L’Audiència Provincial de Barcelona ha decidit reobrir la investigació sobre l’espionatge amb el programari Pegasus a tres membres d’Òmnium Cultural: l’exvicepresident Marcel Mauri, la responsable legal Elena Jiménez i la periodista Txell Bonet. Després d’un recurs de l’entitat, el tribunal considera que hi ha indicis de delicte i ha emprès dues accions clau: ha sol·licitat al Consell de Ministres que desclassifiqui la documentació del CNI relacionada amb el cas, al qual s’apunta com a possible autor, i ha ordenat una comissió rogatòria a Israel per obtenir dades de les empreses propietàries del programari. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha valorat la decisió com la “confirmació de l’espionatge polític” contra l’independentisme, emmarcant-ho en l’escàndol del “Catalangate” i afirmant que això és només “la punta de l’iceberg” d’una persecució que vulnera drets fonamentals.
Òmnium Cultural ha celebrat un homenatge a Muriel Casals, la seva expresidenta entre 2010 i 2015, amb motiu del desè aniversari de la seva mort. L’acte íntim, que va tenir lloc a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, va aplegar familiars com la seva filla Laia Gasch i figures polítiques com Artur Mas, Quim Torra, Carme Forcadell i Josep Rull. L’actual president de l’entitat, Xavier Antich, va reivindicar el seu llegat afirmant que “l’Òmnium actual és fill de la Muriel”, destacant com va impulsar la implicació de l’organització en el procés independentista. Durant l’esdeveniment es va recordar la seva trajectòria com a activista, diputada de Junts pel Sí i el seu sobrenom, “el somriure de la revolta”, deu anys després de la seva mort a causa d’un accident de bicicleta.
En el seu missatge d’inici d’any, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha fet una crida urgent a les institucions i partits polítics perquè assumeixin la responsabilitat de defensar el model d’escola en català durant el 2026. Antich subratlla que la llengua és la “columna vertebral de la nació” i un instrument fonamental per a la cohesió social en una societat diversa. Aquesta exigència es produeix en un context en què, segons alerta, “l’Espanya més anticatalanista es rearma”. A més de la defensa lingüística, el president d’Òmnium demana “responsabilitat i autoestima” per aconseguir que el catalanisme polític torni a ser hegemònic i actuï com a motor de progrés, amb l’objectiu de construir una Catalunya “rica, justa i plena” que disposi de les eines pròpies d’un estat.