El president dels Estats Units, Donald Trump, ha rebut el seu homòleg sirià, Ahmed al-Sharaa, en una trobada històrica i discreta a la Casa Blanca que representa un canvi radical en les relacions bilaterals. Aquesta visita és especialment significativa, ja que Al-Sharaa, anteriorment conegut com a Abu Mohammad al-Julani i líder de Hayat Tahrir al-Sham, figurava fins fa poc a la llista dels més buscats pels EUA amb una recompensa de 10 milions de dòlars. Com a resultat principal de la reunió, Síria s’ha incorporat oficialment a la Coalició Global per Derrotar l’Estat Islàmic. Paral·lelament, Washington ha anunciat la suspensió durant 180 dies de les sancions de la Caesar Act i autoritzarà la reobertura de l’ambaixada siriana. Trump ha mostrat el seu suport al nou líder, qualificant-lo d’“home fort”, en un context d’aixecament progressiu de sancions internacionals per part de l’ONU i la Unió Europea.

La BBC afronta una greu crisi institucional que ha culminat amb la dimissió del seu director general, Tim Davie, i la cap d’Informatius, Deborah Turness. El detonant ha estat l’emissió d’un documental al programa “Panorama BBC”, titulat “Trump: A Second Chance?”, que incloïa un discurs de Donald Trump del 6 de gener de 2021 manipulat per fer semblar que incitava directament a la violència durant l’assalt al Capitoli. L’edició va ometre les parts on Trump demanava als seus seguidors manifestar-se “de forma pacífica i patriòtica”. Després de la filtració d’un memoràndum intern, el president de la corporació, Samir Shah, va demanar disculpes públiques, qualificant la manipulació d’“error de criteri” i admetent que va crear la falsa impressió d’una crida directa a l’acció violenta.

L’expresident francès Nicolas Sarkozy ha estat posat en llibertat sota control judicial després de passar vint dies a la presó de La Santé a París. Complia una condemna de cinc anys per conspiració per obtenir finançament il·legal del règim libi de Muammar al-Gaddafi per a la seva campanya presidencial del 2007. La seva sortida és provisional mentre espera que es resolgui el seu recurs d’apel·lació, un procés que tindrà lloc el març del 2026. Fins aleshores, Sarkozy té prohibit sortir de França i contactar amb testimonis o funcionaris implicats en el cas. L’expresident, que ha qualificat la seva estada a la presó de “malson”, manté la seva innocència, nega els càrrecs i es considera víctima d’una persecució judicial. Aquesta condemna se suma a altres processos judicials que ha afrontat des que va deixar el càrrec.

Cinquanta anys després de la Marxa Verda, el Marroc ha consolidat el seu domini sobre el Sàhara Occidental mitjançant una estratègia de fets consumats. Aprofitant la debilitat del règim franquista agonitzant el 1975, el rei Hassan II va impulsar una invasió civil i militar que va forçar Espanya a signar l’Acord de Madrid, cedint l’administració del territori i violant el dret internacional que preveia un referèndum d’autodeterminació. Durant les dècades següents, Rabat va afermar el seu control amb una guerra contra el Front Polisario que va provocar l’exili de la població sahrauí, la construcció d’un mur de 2.700 km i una política de colonització que va alterar la demografia. Aquesta estratègia ha culminat recentment amb el reconeixement dels Estats Units i el canvi de postura del govern de Pedro Sánchez, que ara considera el pla d’autonomia marroquí com la solució “més realista”, una visió avalada per una recent resolució del Consell de Seguretat de l’ONU.

Ha mort als 86 anys Richard B. Cheney, qui va ser el 46è vicepresident dels Estats Units durant la presidència de George W. Bush. La seva mort s’ha produït per complicacions d’una pneumònia i una malaltia cardíaca. Cheney va ser una figura política extremadament influent, acumulant un poder poc comú per al seu càrrec, especialment en política exterior i de defensa. Va ser un dels principals arquitectes de la “guerra contra el terror” després dels atemptats de l'11-S i de la posterior invasió de l’Iraq. Abans de ser vicepresident, va exercir com a secretari de defensa amb George H. W. Bush i cap de gabinet de Gerald Ford. En els seus últims anys, es va distanciar del Partit Republicà de Donald Trump, donant suport a la seva filla Liz Cheney i a la demòcrata Kamala Harris.

L’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, d’ordenar la represa dels assajos nuclears després de més de tres dècades de moratòria ha generat una gran incertesa global. Aquesta decisió sorgeix com a resposta directa a les recents demostracions de força de Vladímir Putin, qui ha presentat proves exitoses de noves armes com el dron submarí Posidó i el míssil Burevéstnik, ambdós de propulsió nuclear i dissenyats per ser indetectables. Tot i que el Kremlin aclareix que les seves proves no van ser detonacions, l’ordre de Trump és ambigua i podria referir-se tant a explosions reals —considerades innecessàries pels experts gràcies a les simulacions modernes— com a la modernització de míssils. Aquesta escalada armamentística contrasta amb l’acostament diplomàtic entre Trump i el líder xinès, Xi Jinping, materialitzat en una cimera a Corea del Sud amb acords comercials significatius, en un context marcat per l’expiració de tractats clau com el Nou Start.

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reconegut públicament el “dolor i injustícia” infligits als pobles originaris mexicans durant l’època colonial, qualificant-ho de “clarobscur” en la història compartida. Aquesta declaració es va fer durant la inauguració a Madrid de l’exposició “La mitad del mundo. La mujer en el México indígena”, organitzada per ambdós governs com a part d’un “camí de justícia i reconciliació”. La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha celebrat el gest com un “primer pas molt important” per saldar el greuge històric, una qüestió que havia generat tensions diplomàtiques després que el seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador, demanés perdó formalment al rei Felip VI l’any 2019. Sheinbaum va afirmar que “el perdó engrandeix” els pobles.

Les eleccions als Països Baixos han capgirat els pronòstics amb la victòria inesperada del partit liberal progressista Demòcrates 66 (D66), encapçalat per Rob Jetten. Aquest resultat suposa un revés significatiu per a l’extrema dreta de Geert Wilders (PVV), que havia provocat la caiguda del govern anterior per endurir les polítiques migratòries i ara es veu condemnat a l’oposició davant la negativa de la resta de forces a pactar-hi. La victòria de D66, aconseguida amb una campanya positiva i el carisma de Jetten, va sorprendre les enquestes, que preveien un retorn als partits tradicionals i no van anticipar el fracàs de l’aliança liderada per Frans Timmermans. Ara, Jetten s’enfronta al complex repte de negociar un govern de coalició en un parlament molt fragmentat, que requerirà l’acord d’un mínim de quatre partits per assolir la majoria.

L’huracà Melissa ha provocat efectes devastadors al seu pas pel Carib, causant la mort de més d’una trentena de persones a Haití, Jamaica, Cuba i la República Dominicana. El fenomen, que va començar com a tempesta tropical, es va intensificar fins a assolir la categoria 5 en arribar a Jamaica, on el primer ministre Andrew Holness va declarar el país zona catastròfica per la destrucció “immensa i sense precedents”. A Haití, la situació es va veure agreujada pel desbordament del riu La Digue, que va provocar nombroses víctimes en un país ja afectat per una greu crisi social. A Cuba, les fortes inundacions van obligar a evacuar més de 700.000 persones i a aturar infraestructures clau. L’huracà continua la seva trajectòria, tot i que amb menys força, cap a les Bahames i les Bermudes.

La treva a la Franja de Gaza s’ha trencat després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ordenés la represa d’atacs contundents contra l’enclavament, que ja han causat una vintena de morts. Aquesta decisió arriba després d’acusacions mútues de violacions de l’alto el foc, principalment arran d’un atac contra tropes israelianes a Rafah, del qual Hamàs nega la responsabilitat. La tensió també ha escalat per la gestió dels cossos de 13 ostatges israelians. Israel i els Estats Units acusen Hamàs de mentir i ocultar-ne la ubicació, mentre que el Comitè Internacional de la Creu Roja ha qualificat d’inacceptable una “falsa recuperació” d’un cos per part del grup palestí. Com a resposta als nous bombardejos, Hamàs ha posposat l’entrega d’un altre cadàver i col·labora amb equips egipcis i de la Creu Roja en la cerca de les despulles.