El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, ha convocat eleccions autonòmiques per al pròxim 17 de maig, una decisió que marca un moment decisiu per al panorama polític espanyol. L’objectiu principal del Partit Popular és revalidar la majoria absoluta obtinguda el 2022 per governar en solitari i evitar la dependència de Vox, amb qui la relació a la regió és actualment tensa. Moreno justifica l’avançament per la necessitat de garantir “estabilitat i anticipació” davant un context econòmic complex. Per la seva banda, el PSOE, amb la vicepresidenta María Jesús Montero com a candidata, afronta el repte d’obtenir un resultat digne que no debiliti el govern de Pedro Sánchez. Aquests comicis són considerats un termòmetre nacional en un context d’inestabilitat parlamentària a Madrid i amb la mirada posada en un possible avançament de les eleccions generals.

El rei Felip VI ha reconegut que hi va haver “molt abús” durant la conquesta d’Amèrica, unes paraules considerades un gest diplomàtic cap a Mèxic. Aquesta declaració es produeix després que la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, el convidés a un partit del Mundial de futbol a Guadalajara. Sheinbaum ha valorat positivament les paraules del monarca com un “gest d’acostament”, tot i que ha admès que no compleixen totes les expectatives del seu país, que històricament ha reclamat una disculpa formal. A Espanya, la declaració ha generat una forta controvèrsia política. Mentre el Govern espanyol ha donat suport al rei, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, i Vox han criticat durament les seves paraules, defensant el llegat de la conquesta. Per la seva banda, partits d’esquerra com Sumar o els Comuns han considerat el gest positiu però insuficient per no incloure una petició de perdó.

El Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions a Castella i Lleó, però continua depenent de Vox per formar govern, una situació que es repeteix a Extremadura i l’Aragó. Malgrat aquesta dependència, el resultat enforteix Feijóo, ja que per primera vegada en aquest cicle electoral el PP ha crescut més que l’extrema dreta. L’ascens del partit de Santiago Abascal s’ha vist frenat, quedant per sota de les expectatives, un fet que s’atribueix a la irrupció d’Alvise Pérez i, sobretot, a l’impacte de la postura “No a la guerra” de Pedro Sánchez. Aquesta estratègia hauria mobilitzat l’electorat d’esquerres, donant un resultat inesperadament bo al PSOE de Carlos Martínez, i alhora hauria penalitzat Vox pel seu suport acrític a Trump. Ara, Feijóo pressiona per tancar pactes de govern, mentre Abascal es mostra disposat a negociar per tornar als executius.

El Partit Popular, encapçalat per Alfonso Fernández Mañueco, ha guanyat les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó obtenint 33 escons, una millora respecte als comicis anteriors però insuficient per assolir la majoria absoluta. Aquest resultat obliga el PP a pactar amb Vox, que creix fins als 14 representants i esdevé decisiu per a la governabilitat de la regió. Per la seva banda, el PSOE millora els seus resultats en comparació amb altres derrotes autonòmiques recents, aconseguint 30 escons, però no aconsegueix superar els populars. Mañueco ha celebrat la victòria descartant qualsevol acord amb el “sanxisme” de Pedro Sánchez. Des de la direcció nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo interpreta aquests resultats com una nova victòria sobre el socialisme, malgrat la dependència de l’extrema dreta, que ha sabut capitalitzar el descontentament del vot rural de l’Espanya Buidada.

Les eleccions anticipades a l’Aragó, convocades pel president Jorge Azcón, han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular. Tot i mantenir-se com a primera força, el PP perd escons i es veu debilitat, mentre que Vox emergeix com el gran triomfador en doblar la seva representació i esdevenir una força decisiva per a la governabilitat. Aquesta estratègia, dissenyada per Alberto Núñez Feijóo per desgastar Pedro Sánchez, ha resultat contraproduent, ja que ara el PP aragonès depèn més de l’extrema dreta, un escenari similar al d’Extremadura. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta davallada, assolint un dels seus mínims històrics i demostrant les dificultats dels partits tradicionals per frenar l’onada de l’extrema dreta.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular de Jorge Azcón, que, tot i ser la força més votada, ha perdut dos escons i ha quedat amb 26. Aquesta situació frustra el seu objectiu d’aconseguir una majoria per governar en solitari i l’obliga a dependre de Vox, el gran guanyador de la jornada. La formació d’extrema dreta, liderada per Alejandro Nolasco, ha duplicat la seva representació fins als 14 diputats, fet que li atorga una posició de força decisiva per a la formació del govern. Per la seva banda, el PSOE de Pilar Alegría ha patit una severa desfeta, perdent cinc diputats i igualant el seu pitjor resultat històric a la comunitat. Aquests resultats confirmen un canvi de cicle polític, posen en qüestió l’estratègia de Pedro Sánchez de presentar ministres com a candidats i es perfilen com un indicador del panorama polític espanyol.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria per al PP de Jorge Azcón, que ha obtingut 26 escons, tot i que el gran triomfador de la jornada ha estat Vox, que ha doblat la seva representació fins als 14 diputats. Aquest escenari confirma els temors del PP de repetir una “victòria amarga” com la d’Extremadura, ja que ara la seva dependència de l’extrema dreta per formar govern és significativament més gran. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta desfeta electoral, caient fins als 18 escons i igualant el seu pitjor resultat històric, la qual cosa representa un cop per a l’estratègia de Pedro Sánchez. La Chunta Aragonesista també ha duplicat els seus escons, mentre que formacions com Podem i el PAR han desaparegut de les Corts. Alegría ha assegurat que exercirà una oposició “responsable”.

El tancament de la campanya per a les eleccions a l’Aragó va estar dominat per l’estratègia dels principals partits per contrarestar el previsible creixement de Vox. El Partit Popular, amb Alberto Núñez Feijóo i el candidat Jorge Azcón, va fer una crida al “vot útil”, qualificant el suport a Vox d’“inútil” i “populista”. No obstant això, en una acció paral·lela per atreure el vot jove, les Noves Generacions del partit van organitzar un polèmic acte a Saragossa amb l’activista ultra Vito Quiles, vinculat a Alvise. Des del PSOE, la candidata Pilar Alegría, acompanyada per Pedro Sánchez, va acusar Azcón d’adoptar un discurs d’odi per competir amb l’extrema dreta. Per la seva banda, el líder de Vox, Santiago Abascal, va respondre als atacs titllant el PP de “pallassos”.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat la decisió del Parlament Europeu de l’any 2021 de retirar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La sentència conclou que el procediment va vulnerar el dret a una bona administració per una evident manca d’imparcialitat. El tribunal assenyala directament el ponent dels suplicatoris, l’eurodiputat búlgar Angel Dzhambazki, per la seva pertinença al mateix grup polític que Vox, partit que impulsava la causa penal contra els líders independentistes. Aquesta resolució esmena una sentència prèvia del Tribunal General i contradiu l’opinió de l’advocat general Maciej Szpunar. Tot i que la decisió no té conseqüències pràctiques immediates, ja que actualment no ocupen cap escó, representa una important victòria política que qüestiona la imparcialitat de l’Eurocambra en aquest procés.

El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha canviat d’estratègia després que el Congrés rebutgés el seu decret òmnibus, que vinculava la revalorització de les pensions amb altres mesures de l’anomenat “escut social”, com la suspensió de desnonaments per a llars vulnerables. La votació en contra del PP, Vox i Junts va tombar la iniciativa, amb l’argument que es tractava d’un “xantatge” en barrejar temes diferents. Davant d’aquest bloqueig i amb l’objectiu de garantir la pujada de les pensions a la nòmina de febrer, l’executiu ha decidit trossejar el decret. La nova proposta consisteix a presentar un Reial decret exclusivament per a l’increment de les pensions, que compta amb un suport parlamentari més ampli, i tramitar la resta de mesures socials, com les ajudes antidesnonaments, en un altre text per separat.