El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ajornat en dues ocasions el seu ultimàtum per bombardejar instal·lacions energètiques a l’Iran, primer per cinc dies i després per deu més, fins al 6 d’abril, al·legant que les negociacions per resoldre el conflicte “van bé”. Malgrat que Trump assegura mantenir converses directes i profitoses, el govern iranià ho nega, tot i que el seu ministre d’Exteriors, Abás Araqchí, ha confirmat l’existència de contactes indirectes a través del Pakistan com a intermediari. Teheran estaria estudiant una proposta de 15 punts de Washington per posar fi a la crisi centrada en el control de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, la tensió militar persisteix: el Pentàgon prepara opcions que inclouen un possible desplegament terrestre, mentre que l’Iran ha mobilitzat les seves forces i Israel continua els seus atacs a la regió.

La tensió entre l’Iran i els Estats Units augmenta mentre les vies diplomàtiques semblen encallades. Teheran ha rebutjat un pla de pau de 15 punts proposat per Donald Trump, qualificant-lo d’“excessiu”, i ha presentat una contraproposta de cinc punts que exigeix, entre altres coses, la fi de l’agressió, reparacions de guerra i el reconeixement de la seva sobirania sobre l’Estret d’Ormuz. Paral·lelament, l’escalada militar continua amb l’anunci per part d’Israel de la mort del comandant iranià Alireza Tangsiri, a qui responsabilitzava del bloqueig de l’estret. A més, els Estats Units es preparen per enviar 3.000 soldats d’elit de la 82a Divisió Aerotransportada al Golf Pèrsic, mentre la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, amenaça amb represàlies més dures i Trump critica la manca de suport de l’OTAN.

La Global Sumud Flotilla organitza una nova expedició cap a Gaza, considerada la “més gran de la història”, que sortirà des del port de Barcelona el pròxim 12 d’abril. L’objectiu principal és trencar el bloqueig israelià i lliurar ajuda humanitària. La iniciativa comptarà amb una flota de 100 vaixells i unes 3.000 persones, incloent-hi un miler de metges, educadors i investigadors. Com a novetat destacada, l’organització Open Arms s’hi sumarà per aportar la seva experiència i oferir suport logístic, tècnic i sanitari. Coordinada per Saif Abukeshek, l’acció civil compta amb el suport de partits com el PSC, ERC, els Comuns i la CUP. Aquesta expedició es produeix després que un intent anterior fos interceptat per l’exèrcit d’Israel, però els organitzadors confien que la major dimensió d’aquesta flota permeti assolir el seu objectiu.

El bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran ha provocat una greu crisi en el transport marítim, amb una reducció del 95% del trànsit i milers de vaixells encallats, disparant els costos per a navilieres com Hapag-Lloyd. Per contenir l’escalada dels preus de la gasolina, l’administració de Donald Trump, a través del Departament del Tresor liderat per Scott Bessent, ha autoritzat temporalment la venda de petroli iranià i rus retingut al mar. Aquesta mesura busca augmentar l’oferta global de cru i minimitzar l’impacte econòmic del conflicte. Analistes com Elisabeth Braw de l’Atlantic Council consideren que la situació era previsible, mentre que experts com Patrick Galey de Global Witness adverteixen sobre la vulnerabilitat del sistema energètic actual i defensen una transició urgent cap a les energies renovables com a solució a llarg termini.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posposat durant cinc dies un atac militar contra les infraestructures energètiques de l’Iran, una amenaça inicialment llançada per forçar la reobertura de l’estret d’Ormuz. Segons Trump, aquesta decisió es deu a converses “productives” liderades per Steve Witkoff i Jared Kushner, en les quals Washington hauria presentat un pla de pau de 15 punts. El mandatari nord-americà afirma que l’Iran s’ha compromès a no desenvolupar armes nuclears i a permetre el pas de vaixells “no hostils” per l’estret. No obstant això, el règim de Teheran nega oficialment l’existència de negociacions directes o indirectes. Malgrat aquest aparent acostament diplomàtic, que ha provocat una baixada del preu del petroli, els EUA preparen l’enviament de 3.000 soldats addicionals a l’Orient Mitjà, mentre Israel continua bombardejant objectius iranians.

Un avió militar model Hèrcules de la Força Aèria Colombiana s’ha estavellat al sud de Colòmbia amb 125 persones a bord, poc després d’enlairar-se de l’aeroport de Puerto Leguízamo, al departament de Putumayo. El sinistre ha causat la mort d’almenys vuit persones i ha deixat un balanç d’entre 77 i 83 ferits, una quinzena dels quals en estat crític, segons les dades confirmades pel governador Jhon Gabriel Molina. L’aeronau transportava tropes de l’exèrcit que es dirigien a una operació en una zona de conflicte. El president colombià, Gustavo Petro, ha lamentat el tràgic succés i ha criticat la lentitud burocràtica en la renovació de la flota aèria. Per la seva banda, el ministre de Defensa, Pedro Sánchez Suárez, ha confirmat l’activació dels protocols d’emergència i l’obertura d’una investigació per esclarir les causes de l’accident.

Un avió d’Air Canada ha xocat amb un camió de bombers durant la maniobra d’aterratge a l’aeroport de LaGuardia de Nova York, provocant la mort del pilot i el copilot. L’aeronau, un model CRJ-900 provinent de Montreal amb 76 persones a bord, va col·lidir a la pista 4 amb el vehicle d’emergències, que responia a un altre incident. A més de les víctimes mortals, l’accident ha deixat diversos ferits, incloent-hi els dos ocupants del camió i desenes de passatgers que van ser traslladats a l’hospital. Com a conseqüència, l’aeroport va ser tancat temporalment, causant la desviació de nombrosos vols. La National Transportation Safety Board (NTSB) i la Federal Aviation Administration (FAA) han iniciat una investigació per esclarir les causes del sinistre, que ha deixat danys visibles al morro de l’avió.

La tensió a l’Orient Mitjà s’ha intensificat arran de l’ultimàtum de Donald Trump a l’Iran, exigint l’obertura total de l’estret d’Ormuz en 48 hores sota l’amenaça d’atacar les seves centrals elèctriques. Aquesta via marítima és crucial, ja que hi transita el 20% del cru mundial. En resposta, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha advertit que replicarà de la mateixa manera contra infraestructures energètiques dels EUA i Israel si es compleix l’amenaça. L’escalada verbal s’acompanya d’accions militars directes, amb atacs creuats que inclouen el llançament de míssils iranians sobre el centre i sud d’Israel, causant uns 120 ferits, i bombardejos israelians sobre Teheran. El conflicte s’ha estès amb un atac mortal de Hezbollah al nord d’Israel i l’expulsió de diplomàtics iranians per part de l’Aràbia Saudita.

L’ofensiva militar d’Israel a l’Orient Mitjà s’intensifica en dos fronts principals: l’Iran i el Líban. A la capital iraniana, Teheran, bombardejos israelians han causat la mort d’alts càrrecs del règim, incloent-hi el líder suprem, l’aiatol·là Alí Khamenei, i el ministre d’Intel·ligència, Esmaeil Jatib. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha afirmat que “ningú a l’Iran té immunitat” i ha promès continuar els atacs. Paral·lelament, al Líban, Katz ha ordenat la destrucció de tots els ponts sobre el riu Litani per aïllar Hezbol·là, advertint que replicaran al sud del país el model de destrucció aplicat a Gaza. Aquesta escalada, que inclou una operació terrestre al Líban, ha provocat milers de morts a l’Iran i al Líban, més d’un milió de desplaçats i la primera víctima mortal israeliana per foc de la milícia xiïta.

Enmig d’una greu crisi energètica que ha provocat apagades generalitzades i un creixent malestar social amb protestes a diverses ciutats, el govern de Cuba ha confirmat l’existència de converses amb els Estats Units. Aquestes negociacions, dirigides pel president Miguel Díaz-Canel i el líder Raúl Castro, busquen solucions a les diferències bilaterals i han implicat figures com Raúl Guillermo Rodríguez Castro. Paral·lelament, l’Havana ha impulsat reformes econòmiques per atreure capital de la diàspora cubana, una mesura que l’administració de Donald Trump i el secretari d’Estat Marco Rubio han qualificat d’insuficient. La situació crítica de l’illa, atribuïda tant al sever bloqueig nord-americà com a la mala gestió interna, genera opinions dividides entre la comunitat cubana, que expressa un desig de “sobirania amb llibertat” mentre afronta una profunda escassetat.