El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha anunciat la seva dimissió després d’un període de “reflexió personal” i una conversa amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. La decisió arriba arran de la intensa pressió social i política per la seva gestió de la DANA d’octubre de 2024, que va causar més de 200 morts. La seva credibilitat es va veure greument afectada per les versions contradictòries sobre la seva actuació durant les hores crítiques de la riuada, mentre dinava amb la periodista Maribel Vilaplana, i per la tardança en activar el dispositiu d’emergències. El punt d’inflexió va ser l’escridassada rebuda durant el funeral d’estat per les víctimes. Ara, el PP haurà de negociar amb Vox la investidura d’un nou president per evitar eleccions anticipades, amb noms com Vicent Mompó o María José Catalá com a possibles successors.

La crisi política per la gestió de la DANA ha culminat amb la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana. El punt d’inflexió va ser el funeral d’estat per les víctimes, on va ser durament increpat pels familiars, fet que va intensificar la pressió social i mediàtica. Tot i que inicialment va descartar la dimissió i va anunciar un “període de reflexió”, la situació es va precipitar per la contestació ciutadana, una conversa clau amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i la declaració judicial de la periodista Maribel Vilaplana. Mazón, un deixeble polític d’Eduardo Zaplana i pioner en formar govern amb Vox, no convocarà eleccions. En canvi, el PP buscarà un acord amb els seus socis per nomenar un successor i mantenir el govern, mentre Mazón, que ha reconegut “errors propis”, ha culpat el govern espanyol de la gestió de la catàstrofe.

El magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha citat a declarar com a testimonis el 29 d’octubre l’exgerent del PSOE, Mariano Moreno, i una treballadora del partit, Celia Rodríguez, en el marc del cas Koldo. Aquesta decisió es basa en un informe de la UCO de la Guàrdia Civil que revela comunicacions sobre possibles pagaments en metàl·lic del PSOE a José Luis Ábalos i Koldo García. La investigació se centra en el fet que aquests suposats lliuraments de diners no consten, ni per data ni per import, en la informació comptable que el partit va facilitar al tribunal, generant un “desquadrament”. La citació busca aclarir aquestes discrepàncies, especialment després que Ábalos i García s’acollissin al seu dret a no declarar. El jutge no descarta canviar la condició dels testimonis a investigats. Paral·lelament, Vox ha denunciat el PSOE per presumpte finançament il·legal.

La celebració de la Festa Nacional d’Espanya a Madrid ha estat marcada per una alta tensió política, amb la tradicional desfilada militar presidida pel rei Felip VI com a acte central. L’esdeveniment es produeix en un context de crispació per diverses polèmiques judicials que afecten l’entorn del president Pedro Sánchez i de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, qui ha aprofitat l’efemèride per impulsar iniciatives com la Setmana de la Hispanitat. La presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, per segon any consecutiu, ha contrastat amb l’absència continuada del lehendakari, Imanol Pradales. Paral·lelament, la jornada ha generat rebuig en sectors que la consideren un símbol del colonialisme, amb manifestacions a Madrid sota el lema “No hi ha res a celebrar” i crítiques de líders llatinoamericans i partits com EH Bildu i el BNG, que denuncien el seu passat opressor.

Unes 3.700 persones, segons la Guàrdia Urbana, van participar en la manifestació del Dia de la Hispanitat a Barcelona, convocada per entitats com Catalunya Suma i Espanya i Catalans amb el suport de partits com el PP, Vox i Ciutadans. La marxa, que va transcórrer des del passeig de Gràcia fins a la plaça Catalunya, es va centrar en la crítica al govern de Pedro Sánchez i a l’independentisme, especialment a Carles Puigdemont. El manifest final va acusar el president espanyol de convertir Espanya en “ostatge de set vots separatistes”. Tot i un ambient majoritàriament festiu, amb danses folklòriques, la jornada va registrar incidents menors, com la presència de banderes franquistes i falangistes que l’organització no va poder expulsar i un intent de membres de Tabàrnia de situar-se a la capçalera. A l’acte hi van assistir líders com Alejandro Fernández (PPC) i Ignacio Garriga (Vox).

El govern de Pedro Sánchez ha aconseguit convalidar al Congrés dels Diputats el decret llei per a l’embargament total d’armes a Israel, una mesura que prohibeix la compravenda de material de defensa i el trànsit de combustible militar. L’aprovació va ser incerta fins a l’últim moment a causa de la postura crítica de Podem, que finalment va votar a favor malgrat considerar el text un “embargament fake” i insuficient. La formació liderada per Ione Belarra va justificar el seu canvi de posició per no convertir-se en “l’excusa” del PSOE per a la inacció, cedint a la pressió d’altres grups i col·lectius socials. La iniciativa va tirar endavant amb el suport de la majoria dels socis d’investidura, com Junts, ERC i el PNB, i va rebre el vot en contra del PP i Vox.

El govern de Pedro Sánchez ha anunciat una proposta per blindar el dret a l’avortament a la Constitució i una reforma legal per impedir la difusió d’informació sense base científica a les dones que volen interrompre l’embaràs. Aquesta iniciativa sorgeix com a resposta directa a una moció aprovada a Madrid pel Partit Popular i Vox per informar sobre una suposada “síndrome postavortament”, no reconeguda per la ciència. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebutjat rotundament la reforma constitucional, qualificant-la d’innecessària i de “cortina de fum”, i ha recordat que el seu suport és imprescindible per a la seva aprovació. Aquest enfrontament polític evidencia la posició històricament conflictiva del PP respecte a aquest dret, una tensió que l’executiu aprofita per subratllar les contradiccions dels populars i la seva dependència de l’extrema dreta.