L’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, d’ordenar la represa dels assajos nuclears després de més de tres dècades de moratòria ha generat una gran incertesa global. Aquesta decisió sorgeix com a resposta directa a les recents demostracions de força de Vladímir Putin, qui ha presentat proves exitoses de noves armes com el dron submarí Posidó i el míssil Burevéstnik, ambdós de propulsió nuclear i dissenyats per ser indetectables. Tot i que el Kremlin aclareix que les seves proves no van ser detonacions, l’ordre de Trump és ambigua i podria referir-se tant a explosions reals —considerades innecessàries pels experts gràcies a les simulacions modernes— com a la modernització de míssils. Aquesta escalada armamentística contrasta amb l’acostament diplomàtic entre Trump i el líder xinès, Xi Jinping, materialitzat en una cimera a Corea del Sud amb acords comercials significatius, en un context marcat per l’expiració de tractats clau com el Nou Start.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat una dràstica escalada en la tensió comercial amb la Xina, declarant la imposició d’aranzels del 100% sobre tots els productes xinesos a partir de l'1 de novembre. Aquesta decisió és una resposta directa a les noves restriccions de Pequín sobre l’exportació de terres rares, minerals essencials per a la indústria tecnològica i militar. Trump ha qualificat la mesura xinesa d’“extremadament hostil” i, com a conseqüència, ha suspès la reunió que tenia prevista amb el seu homòleg, Xi Jinping, durant la cimera de l’APEC. L’anunci ha generat una forta incertesa econòmica, provocant caigudes superiors al 3% als principals índexs de Wall Street. A més dels aranzels, l’administració nord-americana també planeja controls sobre programari d’origen xinès.