Malgrat l’alto el foc vigent des de l’octubre, l’Exèrcit israelià ha intensificat els seus bombardejos sobre la Franja de Gaza, causant desenes de morts palestins, entre els quals hi ha un nombre significatiu de nens i dones. Els atacs més virulents s’han concentrat a Ciutat de Gaza i Khan Yunis. Les autoritats d’Israel justifiquen aquestes accions com una resposta a violacions de la treva per part de Hamàs i altres milícies, incloent-hi un atac que va ferir un soldat israelià. Aquesta escalada de violència coincideix amb una greu crisi humanitària, agreujada per la suspensió temporal de l’evacuació de ferits a través del pas fronterer de Rafah, recentment reobert. La Mitja Lluna Roja ha denunciat el bloqueig, mentre que Israel n’ha culpat l’OMS per retards burocràtics. En resposta, Turquia i l’Aràbia Saudita han condemnat els atacs i han exigit l’entrada sense obstacles d’ajuda humanitària.

Després de més de vint mesos tancat, Israel ha iniciat una reobertura en proves del pas de Rafah, la principal via d’accés a la Franja de Gaza, en coordinació amb la missió europea EUBAM. El pla inicial preveia el trànsit diari d’unes 200 persones, majoritàriament pacients que necessiten tractament mèdic urgent a l’estranger. No obstant això, la primera jornada va resultar decebedora, ja que el Ministeri de l’Interior gazià va denunciar que només vuit persones van poder sortir i una dotzena van aconseguir entrar, després de ser sotmeses a llargs interrogatoris. Aquesta reobertura, que forma part del pla de Donald Trump per a la regió, es produeix enmig d’una greu crisi humanitària, amb l’ONU i l’OMS reclamant més ajuda i l’obertura de tots els passos per evacuar els prop de 22.000 ferits i malalts que ho necessiten urgentment.

La recent publicació de més de tres milions de documents sobre la xarxa de Jeffrey Epstein per part del Departament de Justícia dels EUA ha intensificat l’escrutini sobre les seves connexions d’alt nivell i ha generat importants conseqüències internacionals. La pressió sobre l’expríncep Andreu d’Anglaterra ha augmentat significativament arran de l’acusació d’una segona víctima i la petició del primer ministre britànic, Keir Starmer, perquè testifiqui davant el Congrés nord-americà. L’escàndol també ha provocat dimissions polítiques, com la del dirigent laborista Peter Mandelson al Regne Unit i la de l’assessor de seguretat eslovac Miroslav Lajcák. Aquesta nova documentació, que inclou milers de fotografies i vídeos, ha revelat la magnitud de la xarxa del financer, tot i que ha generat la indignació de les víctimes per la vulneració de la seva privacitat durant la desclassificació dels arxius.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat una nova tongada massiva de documents sobre el cas del delinqüent sexual Jeffrey Epstein, que inclou més de tres milions de pàgines, vídeos i imatges. Aquesta desclassificació revela noves connexions i detalls sobre la relació d’Epstein amb figures públiques internacionals. Entre els noms destacats hi ha Donald Trump, vinculat a informes no verificats de l’FBI sobre agressions sexuals a menors. També apareixen correus electrònics d’Elon Musk preguntant per la “festa més salvatge” a l’illa d’Epstein, i de Richard Branson fent referència al seu “harem”. Els arxius mencionen Bill Gates en relació amb suposades infidelitats i inclouen noves imatges compromeses del príncep Andreu. A més, el nom de l’expresident espanyol José María Aznar figura en rebuts de dos paquets enviats per Epstein i Ghislaine Maxwell els anys 2003 i 2004, tot i que el seu entorn nega qualsevol relació.

L’exèrcit d’Israel ha llançat un dels atacs més mortífers sobre la Franja de Gaza des de l’alto el foc de l’octubre, causant almenys 28 morts, entre els quals hi ha nombrosos civils i menors. Entre els incidents més greus destaquen el bombardeig a una tenda de campanya a Khan Yunis, que va acabar amb la vida d’una família sencera de set persones, i un atac a una comissaria a la ciutat de Gaza amb més d’una desena de víctimes. Aquesta escalada de violència es produeix en un context d’acusacions mútues entre Israel i Hamàs de violar la treva, justificant les Forces de Defensa d’Israel (FDI) els seus atacs com una represàlia. Els fets coincideixen amb la vigília de la reobertura del pas fronterer de Rafah i amb manifestacions de solidaritat amb el poble palestí a Barcelona.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat una nova tanda de documents desclassificats sobre el cas del pederasta Jeffrey Epstein, en compliment d’una llei de transparència del Congrés. Aquesta divulgació massiva inclou més de 3 milions de pàgines, 180.000 imatges i 2.000 vídeos. Entre els arxius destaquen greus acusacions contra Donald Trump, amb testimonis que el vinculen a violacions i abusos sexuals a menors de 13 i 14 anys, i a festes on les noies eren presumptament “subhastades”. Malgrat que un document clau sobre Trump va ser retirat temporalment del web oficial, el fiscal general adjunt, Todd Blanche, ha assegurat que no s’ha protegit ningú. Els documents també contenen referències a l’expresident espanyol José María Aznar, relacionades amb un pagament i l’enviament de paquets.

Els periodistes Don Lemon, expresentador de la CNN, i Georgia Fort han estat detinguts per la seva cobertura d’una protesta contra el Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) en una església de Minnesota. L’acció, que va interrompre un servei religiós, s’emmarcava en el descontentament per les polítiques migratòries de l’administració de Donald Trump i les recents morts de civils a mans d’agents federals a la regió. La fiscal general, Pam Bondi, va anunciar els arrestos, acusant els implicats de violar la llei federal i conspirar per privar els feligresos dels seus drets civils. En resposta, l’advocat de Lemon, Abbe Lowell, ha qualificat la detenció d’un “atac sense precedents a la Primera Esmena”, defensant que els periodistes es limitaven a exercir la seva feina constitucionalment protegida i que l’acció judicial és un intent de desviar l’atenció.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha intensificat la seva campanya de pressió contra Cuba signant una ordre executiva que declara una “emergència nacional” i amenaça amb la imposició de nous aranzels als països que subministrin petroli a l’illa. Aquesta mesura es justifica argumentant que Cuba constitueix una “amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional” dels EUA, acusant-la de col·laborar amb actors hostils. La decisió arriba en un moment crític per a l’illa, poc després de la captura de Nicolás Maduro a Veneçuela, que va tallar el seu principal proveïdor de cru. El govern cubà, a través del seu canceller Bruno Rodríguez, ha condemnat enèrgicament l’acció, qualificant-la de “brutal acte d’agressió” i un intent de “genocidi” basat en una “llarga llista de mentides”, advertint que la mesura amenaça de paralitzar els serveis essencials i agreujar la ja severa crisi econòmica.

Per primera vegada, fonts militars israelianes van admetre la xifra de més de 71.000 palestins morts a la Franja de Gaza, validant les dades del Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, que fins ara havien negat sistemàticament. Aquest reconeixement inicial va ser considerat un gir significatiu en la postura d’Israel sobre el cost humà del conflicte. No obstant això, poc després van sorgir discrepàncies internes quan un portaveu de les Forces de Defensa d’Israel, Nadav Shoshani, va matisar que aquestes dades no eren oficials, generant confusió. Aquest episodi coincideix amb la finalització de la primera fase de l’acord d’alto el foc, que ha inclòs el retorn del cos de l’últim ostatge israelià, Ron Gvili, i l’intercanvi de cossos de palestins, tot i que la violència esporàdica continua a la regió.

La política dels Estats Units cap a l’Iran, liderada per Donald Trump, ha augmentat dràsticament la tensió regional amb una estratègia erràtica i bel·ligerant. En només un mes, l’administració nord-americana ha passat de donar suport verbal als manifestants iranians, amb gestos com la gorra “Make Iran Great Again”, a una pressió militar directa centrada exclusivament en el programa nuclear iranià. Aquesta escalada s’ha materialitzat amb el desplegament d’un portaavions i diversos destructors al Pròxim Orient i l’amenaça d’atacs si Teheran no negocia. En aquest context crític, Turquia ha emergit com a mediadora per evitar un conflicte armat. El ministre d’Exteriors turc, Hakan Fidan, ha iniciat converses amb el seu homòleg iranià, Abbas Araghchi, i amb representants de Washington per facilitar una solució diplomàtica, tot i que l’Iran considera que encara no es donen les condicions per a una negociació justa.