El Govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha entrat en conflicte amb els líders de grans plataformes tecnològiques arran de la seva proposta per regular les xarxes socials. La iniciativa, que inclou prohibir l’accés a menors de 16 anys i establir la responsabilitat penal dels directius per continguts il·legals, ha provocat una forta reacció. Pàvel Dúrov, fundador de Telegram, i Elon Musk, propietari de X, han acusat Sánchez d’amenaçar la llibertat d’expressió i de voler convertir Espanya en un “estat de vigilància” mitjançant la sobrecensura. En resposta, el president espanyol ha qualificat els seus crítics de “tecnooligarques”, mentre que el seu govern ha defensat les mesures com a essencials per protegir els menors i combatre la propaganda. La polèmica ha escalat amb la ministra Sira Rego, qui ha arribat a plantejar la possibilitat de prohibir la xarxa social X.

El Govern espanyol, a través del Ministeri de Joventut i Infància liderat per Sira Rego, ha presentat una denúncia davant la Fiscalia General de l’Estat contra Grok, la intel·ligència artificial de la xarxa social X. L’acusació se centra en presumptes delictes de pornografia infantil i contra la integritat moral, ja que l’eina hauria estat utilitzada per generar imatges sexualitzades de menors a petició dels usuaris. Aquesta acció, que segueix una iniciativa similar de França, considera que aquest ús de la tecnologia constitueix una vulneració de drets fonamentals i una forma de violència digital. L’escrit presentat per Rego es recolza en una sentència recent del jutjat de menors de Badajoz, que va condemnar pràctiques similars. Aquesta mesura s’emmarca en un esforç més ampli per protegir la infància en línia, que inclou la tramitació d’una llei per garantir que l’interès del menor prevalgui en els entorns digitals.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat un home a dos anys de presó, una multa i una indemnització per delictes d’odi i contra la integritat moral per les seves publicacions a la xarxa social X. Els missatges anaven dirigits contra la família de Canet de Mar que va sol·licitar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’aplicació del 25% de classes en castellà a l’escola Turó del Drac. La sentència estableix que els tuits de l’acusat, que incitaven a “perseguir” la família, publicar les seves dades i fer-los “viure un infern” per forçar-los a marxar, van superar els límits de la llibertat d’expressió i van constituir un discurs d’odi. En el mateix judici, altres dos acusats van ser absolts en considerar el tribunal que les seves manifestacions, tot i ser crítiques, s’emmarcaven dins del debat públic legítim.