La dimissió de Carlos Mazón ha obert una crisi de govern al País Valencià, on el Partit Popular necessita el suport de Vox per investir un nou president i evitar eleccions anticipades. Malgrat la mala sintonia a nivell estatal, els líders de les dues formacions, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, ja han mantingut una primera conversa telefònica. En aquesta, han coincidit en la necessitat de donar estabilitat a la regió, encara immersa en la reconstrucció després de la DANA, i han acordat que un futur pacte d’investidura es basarà en els acords pressupostaris existents. Mentrestant, el govern espanyol, a través de la portaveu Pilar Alegría, ha demanat la convocatòria d’eleccions per no deixar el futur valencià en mans de l’extrema dreta. La crisi també ha provocat la dimissió del conseller Francisco José Gan Pampols, qui ha criticat durament la gestió del govern central durant la catàstrofe.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, a conseqüència de la gestió de la DANA, ha obert una profunda crisi política que posa a prova el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. La renúncia, precipitada per l’escridassada rebuda al funeral d’estat per les víctimes, deixa el futur del govern en mans de Vox. El Partit Popular necessita el suport imprescindible dels 13 diputats de la formació d’ultradreta per investir un nou president i evitar eleccions anticipades. No obstant això, el líder de Vox, Santiago Abascal, no ha garantit el seu suport, ha instat el PP a “aclarir-se” i ha qualificat Mazón de “buc expiatori”. Aquesta situació reforça la posició de Vox, que aprofita les enquestes favorables per pressionar un Feijóo afeblit per la inestabilitat territorial i la dependència del seu soci.

La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, arran de la seva gestió de la DANA que va causar 229 víctimes, ha generat reaccions contraposades. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat la decisió de “correcta” i ha defensat Mazón d’una “cacera”, tot instant Vox a “estar a l’altura” per mantenir el govern del PP sense anar a les urnes. Per contra, tant els partits de l’oposició (PSPV-PSOE i Compromís) com les associacions de familiars de les víctimes consideren que la renúncia arriba tard i és insuficient. Aquests col·lectius acusen Mazón de no assumir la seva “irresponsabilitat”, de mentir i de prioritzar el seu futur judicial. Per aquest motiu, rebutgen la possibilitat d’un president interí, qualificant-la de “frau” i “falta de respecte”, i reclamen de manera unànime la convocatòria d’eleccions com a única sortida democràticament legítima a la crisi.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha anunciat la seva dimissió després d’un període de “reflexió personal” i una conversa amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. La decisió arriba arran de la intensa pressió social i política per la seva gestió de la DANA d’octubre de 2024, que va causar més de 200 morts. La seva credibilitat es va veure greument afectada per les versions contradictòries sobre la seva actuació durant les hores crítiques de la riuada, mentre dinava amb la periodista Maribel Vilaplana, i per la tardança en activar el dispositiu d’emergències. El punt d’inflexió va ser l’escridassada rebuda durant el funeral d’estat per les víctimes. Ara, el PP haurà de negociar amb Vox la investidura d’un nou president per evitar eleccions anticipades, amb noms com Vicent Mompó o María José Catalá com a possibles successors.

La crisi política per la gestió de la DANA ha culminat amb la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana. El punt d’inflexió va ser el funeral d’estat per les víctimes, on va ser durament increpat pels familiars, fet que va intensificar la pressió social i mediàtica. Tot i que inicialment va descartar la dimissió i va anunciar un “període de reflexió”, la situació es va precipitar per la contestació ciutadana, una conversa clau amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i la declaració judicial de la periodista Maribel Vilaplana. Mazón, un deixeble polític d’Eduardo Zaplana i pioner en formar govern amb Vox, no convocarà eleccions. En canvi, el PP buscarà un acord amb els seus socis per nomenar un successor i mantenir el govern, mentre Mazón, que ha reconegut “errors propis”, ha culpat el govern espanyol de la gestió de la catàstrofe.

El magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha citat a declarar com a testimonis el 29 d’octubre l’exgerent del PSOE, Mariano Moreno, i una treballadora del partit, Celia Rodríguez, en el marc del cas Koldo. Aquesta decisió es basa en un informe de la UCO de la Guàrdia Civil que revela comunicacions sobre possibles pagaments en metàl·lic del PSOE a José Luis Ábalos i Koldo García. La investigació se centra en el fet que aquests suposats lliuraments de diners no consten, ni per data ni per import, en la informació comptable que el partit va facilitar al tribunal, generant un “desquadrament”. La citació busca aclarir aquestes discrepàncies, especialment després que Ábalos i García s’acollissin al seu dret a no declarar. El jutge no descarta canviar la condició dels testimonis a investigats. Paral·lelament, Vox ha denunciat el PSOE per presumpte finançament il·legal.

La celebració de la Festa Nacional d’Espanya a Madrid ha estat marcada per una alta tensió política, amb la tradicional desfilada militar presidida pel rei Felip VI com a acte central. L’esdeveniment es produeix en un context de crispació per diverses polèmiques judicials que afecten l’entorn del president Pedro Sánchez i de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, qui ha aprofitat l’efemèride per impulsar iniciatives com la Setmana de la Hispanitat. La presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, per segon any consecutiu, ha contrastat amb l’absència continuada del lehendakari, Imanol Pradales. Paral·lelament, la jornada ha generat rebuig en sectors que la consideren un símbol del colonialisme, amb manifestacions a Madrid sota el lema “No hi ha res a celebrar” i crítiques de líders llatinoamericans i partits com EH Bildu i el BNG, que denuncien el seu passat opressor.

Unes 3.700 persones, segons la Guàrdia Urbana, van participar en la manifestació del Dia de la Hispanitat a Barcelona, convocada per entitats com Catalunya Suma i Espanya i Catalans amb el suport de partits com el PP, Vox i Ciutadans. La marxa, que va transcórrer des del passeig de Gràcia fins a la plaça Catalunya, es va centrar en la crítica al govern de Pedro Sánchez i a l’independentisme, especialment a Carles Puigdemont. El manifest final va acusar el president espanyol de convertir Espanya en “ostatge de set vots separatistes”. Tot i un ambient majoritàriament festiu, amb danses folklòriques, la jornada va registrar incidents menors, com la presència de banderes franquistes i falangistes que l’organització no va poder expulsar i un intent de membres de Tabàrnia de situar-se a la capçalera. A l’acte hi van assistir líders com Alejandro Fernández (PPC) i Ignacio Garriga (Vox).

El govern de Pedro Sánchez ha aconseguit convalidar al Congrés dels Diputats el decret llei per a l’embargament total d’armes a Israel, una mesura que prohibeix la compravenda de material de defensa i el trànsit de combustible militar. L’aprovació va ser incerta fins a l’últim moment a causa de la postura crítica de Podem, que finalment va votar a favor malgrat considerar el text un “embargament fake” i insuficient. La formació liderada per Ione Belarra va justificar el seu canvi de posició per no convertir-se en “l’excusa” del PSOE per a la inacció, cedint a la pressió d’altres grups i col·lectius socials. La iniciativa va tirar endavant amb el suport de la majoria dels socis d’investidura, com Junts, ERC i el PNB, i va rebre el vot en contra del PP i Vox.

El govern de Pedro Sánchez ha anunciat una proposta per blindar el dret a l’avortament a la Constitució i una reforma legal per impedir la difusió d’informació sense base científica a les dones que volen interrompre l’embaràs. Aquesta iniciativa sorgeix com a resposta directa a una moció aprovada a Madrid pel Partit Popular i Vox per informar sobre una suposada “síndrome postavortament”, no reconeguda per la ciència. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebutjat rotundament la reforma constitucional, qualificant-la d’innecessària i de “cortina de fum”, i ha recordat que el seu suport és imprescindible per a la seva aprovació. Aquest enfrontament polític evidencia la posició històricament conflictiva del PP respecte a aquest dret, una tensió que l’executiu aprofita per subratllar les contradiccions dels populars i la seva dependència de l’extrema dreta.