L’Ajuntament de Badalona, encapçalat per l’alcalde Xavier García Albiol, ha sol·licitat formalment a la Generalitat de Catalunya l’autorització per desallotjar l’assentament de persones sense llar establert sota el pont de la C-31. La petició es fonamenta en el fet que els terrenys són de titularitat autonòmica i en l’ordenança de civisme que prohibeix acampar sense permís. Aquesta mesura arriba després de finalitzar el reallotjament de les persones provinents del desnonament del B9. El govern municipal argumenta que s’ha produït un “efecte crida” a la zona, on romanen entre vint i trenta persones, ja que s’ha convertit en un punt de referència per a l’ajuda humanitària. Mentrestant, el Departament de Drets Socials ultima un pla per reforçar la xarxa d’atenció al sensellarisme a tot Catalunya, amb l’objectiu d’atendre 5.000 persones en tres anys.

La Fiscalia d’Odi i Discriminació ha obert diligències d’investigació contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, arran del desallotjament de l’antic institut B9, que va deixar sense llar unes 400 persones, majoritàriament migrants subsaharians. L’actuació judicial sorgeix d’una denúncia penal presentada per l’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, que acusa Albiol de possibles delictes com la denegació de servei públic per motius discriminatoris, desobediència a l’autoritat judicial i prevaricació administrativa. La denúncia subratlla que l’Ajuntament de Badalona no va oferir una alternativa habitacional als afectats, tot i que una ordre judicial ho exigia, i assenyala la “tolerància institucional” de l’alcalde davant la pressió veïnal. A més, es destaquen les seves polèmiques declaracions als veïns, com “feu el que considereu”, interpretades com una tolerància implícita a la intimidació.

El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on vivien prop de 400 persones, ha desencadenat una crisi social i un enfrontament polític. L’operació, liderada per l’alcalde Xavier García Albiol, es va executar sense que l’Ajuntament oferís una alternativa habitacional, provocant que molts dels desallotjats acabessin vivint al carrer. La gestió d’Albiol ha rebut el suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar l’actuació com un compliment de la llei i va responsabilitzar la Generalitat i el Govern central de les polítiques socials. Davant la inacció municipal, la Generalitat de Catalunya va intervenir gairebé una setmana després, activant un pla de reallotjament d’emergència amb entitats com la Creu Roja i Càritas. Gràcies a aquest dispositiu, s’ha aconseguit allotjar 153 persones, tot i que la situació evidencia la manca de coordinació institucional i els reptes en la gestió del sensellarisme.

L’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha presentat una denúncia contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per la gestió del desallotjament de l’antic institut B9. La denúncia l’acusa de quatre possibles delictes: prevaricació administrativa, desobediència a l’autoritat judicial, denegació de servei públic per motius discriminatoris i delicte d’odi. El nucli de l’acusació és l’incompliment de la resolució judicial que obligava l’Ajuntament a garantir una alternativa habitacional a les persones desallotjades, un requisit que no s’hauria satisfet. A més, s’atribueix a Albiol una “tolerància institucional” davant d’expressions xenòfobes en una reunió veïnal, on va dir “si no, feu el que considereu”. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, també ha criticat la “inacció” del consistori badaloní en aquesta situació d’emergència.

Després del desallotjament de l’antic Institut B9 de Badalona, que va deixar centenars de persones sense llar, la resposta per atendre els afectats ha recaigut principalment en entitats socials i la solidaritat ciutadana. El Departament de Drets Socials ha activat un dispositiu d’emergència provisional, donant suport econòmic a la Creu Roja per acollir una quinzena de persones a la parròquia Mare de Déu de Montserrat. Paral·lelament, organitzacions com Badalona Acull han habilitat el Casal Antoni Sala i Pont per a un altre grup, mentre que Càritas ha finançat pensions. Aquesta mobilització contrasta amb la postura de l’alcalde Xavier García Albiol, que ha prioritzat els serveis socials per a altres veïns. Entitats com Cuineres per la Pau i CCOO també ofereixen àpats calents i espais de magatzem, mentre desenes de desallotjats continuen dormint sota un pont de la C-31.

El desallotjament massiu de l’antic Institut B9 de Badalona, on vivien fins a 400 persones, ha desencadenat una crisi humanitària i un conflicte institucional. Després de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra, una cinquantena de persones van acampar a la plaça del davant, d’on van ser desallotjades novament per la Guàrdia Urbana dos dies després. La consellera Mònica Martínez Bravo va instar l’alcalde Xavier García Albiol a reobrir l’alberg municipal de Can Bofí Vell, però l’Ajuntament de Badalona va rebutjar la proposta al·legant “greus deficiències estructurals”. L’actuació ha rebut una contundent condemna per part dels relators de les Nacions Unides, que la consideren una “greu violació” dels drets humans, agreujada per executar-se a l’hivern i anar acompanyada d’un “discurs estigmatitzant” per part de les autoritats.