La Unió Europea i els Estats Units han intensificat la pressió sobre Rússia amb noves mesures punitives coordinades. La UE ha aprovat el seu 19è paquet de sancions, centrat a accelerar la prohibició del gas rus, en una decisió presa just abans d’una cimera a Brussel·les amb Volodímir Zelenski. Paral·lelament, el president nord-americà, Donald Trump, ha imposat sancions a les principals petrolieres russes, Rosneft i Lukoil, després de cancel·lar una reunió prevista amb Vladímir Putin. En aquest context, el govern de Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya s’adhereix a la iniciativa PURL de l’OTAN per adquirir armament dels EUA per a Ucraïna. Els líders europeus també discuteixen un préstec multimilionari per a Kíiv, que es podria finançar amb actius russos congelats, una proposta que genera reticències a Bèlgica.

S’ha iniciat un alto el foc a la Franja de Gaza com a primera fase del pla de pau impulsat per Donald Trump, que ha aconseguit aturar les hostilitats entre Israel i Hamàs després de dos anys de conflicte. L’acord inclou una retirada parcial de les tropes israelianes, permetent el retorn de milers de palestins al nord, l’alliberament d’ostatges a canvi de presoners i l’entrada de més ajuda humanitària, amb la supervisió de 200 militars nord-americans. Tot i que les negociacions prèvies a Sharm al-Sheikh van mostrar avenços cautelosos, encara queden obstacles importants com el desarmament de Hamàs. L’èxit diplomàtic ha tingut un ampli ressò internacional: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha instat Trump a buscar una solució similar per a la guerra a Ucraïna, mentre que Carles Puigdemont també ha elogiat públicament l’acord.