El Congrés dels Diputats ha rebutjat el decret llei “òmnibus” del govern espanyol, conegut com a “escut social”, a causa dels vots en contra del PP, Vox i Junts per Catalunya. L’oposició, amb portaveus com Míriam Nogueras, va criticar que el text barregés mesures diverses, qualificant-ho de “xantatge”, i va mostrar un rebuig particular a la pròrroga de la suspensió dels desnonaments a llars vulnerables. Aquesta decisió deixa a l’aire diverses polítiques clau. La revalorització de les pensions en un 2,7% queda garantida només per al gener, mentre que decauen la pròrroga del “bo energètic” contra la pobresa energètica i els incentius fiscals per a la compra de vehicles elèctrics i la rehabilitació energètica d’habitatges. No obstant això, la ministra Yolanda Díaz ha assegurat la continuïtat del salari mínim interprofessional (SMI) mitjançant un criteri ministerial per evitar un buit legal.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al gener indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 31,7% dels vots, mantenint un avantatge de 8,7 punts sobre el PP, que obtindria un 23%. Aquests resultats es publiquen malgrat la recent derrota electoral dels socialistes a Extremadura i en el context de la negociació d’un nou model de finançament pactat entre Pedro Sánchez i ERC. Vox es consolida com a tercera força política amb un 17,7% d’intenció de vot, mentre que Sumar (7,2%) i Podem (3,5%) experimenten un lleuger retrocés. Pel que fa a les formacions catalanes, ERC creix fins al 2,6%, més del doble del suport que rebria Junts (1%), coincidint amb l’acord de finançament.

L’acord entre el PSOE de Pedro Sánchez i ERC, liderada per Oriol Junqueras, per un nou model de finançament per a Catalunya ha provocat una dura reacció del Partit Popular i Vox. Aquests partits qualifiquen el pacte, que preveu uns 4.700 milions d’euros addicionals i respecta el principi d’ordinalitat, com un acord per la “supervivència” política i un “bypass il·legítim” als mecanismes multilaterals, acusant el govern espanyol de “finançar el separatisme”. El camí per a la seva aprovació és complex. La proposta, defensada per la ministra María Jesús Montero i la consellera Alícia Romero, ha de superar un tens Consell de Política Fiscal i Financera, descrit com un “Vietnam” autonòmic, abans d’arribar a la prova de foc: la votació al Congrés dels Diputats, on el govern no té la majoria garantida i s’enfronta al rebuig de socis com Junts.

El Partit Popular, liderat per María Guardiola, ha obtingut una victòria històrica a les eleccions d’Extremadura, però sense assolir la majoria absoluta de 33 escons. Malgrat una campanya centrada a distanciar-se de Vox, el resultat augmenta la dependència del PP respecte al partit d’ultradreta, que ha duplicat la seva representació fins als 11 diputats. Guardiola, amb 29 seients, necessitarà com a mínim la seva abstenció per ser investida presidenta. Aquestes eleccions, convocades per la mateixa Guardiola per evitar un bloqueig pressupostari, suposen una dura derrota per al PSOE de Miguel Ángel Gallardo, que obté un dels seus pitjors resultats. La contesa, que inicia un nou cicle electoral a Espanya, va estar marcada per polèmiques com l’absència de la candidata popular a un debat i el robatori de 124 vots per correu.

El Partit Popular (PP) de María Guardiola ha guanyat les eleccions autonòmiques a Extremadura amb 29 escons, un més que el 2023, però sense assolir la majoria absoluta, fet que l’obliga a dependre novament de Vox. La formació d’extrema dreta, liderada per Óscar Fernández i Santiago Abascal, ha estat la gran triomfadora de la nit, més que duplicant la seva representació en passar de 5 a 11 diputats. La jornada electoral va estar marcada per la tensió entre els potencials socis, amb Abascal proclamant Vox com el “guanyador real”. En canvi, el Partit Socialista (PSOE) de Miguel Ángel Gallardo ha patit una davallada històrica, obtenint el seu pitjor resultat amb 18 escons. Unides per Extremadura també ha millorat els seus resultats, arribant als 7 diputats. Guardiola ha anunciat una ronda de contactes per formar govern.

Les eleccions a Extremadura representen un punt d’inflexió polític, marcat per una desfeta històrica del PSOE en un dels seus feus tradicionals. Aquest resultat s’interpreta com un vot de càstig directe a Pedro Sánchez, amb un transvasament de vots socialistes cap a Vox. El Partit Popular, liderat per María Guardiola, es perfila com la força guanyadora, però sense aconseguir la majoria absoluta. Aquesta situació genera la paradoxa que Guardiola, que va convocar eleccions per no dependre de l’extrema dreta, es veu ara obligada a negociar amb un Vox reforçat. La formació de Santiago Abascal esdevé clau per a la governabilitat i adverteix que exigirà condicions més dures que en pactes anteriors. Aquest escenari força una entesa entre el PP i Vox i es considera un termòmetre del possible final del “sanchisme”.

El president d’Aragó, Jorge Azcón, convocarà eleccions anticipades per al 8 de febrer després del fracàs de les negociacions pressupostàries entre el Partit Popular i Vox. Aquesta decisió, que suposa el primer avançament electoral en la història de la comunitat, es va confirmar després d’una reunió final entre Azcón i el portaveu de Vox, Alejandro Nolasco, que va certificar el bloqueig. El govern del PP, en minoria, necessitava el suport de la formació d’extrema dreta per aprovar els comptes, però va considerar les seves propostes “inassumibles”. Per la seva banda, Vox va acusar el president de no voler negociar. Aquest escenari de trencament s’ha repetit en altres comunitats governades pel PP, com Extremadura i Castella i Lleó, forçant també comicis pel veto als pressupostos. Com a conseqüència, Pilar Alegría deixarà el govern espanyol per ser la candidata del PSOE a Aragó.

El Partit Popular i Vox han intensificat la seva ofensiva política contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. A Extremadura, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha donat suport a la candidata María Guardiola presentant la regió com la “zona zero de la decadència sanchista” i ha afirmat que les eleccions extremenyes són clau per iniciar un canvi a Espanya, criticant Sánchez per afavorir els independentistes. Paral·lelament, a les Balears, l’Ajuntament de Palma ha aprovat declarar Pedro Sánchez persona non grata gràcies a una moció de Vox, liderada per Fulgencio Coll, que ha comptat amb el suport del PP. Aquesta iniciativa acusa el president de controlar institucions i mitjans, afeblir l’Estat i dur a terme una política exterior contrària als interessos nacionals, exigint la seva dimissió immediata.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una operació per recuperar el suport de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i esgotar la legislatura. Després d’admetre incompliments previs, l’executiu ha mogut fitxa desencallant mesures clau per a la formació independentista i la patronal catalana, com la llei de multireincidència o l’ajornament del sistema Verifactu. Tot i que Junts considera aquests gestos insuficients i continua exigint avenços en l’amnistia, el moviment de Sánchez ha intensificat la pugna a la dreta. Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, busca pressionar Junts per a una moció de censura i sent la urgència davant el desgast, Vox adopta una estratègia a llarg termini per capitalitzar la situació i créixer a costa dels populars.

Juanfran Pérez Llorca ha estat investit nou president de la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón, gràcies al suport decisiu de Vox a les Corts Valencianes. Per assegurar la investidura, el dirigent del Partit Popular ha hagut d’adoptar punts clau de l’agenda de l’extrema dreta, malgrat no existir un pacte formal, la qual cosa el deixa dependent de les seves exigències futures. El seu discurs va incloure un rebuig explícit al Pacte Verd Europeu, la promesa de grans obres hidràuliques i l’adopció d’una política dura contra la immigració. No obstant això, va marcar certes distàncies en defensar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En un gest simbòlic que el diferencia del seu predecessor, el seu primer acte com a president va ser demanar perdó a les víctimes de la dana.