Les eleccions anticipades a l’Aragó, convocades pel president Jorge Azcón, han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular. Tot i mantenir-se com a primera força, el PP perd escons i es veu debilitat, mentre que Vox emergeix com el gran triomfador en doblar la seva representació i esdevenir una força decisiva per a la governabilitat. Aquesta estratègia, dissenyada per Alberto Núñez Feijóo per desgastar Pedro Sánchez, ha resultat contraproduent, ja que ara el PP aragonès depèn més de l’extrema dreta, un escenari similar al d’Extremadura. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta davallada, assolint un dels seus mínims històrics i demostrant les dificultats dels partits tradicionals per frenar l’onada de l’extrema dreta.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular de Jorge Azcón, que, tot i ser la força més votada, ha perdut dos escons i ha quedat amb 26. Aquesta situació frustra el seu objectiu d’aconseguir una majoria per governar en solitari i l’obliga a dependre de Vox, el gran guanyador de la jornada. La formació d’extrema dreta, liderada per Alejandro Nolasco, ha duplicat la seva representació fins als 14 diputats, fet que li atorga una posició de força decisiva per a la formació del govern. Per la seva banda, el PSOE de Pilar Alegría ha patit una severa desfeta, perdent cinc diputats i igualant el seu pitjor resultat històric a la comunitat. Aquests resultats confirmen un canvi de cicle polític, posen en qüestió l’estratègia de Pedro Sánchez de presentar ministres com a candidats i es perfilen com un indicador del panorama polític espanyol.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria per al PP de Jorge Azcón, que ha obtingut 26 escons, tot i que el gran triomfador de la jornada ha estat Vox, que ha doblat la seva representació fins als 14 diputats. Aquest escenari confirma els temors del PP de repetir una “victòria amarga” com la d’Extremadura, ja que ara la seva dependència de l’extrema dreta per formar govern és significativament més gran. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta desfeta electoral, caient fins als 18 escons i igualant el seu pitjor resultat històric, la qual cosa representa un cop per a l’estratègia de Pedro Sánchez. La Chunta Aragonesista també ha duplicat els seus escons, mentre que formacions com Podem i el PAR han desaparegut de les Corts. Alegría ha assegurat que exercirà una oposició “responsable”.

El tancament de la campanya per a les eleccions a l’Aragó va estar dominat per l’estratègia dels principals partits per contrarestar el previsible creixement de Vox. El Partit Popular, amb Alberto Núñez Feijóo i el candidat Jorge Azcón, va fer una crida al “vot útil”, qualificant el suport a Vox d’“inútil” i “populista”. No obstant això, en una acció paral·lela per atreure el vot jove, les Noves Generacions del partit van organitzar un polèmic acte a Saragossa amb l’activista ultra Vito Quiles, vinculat a Alvise. Des del PSOE, la candidata Pilar Alegría, acompanyada per Pedro Sánchez, va acusar Azcón d’adoptar un discurs d’odi per competir amb l’extrema dreta. Per la seva banda, el líder de Vox, Santiago Abascal, va respondre als atacs titllant el PP de “pallassos”.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat la decisió del Parlament Europeu de l’any 2021 de retirar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La sentència conclou que el procediment va vulnerar el dret a una bona administració per una evident manca d’imparcialitat. El tribunal assenyala directament el ponent dels suplicatoris, l’eurodiputat búlgar Angel Dzhambazki, per la seva pertinença al mateix grup polític que Vox, partit que impulsava la causa penal contra els líders independentistes. Aquesta resolució esmena una sentència prèvia del Tribunal General i contradiu l’opinió de l’advocat general Maciej Szpunar. Tot i que la decisió no té conseqüències pràctiques immediates, ja que actualment no ocupen cap escó, representa una important victòria política que qüestiona la imparcialitat de l’Eurocambra en aquest procés.

El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha canviat d’estratègia després que el Congrés rebutgés el seu decret òmnibus, que vinculava la revalorització de les pensions amb altres mesures de l’anomenat “escut social”, com la suspensió de desnonaments per a llars vulnerables. La votació en contra del PP, Vox i Junts va tombar la iniciativa, amb l’argument que es tractava d’un “xantatge” en barrejar temes diferents. Davant d’aquest bloqueig i amb l’objectiu de garantir la pujada de les pensions a la nòmina de febrer, l’executiu ha decidit trossejar el decret. La nova proposta consisteix a presentar un Reial decret exclusivament per a l’increment de les pensions, que compta amb un suport parlamentari més ampli, i tramitar la resta de mesures socials, com les ajudes antidesnonaments, en un altre text per separat.

El Congrés dels Diputats ha rebutjat el decret llei “òmnibus” del govern espanyol, conegut com a “escut social”, a causa dels vots en contra del PP, Vox i Junts per Catalunya. L’oposició, amb portaveus com Míriam Nogueras, va criticar que el text barregés mesures diverses, qualificant-ho de “xantatge”, i va mostrar un rebuig particular a la pròrroga de la suspensió dels desnonaments a llars vulnerables. Aquesta decisió deixa a l’aire diverses polítiques clau. La revalorització de les pensions en un 2,7% queda garantida només per al gener, mentre que decauen la pròrroga del “bo energètic” contra la pobresa energètica i els incentius fiscals per a la compra de vehicles elèctrics i la rehabilitació energètica d’habitatges. No obstant això, la ministra Yolanda Díaz ha assegurat la continuïtat del salari mínim interprofessional (SMI) mitjançant un criteri ministerial per evitar un buit legal.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al gener indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 31,7% dels vots, mantenint un avantatge de 8,7 punts sobre el PP, que obtindria un 23%. Aquests resultats es publiquen malgrat la recent derrota electoral dels socialistes a Extremadura i en el context de la negociació d’un nou model de finançament pactat entre Pedro Sánchez i ERC. Vox es consolida com a tercera força política amb un 17,7% d’intenció de vot, mentre que Sumar (7,2%) i Podem (3,5%) experimenten un lleuger retrocés. Pel que fa a les formacions catalanes, ERC creix fins al 2,6%, més del doble del suport que rebria Junts (1%), coincidint amb l’acord de finançament.

L’acord entre el PSOE de Pedro Sánchez i ERC, liderada per Oriol Junqueras, per un nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una dura reacció del Partit Popular i Vox. Aquests partits qualifiquen el pacte, que preveu uns 4.700 milions d’euros addicionals i respecta el principi d’ordinalitat, com un acord per la “supervivència” política i un “bypass il·legítim” als mecanismes multilaterals, acusant el govern espanyol de “finançar el separatisme”. El camí per a la seva aprovació és complex. La proposta, defensada per la ministra María Jesús Montero i la consellera Alícia Romero, ha de superar un tens Consell de Política Fiscal i Financera, descrit com un “Vietnam” autonòmic, abans d’arribar a la prova de foc: la votació al Congrés dels Diputats, on el govern no té la majoria garantida i s’enfronta al rebuig de socis com Junts.

El Partit Popular, liderat per María Guardiola, ha obtingut una victòria històrica a les eleccions d’Extremadura, però sense assolir la majoria absoluta de 33 escons. Malgrat una campanya centrada a distanciar-se de Vox, el resultat augmenta la dependència del PP respecte al partit d’ultradreta, que ha duplicat la seva representació fins als 11 diputats. Guardiola, amb 29 seients, necessitarà com a mínim la seva abstenció per ser investida presidenta. Aquestes eleccions, convocades per la mateixa Guardiola per evitar un bloqueig pressupostari, suposen una dura derrota per al PSOE de Miguel Ángel Gallardo, que obté un dels seus pitjors resultats. La contesa, que inicia un nou cicle electoral a Espanya, va estar marcada per polèmiques com l’absència de la candidata popular a un debat i el robatori de 124 vots per correu.