La investidura de Juanfran Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat Valenciana depèn del suport de Vox, que ha condicionat el seu vot a l’adopció pública de la seva agenda per part del candidat del PP. Durant el debat d’investidura, Pérez Llorca ha buscat garantir-se els vots de l’extrema dreta sense un pacte previ per escrit, assumint en el seu discurs postulats clau de la formació ultra. Concretament, ha criticat la “immigració mal gestionada” i s’ha compromès a eliminar les càrregues derivades del Pacte Verd europeu, qualificant-lo d’“impostura ecologista”. Aquesta cessió a les exigències de Vox, que inclouen una agenda racista i negacionista del canvi climàtic, es produeix en un context marcat per l’absència del president sortint, Carlos Mazón, qui es troba sota pressió per la seva gestió de la DANA i la investigació judicial de Catarroja.

Diversos estudis recents, basats en dades del CIS, revelen un augment preocupant del suport a l’autoritarisme entre els joves espanyols. Actualment, un 13,5% de les persones entre 18 i 24 anys considera que una dictadura pot ser preferible a la democràcia, el doble que fa quaranta anys, una tendència que contrasta amb la població de més de 65 anys, on el suport ha caigut a mínims històrics. Aquest fenomen es manifesta en una valoració positiva del franquisme per part d’un 25% dels joves, xifra que s’eleva al 35% en el cas dels homes joves. Experts com Jordi Muñoz atribueixen aquest canvi a factors com les crisis econòmiques, la pandèmia i una reacció al feminisme, coincidint amb la irrupció de Vox. A més, l’ICPS assenyala la manca de memòria històrica, mentre que l’ICIP destaca un major suport juvenil a la despesa militar i a postures antifeministes.

Juanfran Pérez Llorca ha registrat formalment la seva candidatura per presidir la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón, qui va dimitir per la gestió de la DANA. La seva investidura depèn crucialment d’un pacte amb Vox, però ha presentat la candidatura l’últim dia de termini sense tenir l’acord garantit. Malgrat que el candidat del PP destaca la “bona sintonia” en les converses, la formació d’ultradreta adverteix que no hi ha res tancat i aprofita les negociacions per impulsar propostes ideològiques com la prohibició del burca. Considerat un “home corrent” però també un hàbil negociador, Pérez Llorca afronta el repte de consolidar el suport de Vox mentre es perfila com un líder que haurà de distanciar-se del llegat de Mazón per afrontar la reconstrucció post-DANA, una prioritat per a ambdós partits.

El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de novembre indica que el PSOE guanyaria unes eleccions generals amb un 32,6% dels vots, tot i que pateix una caiguda significativa que redueix el seu avantatge sobre el Partit Popular a deu punts. El PP creix fins al 22,4%, mentre que Vox també augmenta la seva intenció de vot fins al 18,8%, consolidant un gir a la dreta en el panorama polític. Per contra, els socis de govern, Sumar i Podem, perden força. Pel que fa a la valoració de líders, Pedro Sánchez és el preferit malgrat que cap polític aprova, superant Yolanda Díaz i Alberto Núñez Feijóo. L’enquesta, realitzada a 4.000 persones, assenyala l’habitatge com la principal preocupació ciutadana (40%), per davant dels “problemes polítics”.

En el marc del 50è aniversari de la mort de Francisco Franco, el govern espanyol ha impulsat diverses iniciatives per reivindicar la democràcia i aplicar la llei de memòria democràtica. Entre aquestes accions destaquen la campanya institucional “La democràcia és el teu poder”, que ha generat polèmica amb una pancarta en català a la Gran Via de Madrid, i l’inici del procediment per extingir quatre fundacions d’exaltació franquista, seguint el camí de la Fundació Francisco Franco. No obstant això, aquesta commemoració coincideix amb un context de creixent polarització i l’auge de partits d’extrema dreta com Vox i Aliança Catalana. Aquesta realitat es reflecteix en dades del CIS, que indiquen que un 21,3% dels ciutadans, especialment homes joves, valoren positivament la dictadura, mentre les accions del govern generen reaccions contraposades des de la CUP fins a l’entorn del PP.

Després d’anunciar la seva dimissió, el president en funcions Carlos Mazón ha comparegut al Congrés dels Diputats per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, mentre el PP negocia amb Vox la investidura del seu successor. L’elecció de Juanfran Pérez Llorca, impulsada per la direcció nacional del PP des de Madrid, ha generat una forta preocupació entre les associacions de víctimes. Representants com Rosa Álvarez i Mariló Gradolí el consideren “el candidat perfecte de Vox” i critiquen que la decisió sigui una imposició aliena als interessos valencians. Les associacions temen que aquest nomenament comporti un “peatge” per a la ciutadania, recordant polítiques de Mazón com el desmantellament d’unitats d’emergència. Mentrestant, els damnificats continuen exigint responsabilitats penals més enllà de les dimissions polítiques, mentre la investigació judicial avança.

Carlos Mazón ha dimitit com a president de la Generalitat Valenciana un any després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va provocar 229 morts. La seva renúncia és el resultat de la intensa pressió pública, judicial i política per la seva gestió de la catàstrofe, marcada per l’activació tardana de les alertes mòbils, les seves constants contradiccions i la seva actuació durant les hores crítiques. La investigació judicial i les informacions sobre el seu llarg dinar al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana i la seva arribada tardana al centre d’emergències (CECOPI) van erosionar la seva credibilitat. Tot i admetre errors, Mazón va culpar el govern espanyol, però finalment va perdre el suport del seu propi partit, el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo. La pressió ciutadana continua, i ara el PP i Vox negocien la seva successió.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la pressió social arran de la gestió de la DANA, ha obert una crisi política que evidencia la dependència del Partit Popular respecte a Vox. Mazón, que romandrà en funcions, ha evitat convocar eleccions, obligant el PP a pactar un successor amb l’extrema dreta, que ha de ser un diputat de les Corts Valencianes. Aquesta situació atorga un poder decisiu a Santiago Abascal i posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. Internament, el PPCV es troba dividit entre la candidata preferida per Gènova, l’alcaldessa de València María José Català, i el secretari general autonòmic, Juanfran Pérez Llorca, qui compta amb el suport de les direccions provincials i és més acceptable per a Vox. Mentrestant, l’expresident Francisco Camps també maniobra per tornar a liderar el partit.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, motivada per una situació personal que va qualificar d’insostenible arran de la gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha obert un període de negociacions clau entre el PP i Vox. Segons fonts populars, va ser el mateix Mazón qui va prendre la iniciativa de renunciar en una conversa amb Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar-lo públicament tot i admetre “errors” en la seva actuació. Ara, els dos partits disposen d’un termini de 12 dies per pactar un substitut i evitar la convocatòria d’eleccions. Les negociacions, liderades per Ignacio Garriga (Vox) i Juanfran Pérez Llorca (PP), es preveuen complexes, ja que Vox no té pressa i exigeix un preu alt per al seu suport, centrat en polítiques d’immigració i llengua. Entre els possibles successors sonen Juanfran Pérez Llorca i María José Catalá.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, forçada per la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre, ha desencadenat una profunda crisi política i una lluita per la seva successió. Mentre la justícia investiga la seva actuació durant la catàstrofe, amb el focus posat en el dinar al restaurant El Ventorro i la citació del seu entorn proper per part d’un jutjat de Catarroja, dins del Partit Popular valencià s’ha format un bloc de líders provincials. Aquest grup, que inclou Vicente Mompó i Juanfran Pérez Llorca, maniobra per evitar una gestora imposada per la direcció nacional de Gènova i proposa Mompó com a futur candidat. Tanmateix, la clau per a la investidura d’un nou president la té Vox, que aprofitarà la seva posició de soci imprescindible per exigir més concessions ideològiques. Mentrestant, l’oposició, amb veus com Diana Morant i Joan Baldoví, considera la renúncia insuficient i reclama la convocatòria d’eleccions anticipades.