El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat un atac aeri contra posicions d’Estat Islàmic al nord-oest de Nigèria, a l’estat de Sokoto. Segons ha comunicat el mateix Trump i el Departament de Guerra nord-americà, l’acció militar respon a la “persecució i assassinat de cristians innocents” i compleix una amenaça prèvia. L’operació s’ha dut a terme en coordinació amb el govern nigerià, el qual, a través del seu Ministeri d’Afers Estrangers, ha confirmat la col·laboració antiterrorista però ha matisat que no està vinculada a cap religió en particular. De fet, experts assenyalen que, malgrat els atacs a comunitats cristianes, la majoria de les víctimes del terrorisme a la regió són musulmanes. Per la seva banda, el president nigerià, Bola Tinubu, ha fet una crida a la pau entre les diferents creences religioses del país.

La Unió Europea ha acordat finalment atorgar un préstec de 90.000 milions d’euros a Ucraïna mitjançant l’emissió de deute conjunt, una decisió presa pel Consell Europeu per garantir el finançament de Kíiv durant els pròxims dos anys. Aquesta solució arriba després del fracàs de la proposta inicial de la Comissió Europea, impulsada per Ursula von der Leyen, que pretenia utilitzar els actius russos congelats com a garantia. El pla va ser bloquejat per Bèlgica, governada per Bart De Wever, a causa dels riscos legals i financers que suposava, ja que la major part d’aquests fons es troben a l’entitat financera Euroclear, amb seu a Brussel·les. Tot i que s’ha optat per l’endeutament comú, superant les reticències inicials de països com Hongria, la UE es reserva el dret d’utilitzar els actius russos en el futur per reemborsar el préstec si Rússia no paga les reparacions de guerra.

El Departament de Justícia de l’administració Trump ha publicat una nova tanda de documents del cas Jeffrey Epstein, una acció que ha generat una forta polèmica per acusacions de censura i manipulació política. La documentació se centra en la relació de l’expresident Bill Clinton amb el magnat, mentre que amb prou feines aporta novetats sobre Donald Trump. Aquesta controvèrsia s’ha intensificat després que el mateix departament retirés almenys 16 arxius, incloent-hi una fotografia on apareixien Trump i Melania amb Epstein i la seva còmplice, Ghislaine Maxwell. Molts dels arxius publicats estan fortament censurats, amb pàgines senceres ennegrides, sota l’argument de protegir les víctimes. El Partit Demòcrata ha exigit explicacions per la retirada de documents, mentre que els crítics assenyalen que la informació alliberada és escassa i omet arxius clau, com les entrevistes de l’FBI amb les víctimes.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha començat a publicar centenars de milers de documents del cas del delinqüent sexual Jeffrey Epstein, mort a la presó el 2019. Aquesta desclassificació, ordenada per una llei del Congrés dels EUA, confirma l’extensa xarxa de contactes del financer amb elits polítiques i celebritats, mostrant fotografies inèdites de personalitats com Bill Clinton, el príncep Andreu, Michael Jackson i Mick Jagger. Malgrat la gran quantitat d’informació, una part significativa ha estat publicada amb una forta censura, fet que ha generat crítiques i ha alimentat teories sobre un possible encobriment. Els arxius validen els testimonis de les víctimes sobre la xarxa de tràfic sexual de menors que Epstein dirigia amb la seva còmplice, Ghislaine Maxwell, ja condemnada. Tot i que la relació passada de Donald Trump amb Epstein era coneguda, els documents no revelen connexions inèdites sobre ell.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat centenars de milers de documents del Dossier Epstein, complint amb una llei de transparència aprovada pel Congrés dels EUA. Aquests arxius, que detallen la xarxa de pederàstia del delinqüent sexual Jeffrey Epstein, inclouen informes de l’FBI, registres, fotografies i vídeos de seguretat, accessibles en línia a la “Biblioteca Epstein”. Els documents estan sent revisats i censurats per protegir la identitat de les més de 1.200 víctimes identificades. El fiscal general adjunt, Todd Blanche, ha anunciat que encara queden més arxius per difondre en les properes setmanes. L’escàndol implica nombroses figures públiques, com Donald Trump i Bill Clinton, per la seva relació amb Epstein, qui es va suïcidar a la presó el 2019 abans de ser jutjat. La seva col·laboradora, Ghislaine Maxwell, compleix una condemna de 20 anys de presó.

La tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha augmentat dràsticament després que Donald Trump ordenés un “bloqueig total i complet” dels vaixells sancionats que transporten petroli veneçolà. L’expresident nord-americà ha designat el règim de Nicolás Maduro com a “organització terrorista estrangera” i reclama la devolució d’actius que considera “robats” per Veneçuela. Com a resposta, el govern veneçolà ha qualificat l’amenaça de violació del dret internacional i ha desplegat la seva Armada per escortar els petroliers al mar Carib, garantint el lliure comerç. Aquesta escalada, que segueix la recent confiscació d’un vaixell veneçolà per part dels EUA, ha generat incertesa als mercats i una lleugera pujada del preu del cru. Maduro ha alertat de la situació al secretari general de l’ONU, António Guterres, mentre l’empresa estatal PDVSA manté la seva intenció de continuar exportant.

Set anys després del Brexit, el Regne Unit ha acordat amb la Unió Europea la seva reincorporació al programa d’intercanvi d’estudiants Erasmus+ a partir del gener de 2027. Aquest acord, confirmat en un comunicat conjunt per Maros Sefcovic i Nick Thomas-Symonds, representa un pas simbòlic i concret en l’acostament entre Londres i Brussel·les. Per al curs 2027-2028, el Regne Unit aportarà 649 milions d’euros, i es preveu que més de 100.000 persones se’n beneficiïn el primer any. Una de les condicions clau és la reducció de les matrícules per als estudiants europeus, que passaran a pagar un màxim de 9.535 lliures, equiparant-se als estudiants britànics. Aquesta mesura busca millorar les perspectives professionals dels joves, especialment els d’entorns desafavorits. L’aliança estratègica també inclou la participació britànica en el mercat interior elèctric de la UE.

La Comissió Europea ha presentat el seu Pla d’Habitatge Assequible per abordar la greu crisi habitacional que afecta el continent, considerada una “crisi social” pel comissari Dan Jorgensen. El pla se centra a augmentar l’oferta, ja que s’estima una necessitat de 650.000 habitatges anuals durant la pròxima dècada. Segons l’expert Jaime Luque, una de les claus és atreure massivament capital privat per cobrir l’enorme bretxa d’inversió, mobilitzant part dels 33 bilions d’euros d’estalvi europeu. Entre les mesures concretes, es proposa una reforma de les ajudes d’estat per donar més flexibilitat als governs en el finançament i una regulació harmonitzada dels lloguers de curta durada. No obstant això, el pla exclou explícitament el control de preus del lloguer, considerat contraproduent per reduir l’oferta disponible al mercat.

Un atac terrorista a la platja de Bondi Beach, a Sydney, va causar la mort de 15 persones i en va ferir més de 40 durant la celebració de la festivitat jueva de la Hanukkà. Les autoritats australianes, liderades pel primer ministre Anthony Albanese, van confirmar que l’atemptat tenia una motivació antisemita i estava inspirat en la ideologia d’Estat Islàmic (EI). Els assaltants, identificats com a Sajid Akram i el seu fill Naveed Akram, van ser neutralitzats per la policia, que posteriorment va trobar banderes d’EI i un artefacte explosiu. Diversos líders israelians, com el president Isaac Herzog i el primer ministre Benjamin Netanyahu, van condemnar l’atac com una mostra d’odi antisemita i van criticar el govern australià. Com a resposta, Austràlia ha anunciat un enduriment de les lleis de control d’armes de foc.

Durant un atac terrorista i antisemita a la platja de Bondi Beach a Sydney, que va causar almenys 15 morts durant una festa jueva, un ciutadà va actuar heroicament per salvar vides. Ahmed al Ahmed, un venedor de fruita de 43 anys, es va enfrontar a un dels tiradors i va aconseguir desarmar-lo després d’un forcejament, tot i no tenir experiència amb armes. A conseqüència de la seva intervenció, Al Ahmed va rebre dos trets i va ser hospitalitzat. La seva valentia ha estat elogiada per figures polítiques com el primer ministre australià, Anthony Albanese, i el de Nova Gal·les del Sud, Chris Minns, que l’han qualificat d’heroi. La seva identitat va ser confirmada després que es desmentís una notícia falsa, generada per intel·ligència artificial, que atribuïa l’acte a una altra persona.