palestins al nord, l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners i l’entrada de més ajuda humanitària, amb la supervisió de 200 militars nord-americans. Tot i que les negociacions prèvies a Sharm al-Sheikh van mostrar avenços cautelosos, encara queden obstacles importants com el desarmament de Hamàs. L’èxit diplomàtic ha tingut un ampli ressò internacional: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha instat Trump a buscar una solució similar per a la guerra a Ucraïna, mentre que Carles Puigdemont també ha elogiat públicament l’acord.