La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Espanya ha escalat arran de l’operació militar contra l’Iran. El president nord-americà, Donald Trump, ha qualificat Espanya de “perdedora” i “molt hostil” amb l’OTAN per la seva negativa a donar suport a l’ofensiva i a cedir l’ús de les bases de Rota i Morón. Aquestes crítiques han estat secundades pel president d’Israel, Isaac Herzog, que acusa el govern espanyol d’incomplir els seus compromisos. En resposta, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha mantingut la seva posició, qualificant la intervenció d’ “extraordinari error” que està “fora de la legalitat internacional”. Sánchez defensa la compatibilitat de la seva postura de “No a la guerra” amb l’enviament d’una fragata a Xipre com a gest de solidaritat defensiva, i ha mostrat “absoluta tranquil·litat” davant possibles represàlies, anunciant que compareixerà al Congrés.

La mort del líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà que s’ha estès a nous fronts. En resposta a l’assassinat, Hezbollah va llançar atacs amb drons i míssils contra Israel, provocant una reacció immediata de Tel-Aviv. L’exèrcit israelià va executar un bombardeig intensiu sobre el sud del Líban i els suburbis de Beirut, causant almenys 31 morts. El cap de l’estat major israelià, Eyal Zamir, ha anunciat el pas a una “ofensiva sostinguda”, mentre que el ministre de Defensa ha marcat com a objectiu el líder de Hezbollah, Naim Qassem. Paral·lelament, des dels Estats Units, Donald Trump adverteix que la “gran onada” d’atacs encara ha d’arribar. El conflicte s’ha expandit regionalment, amb un atac a la base militar britànica d’Akrotiri a Xipre, alimentant el temor d’una guerra a gran escala.