El govern del Japó, liderat per la primera ministra Sanae Takaichi, ha aprovat un gir històric en la seva política de defensa en aixecar la prohibició d’exportar armament, vigent des del final de la Segona Guerra Mundial. Aquesta decisió, que posa fi a vuit dècades de posicionament pacifista, es justifica per un “entorn de seguretat cada vegada més complex” i l’amenaça de la Xina. La nova normativa permetrà al Japó vendre armes letals, com míssils i vaixells de guerra, a 17 països aliats amb acords de defensa, entre els quals es troben els Estats Units i el Regne Unit. La mesura, que també busca impulsar la indústria de defensa nacional, ha generat un fort rebuig intern amb protestes ciutadanes, mentre que la Xina ha expressat una “seriosa preocupació” i acusa el govern nipó de “militarisme temerari”.

Després d’una greu escalada de tensions i un ultimàtum del president Donald Trump, els Estats Units, Israel i l’Iran han pactat un alto el foc de dues setmanes. L’acord, assolit in extremis gràcies a la mediació del primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, implica la reobertura de l’estratègic estret d’Ormuz per part de l’Iran a canvi de la suspensió dels atacs. Teheran ha presentat una proposta de 10 punts per a una pau a llarg termini, que Washington considera una base “viable” per a les negociacions que començaran a Islamabad. Aquesta treva arriba en un context on la Xina, juntament amb el Pakistan, també s’havia postulat com a mediadora per protegir els seus interessos econòmics a la regió. L’anunci ha provocat una caiguda immediata del preu del petroli i una pujada de les borses asiàtiques.

La política exterior de Donald Trump durant el seu segon mandat ha virat cap a un intervencionisme agressiu, culminant en un conflicte amb l’Iran, que contrasta amb la seva promesa inicial de “America First”. Aquesta decisió, influenciada per Benjamin Netanyahu, ha provocat una fractura sense precedents dins del moviment MAGA. Figures influents com Tucker Carlson i Megyn Kelly critiquen obertament la guerra, considerant-la una traïció als votants i un servei als interessos d’Israel. A escala internacional, l’ofensiva compromet la seguretat energètica de la Xina, un dels principals compradors de petroli iranià, tot i que Pequín ha preparat reserves estratègiques. Malgrat l’aparent impuls bèl·lic, el mateix Trump es debat entre el desig de victòries simbòliques i la preocupació per l’impacte econòmic negatiu d’una guerra prolongada en les seves inversions i en la borsa.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha reiterat el seu interès a adquirir Groenlàndia per raons de “seguretat nacional”, argumentant que si Washington no actua, Rússia i la Xina ho faran. Davant la negativa de Dinamarca, Trump ha escalat la pressió anunciant la imposició d’aranzels del 10%, que podrien arribar al 25%, a vuit països europeus que s’oposen a l’annexió. Aquesta mesura ha estat rebutjada fermament per Dinamarca i Groenlàndia; el ministre d’Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt, han defensat la integritat territorial de l’illa i han recordat que està protegida per l’Article 5 de l’OTAN. Per la seva banda, la Unió Europea, a través de líders com António Costa i Ursula von der Leyen, prepara una “resposta conjunta” i adverteix que aquestes accions soscaven les relacions transatlàntiques.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb la imposició d’aranzels als països que s’oposin al seu pla per obtenir el control de Groenlàndia. L’argument principal de Trump és la “seguretat nacional”, amb l’objectiu d’evitar que l’illa caigui sota la influència de la Xina o Rússia. Com a resposta a les inquietuds de Washington, Dinamarca, juntament amb diversos països europeus com França, Alemanya i el Regne Unit, ha incrementat la seva presència militar a l’illa. No obstant això, la Casa Blanca considera que aquesta major implicació de l’OTAN és insuficient i manté el seu objectiu. L’interès nord-americà no només rau en la posició estratègica de Groenlàndia, sinó també en la seva abundància de recursos naturals, incloent-hi gas, petroli, metalls preciosos i terres rares.

L’interès del president dels EUA, Donald Trump, per controlar Groenlàndia ha generat una crisi geopolítica, al·legant motius de seguretat nacional davant la possible influència de Rússia i la Xina a l’Àrtic. Per apaivagar les inquietuds nord-americanes i dissuadir Trump de les seves ambicions, que no descarten l’ocupació militar, diversos països europeus, com el Regne Unit, França i Alemanya, estudien un desplegament militar a l’illa. Aquesta iniciativa, que es debatria en el marc d’una missió de l’OTAN, busca demostrar que Europa es pren seriosament la defensa de la regió. La tensió ha col·locat l’Aliança Atlàntica en una posició delicada, amb el seu secretari general, Mark Rutte, fent equilibris. Mentrestant, la Xina ha rebutjat ser utilitzada com a pretext, i la incertesa ha revifat el debat sobre la creació d’un exèrcit europeu.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat la seva intenció de prendre el control de Groenlàndia, un territori autònom de Dinamarca, afirmant que actuarà “sigui de grat o per força”. Trump justifica aquesta amenaça per motius de seguretat nacional, argumentant que és necessari per impedir que Rússia o la Xina ocupin l’estratègica illa àrtica i qüestionant la sobirania danesa. Les seves declaracions han generat una contundent resposta internacional. Els líders polítics de Groenlàndia, encapçalats pel primer ministre Jens-Frederik Nielsen, han rebutjat el “menyspreu” nord-americà, han defensat la via diplomàtica i han reivindicat el seu dret a l’autodeterminació. Paral·lelament, un front comú de set països europeus, incloent-hi França, Alemanya i Espanya, ha emès una declaració conjunta de suport a Dinamarca, mentre Trump ha minimitzat les implicacions per a l’OTAN.

L’operació militar “Resolució Absoluta”, liderada per Donald Trump, ha culminat amb la caiguda de Nicolás Maduro a Veneçuela. L’objectiu principal de la Casa Blanca és prendre el control de les reserves de petroli més grans del món, tot i que la seva infraestructura decadent requerirà inversions multimilionàries, motiu pel qual l’administració Trump ja s’ha reunit amb grans petrolieres com Chevron i Repsol. No obstant això, l’ofensiva respon a una estratègia geopolítica més àmplia: desmantellar l’eix format per Veneçuela, Cuba i Nicaragua per reafirmar l’hegemonia nord-americana a l’hemisferi occidental i frenar la influència de la Xina i Rússia. Aquesta estratègia, impulsada per figures com el secretari d’Estat Marco Rubio, apunta a Cuba com el pròxim objectiu per consolidar el domini regional dels Estats Units.

El Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Salvador Illa i el conseller Jaume Duch, ha presentat l’Estratègia Àsia 2025-2030, un full de ruta per enfortir les relacions amb el continent asiàtic. L’objectiu principal és la diversificació de mercats davant la incertesa geopolítica, especialment la política comercial de Donald Trump. El pla defineix la Xina com a “soci prioritari” i se centra en països clau com el Japó, Corea del Sud, l’Índia, el Pakistan i diverses nacions del Sud-est Asiàtic. L’estratègia s’estructura en cinc eixos: l’enfortiment d’aliances institucionals, la cooperació econòmica per captar inversions i turisme de qualitat, la col·laboració en recerca i tecnologia, el desenvolupament sostenible i la promoció cultural, que inclou l’expansió de l’ensenyament del català a través de l’Institut Ramon Llull.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat una dràstica escalada en la tensió comercial amb la Xina, declarant la imposició d’aranzels del 100% sobre tots els productes xinesos a partir de l'1 de novembre. Aquesta decisió és una resposta directa a les noves restriccions de Pequín sobre l’exportació de terres rares, minerals essencials per a la indústria tecnològica i militar. Trump ha qualificat la mesura xinesa d’“extremadament hostil” i, com a conseqüència, ha suspès la reunió que tenia prevista amb el seu homòleg, Xi Jinping, durant la cimera de l’APEC. L’anunci ha generat una forta incertesa econòmica, provocant caigudes superiors al 3% als principals índexs de Wall Street. A més dels aranzels, l’administració nord-americana també planeja controls sobre programari d’origen xinès.