Alfonso Fernández Mañueco ha estat investit president de Castella i Lleó per tercera vegada, reeditant el govern de coalició entre el Partit Popular i Vox. La investidura es va aconseguir amb el suport dels 33 procuradors del PP i els 14 de Vox, sumant 47 vots a favor i superant així la majoria absoluta, mentre que l’oposició en bloc hi va votar en contra. L’acord entre ambdues formacions ha estat marcat per la inclusió del polèmic principi de “prioritat nacional” per a l’accés a ajudes socials i habitatge. Durant el seu discurs, Mañueco va defensar aquesta mesura, aclarint que s’aplicarà respectant la legalitat i que no afectarà serveis públics essencials com la sanitat o l’educació, requerint només una “vinculació legal, efectiva i estable” amb la comunitat autònoma.

El PSOE afronta un escenari polític complex, marcat per la pressió judicial i un desgast electoral. Segons el darrer baròmetre del CIS, realitzat abans de les investigacions a José Luis Rodríguez Zapatero i el registre a la seu socialista, el partit de govern guanyaria les eleccions, però el PP ha retallat la distància a 11 punts, mentre que Vox també experimenta un creixement. Aquest context, alimentat per nous escàndols de corrupció que afecten els socialistes, ha intensificat el debat sobre una possible moció de censura impulsada pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Tot i que Feijóo admet que li “falten vots”, ha llançat una oferta als partits nacionalistes com Junts i el PNB, prometent “decència i eleccions” anticipades si la moció prospera, situant així la pressió sobre aquestes formacions.

Les eleccions andaluses han donat la victòria al Partit Popular de Juanma Moreno Bonilla, però sense la majoria absoluta que ostentava, fet que el deixa dependent de Vox per governar. Aquest escenari, ja anticipat per les enquestes preelectorals que mostraven un electorat dividit sobre els pactes, suposa una derrota per a l’estratègia de Pedro Sánchez, ja que la seva candidata i ministra, María Jesús Montero, ha portat el PSOE al seu pitjor resultat històric a la regió. Per a Alberto Núñez Feijóo, la victòria té un regust agredolç, ja que incrementa la dependència del seu partit de l’extrema dreta i reobre el debat intern sobre l’estratègia a seguir. Els comicis reflecteixen un càstig al bipartidisme, amb pèrdua d’escons tant per al PP com per al PSOE, i un enfortiment dels extrems, amb guanys per a Vox i Endavant Andalusia.

El brot d’hantavirus detectat al creuer MV Hondius, que ha provocat tres morts i compta amb cinc casos confirmats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha desencadenat una notable tensió política a Espanya. Mentre el govern de Pedro Sánchez organitza un complex dispositiu per evacuar els 147 ocupants a les Canàries, amb la col·laboració de la Unió Europea, la seva gestió ha estat durament criticada. Partits com el PP i Vox l’han qualificada de “caòtica”, i la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha rebutjat que els passatgers espanyols facin la quarantena en un hospital militar de la seva comunitat. Malgrat la descoordinació inicial i la crispació política, la ministra de Sanitat, Mónica García, defensa l’operatiu, mentre l’OMS ha emès un missatge de calma, assegurant que el virus és conegut i que el risc de pandèmia és “baix”.

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) afronta reptes significatius tant a nivell intern com als seus feus tradicionals. A Ripoll, ha esclatat una greu crisi interna després que la direcció del partit forcés la dimissió dels seus dos regidors, Enric Pérez i Anna Belén Avilés, per haver facilitat l’aprovació dels pressupostos de Sílvia Orriols (Aliança Catalana). Aquesta decisió va provocar la renúncia en bloc de tota la llista electoral, obligant la federació gironina a dissoldre l’agrupació local i a designar dos nous representants, Paco Morillo i Jorge Iglesias, provinents de l’àmbit sindical de la UGT. Paral·lelament, a la seva principal fortalesa, l’àrea metropolitana de Barcelona, el PSC lluita per mantenir l’hegemonia davant l’amenaça de Vox, que busca créixer amb un discurs antiimmigració. Per contrarestar-ho, els socialistes centren la seva estratègia en la seguretat, la cohesió social i l’habitatge.

Els pactes autonòmics entre el Partit Popular i Vox a regions com Extremadura i l’Aragó han consolidat l’adopció del concepte de “prioritat nacional” per part de la formació d’Alberto Núñez Feijóo. Aquesta política, impulsada pel partit de Santiago Abascal, defensa prioritzar els ciutadans espanyols en l’accés a ajudes i serveis públics, excloent els immigrants en situació irregular excepte en casos d’urgència vital. Malgrat que el PP intenta matisar-ho amb el terme “arrelament” per ajustar-se a la legalitat, aquesta aliança permet a Vox marcar l’agenda ideològica i obtenir conselleries clau. L’estratègia, però, genera tensions internes al PP, amb el rebuig de figures com Isabel Díaz Ayuso, i alhora mobilitza l’electorat progressista, un efecte que podria beneficiar electoralment Pedro Sánchez.

El Partit Popular i Vox han formalitzat un acord de govern a l’Aragó per investir Jorge Azcón com a president, posant fi a més de dos mesos de negociacions. Segons el pacte, Vox, liderat a la regió per Alejandro Nolasco, obtindrà una vicepresidència i tres conselleries: Agricultura, Medi Ambient i Benestar Social. L’acord inclou punts clau de l’agenda de l’extrema dreta, com la polèmica “prioritat nacional” en l’accés a ajuts socials, seguint el model del pacte a Extremadura amb María Guardiola. A més, preveu una ofensiva contra el català, amb la modificació de la llei de llengües i la possible supressió de l’Institut Aragonès del Català. Aquesta aliança regional contrasta amb la posició del PP a nivell nacional, ja que el partit d’Alberto Núñez Feijóo va rebutjar simultàniament una moció de Vox al Congrés dels Diputats sobre aquesta mateixa “prioritat nacional”.

La victòria electoral de Péter Magyar a Hongria ha posat fi a l’era de Viktor Orbán, un fet que representa un terratrèmol polític a Europa. Magyar, un conservador europeista del partit Tisza, va aconseguir el triomf en aglutinar l’oposició democràtica en un cordó sanitari contra el populisme d’extrema dreta. Aquesta derrota és un cop dur per a la internacional de la dreta radical, ja que l’Hongria d’Orbán era un pilar organitzatiu i financer clau, donant suport a partits com Vox a través de centres com el Centre de Drets Fonamentals. El resultat evidencia que el suport de Donald Trump no és garantia d’èxit i coincideix amb fissures creixents en el bloc ultra, com les tensions entre Giorgia Meloni i Trump. A Espanya, mentre Alberto Núñez Feijóo ha intentat capitalitzar el resultat, aquest suposa un revés per a Vox i Aliança Catalana, que tenien Orbán com a referent.

El Partit Popular i Vox han formalitzat un acord de govern a Extremadura que atorga a la formació d’extrema dreta una Vicepresidència i dues conselleries. El pacte impulsa una agenda controvertida amb mesures com el rebuig a l’acollida de menors no acompanyats, la prohibició del burca i la supressió de subvencions a ONG que donen suport a la immigració, malgrat que les dades oficials no justifiquen aquestes polítiques a la regió. Una de les propostes més polèmiques és l’aplicació del principi de “prioritat nacional” per a l’accés a ajudes públiques. Aquesta política ha rebut dures crítiques del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que la considera una “retallada de drets”. Sorprenentment, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, també ha qüestionat la legalitat de la mesura, advertint que contradiu la llei d’estrangeria espanyola.

El Partit Popular i Vox han tancat un acord de govern a Extremadura per investir María Guardiola com a presidenta i evitar una repetició electoral, el termini per a la qual expirava el 4 de maig. Després de llargues negociacions i una investidura fallida prèvia, les dues formacions, liderades a la regió per Guardiola i Óscar Fernández Calle, han pactat un programa de 61 punts. Com a part de l’acord, Vox assumirà la Vicepresidència de Serveis Socials i Família i la Conselleria d’Agricultura i Ramaderia, a més d’un senador autonòmic. Aquest pacte, que segons els seus protagonistes prioritza el diàleg per sobre de les diferències ideològiques, és el primer que es tanca entre ambdós partits després de les eleccions, mentre continuen les negociacions en altres comunitats autònomes com l’Aragó.